Gabriel Ferrater a Facebook

12.12.2012

Gabriel Ferrater és el poeta dels joves, i així ho va defensar Laia Rubia Alberich, estudiant de Filologia Catalana de la Universitat de LLeida, en donar la benvinguda el passat 28 de novembre als assistents al simposi ‘Els joves i els dies’, dedicat al poeta de Reus.  Autor de culte, Ferrater té també una pàgina de Facebook amb seguidors d’arreu del món.

 

Enric Casasses, en primer terme i d'esquena, escolta els joves ponents

 

Benvinguts, doncs, a aquesta immersió ferrateriana. Arribarem amb constància i delit a les més ‘belles’ profunditats del nostre estimat Gabriel. En tot capbussament és imprescindible dotar-nos de l’oxigen necessari per anar descendint,. Sortir a la superfície, però, serà per nosaltres avui una tasca més bé complicada, és més, puc dir-vos amb seguretat  que si ho fem serà tan sols per agafar un petit alè d’aire ràpid, i tornar-nos a submergir ràpidament per no perdre’ns cap detall. Els nostres guies, els nostres escuders; o si em permeteu  en aquesta metàfora,  els nostres monitors de busseig seran els joves, els nostres companys i alumnes. Molts erudits han parlat –i seguiran fent-ho- de Gabriel i la seva obra. Però i els joves? Aquells que s’enfronten de zero a les lectures de Ferrater, què en pensen? De la mateixa manera, molts autors han parlat dels joves. Ciceró, per exemple, afirmava sovint que els desitjos dels joves mostren les virtuts futures dels homes.  Els joves de la generació de Ferrater eren fills de la guerra, adolescents de rereguarda, que diria García Hortelano en la seva antologia. D’alguna manera Gabriel, intentava en ocasions evadir aquells anys de penúries i de dolor. Ferrater parla sovint de reacció, la reacció d’un jove que, tot i aquesta amalgama de dures i iròniques paraules, era un jove ple de vitalitat, un tímid  entendrit, una hipèrbole en si mateix, que escrivia  des del punt de vista d’un home madur. La poesia era per a Ferrater una manera de reviure en el record i, alhora, d’explicar el que l’adolescent va viure sense cap necessitat d’explicacions, com diria Joan Lluís Maufany. I ja més tard, era precisament el contacte amb els joves (joves i jovenetes) el detonant vital d’aquell Ferrater, d’aquell etern adolescent, de l’home de plena provisionalitat i escandalosament aterrit del seny i de la raó. Precisament l’estructura d’aquest congrés obeeix d’alguna manera al record, a la reacció, a la vitalitat, al reviure d’uns joves enfront dels mots de Ferrater.

M’agradaria parlar també de la ja famosa pàgina de facebook de Gabriel Ferrater. Segurament s’hauria sentit orgullós d’aconseguir tants  seguidors a nivell internacional, -bé, de fet, té el seu mèrit tenint en compte que aquells que s’enduen el major nombre de visites són cantants escandalosos; actors, actrius i a l’inversa o vampirs de pell ben pàl·lida que disposen d’una nòmina del tot envejable. La seva creadora és la Carolina Peláez, una escriptora mexicana que va descobrir Ferrater  quan escoltava la seva mare i el seu segon pare, ambdós escriptors -afegeix- parlaven sobre la poesia de Jaime Gil de Biedma, Salvador Espriu… “Em va cridar l’atenció el títol Les dones i els dies.. Què pensa aquest senyor de les dones? Vaig créixer llegint poesia d’arreu, Catalunya no se’m feia tan llunyana, llunyà Plutó, no Catalunya…” Des d’aleshores, afirma, no va poder separar-se de la seva obra..“Una certa nit d’insomni com moltes altres em va fer dedicar-li als meus estimats acompanyants de tota la vida un petit homenatge fet per mi. Li vaig dedicar com es dedica alguna cosa a qui t’interessa, sense esperar resposta… “. Entranyables paraules les d’una mexicana entusiasmada amb el nostre autor i allò que l’envolta. El fet que des de Mèxic, i en l’actualitat es creï una pàgina sobre Ferrater, és si més no,  del tot curiós.  Us deixo ara si ja, submergir-vos en aquest fantàstic mar juvenil tan ferraterià i ho faré amb els versos de ‘temps enrera’.

 

 

 

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris