Fukio Ensemble: música per a saxofons

5.08.2015

No era un programa fàcil per a l’oïda, amb poques peces o fragments originalment compostos per a quartet de saxofons i la majoria pensats inicialment per a quartet de corda. Tot música de cambra, sí, però amb diferent sonoritat instrumental, i més quan s’està molt més acostumat a sentir la finor i dolçor del violí que no l’amplitud i gravetat de veu del saxofon, que li dóna fins i tot un altre ritme. I si a açò hi afegim que les composicions eren relativament conegudes i qui més qui manco tenia una referència ja formada, la dificultat, per la inevitable comparació, pujava també de to.

Fukio Ensemble al 43è Festival de Música d'Estiu Ciutadella.  © Rafa Raga

Fukio Ensemble al 43è Festival de Música d’Estiu Ciutadella © Rafa Raga

I va ser a base de virtuosisme, habilitat i domini tècnic amb l’instrument que Fukio Ensemble, tots quatre, se’n van sortir d’una manera excel·lent, en un concert in crescendo i amb un final realment espectacular. En certa manera, amb aquest final, el quartet de saxofons on s’integra el menorquí Xavier Larsson reivindicà que una formació instrumental com la seva, de poca tradició cambrística, pot entrar tranquil·lament en joc tant en el panorama de la música contemporània com de la clàssica. A més a més de fer-ho en el seu dia a dia, açò ho tornaren a demostrar, també, en el que fou el quart concert del 43è Festival de Música d’Estiu de Ciutadella, i que va tenir lloc el dilluns 3 d’agost al vespre al claustre del Seminari.

El començament despistà un poc el públic, interpretant fora de programa, i encara sense entrar a l’escenari, el motet “O Magnum Mysterium” de Tomás Luis de Victoria. A la primera part de l’actuació ja es va poder veure per on aniria la cosa, amb una adaptació de la “Holberg Suite” d’Edvard Grieg, però també, i en el que fou un clar inici del in crescendo, amb el catàleg de possibilitats tonals per a saxofons que va ser l’”Andante” i el “Scherzo” d’Eugène Bozza, amb moments en què semblava que tocava una gran orquestra i no quatre saxos. I, sobretot, també, amb el sorprenent repertori de sons, dissonants i que, en diverses ocasions i a cop de bufades, acabaven donant sentit a la composició, en una mena de joc ben calculat i gens improvisat que va ser el “Durch” de Fabien Lévy (1968), un dels tres autors encara vius que interpretaren, juntament amb Michael Nyman (1944) i Robin Hoffmann (1970).

I fou precisament amb Hoffmann i el seu “Der Blutige Schaffner”, música original per a saxofons, quan arribà un dels punts culminants del concert, amb una peça ben plena d’efectes sonors on t’havies d’imaginar (va ser fàcil fer-ho) que eres dins un tren i esperar que la locomotora es posés en marxa i deixar-te anar per veure què trobaves pel camí. Aquests efectes els feien els músics bufant i aspirant, amb brida i sense, el tub de l’instrument, tocant amb les mans directament el saxofon i tapant i destapant el tub.

L’actuació, molt original, va generar sorpresa per com sortien els sons, coherents i encaixats, que van deixar molts espectadors amb la boca oberta. També va mostrar la virtuositat dels músics, per l’habilitat i domini tècnic i per la dificultat d’execució, així com també la vocació d’espectacularitat, molt efectista.

Aquesta peça de Hoffmann va venir precedida pel toc de jazz que aportà la música de Nyman i, sobretot, la de George Gershwin, en uns afortunats “Three Preludes” on Xavier Larsson destacà, si es pot dir així, fins i tot amb llum pròpia. Fou també la que donà peu al final apoteòsic que s’hi va viure, amb la dansa “La vida breve” d’El amor brujo de Manuel de Falla i els acompassats aplaudiments que aconseguiren que Fukio Ensemble interpretés el que fou l’únic bis del concert (o dos, si es té en compte la peça inicial fora de programa): “El barber de Sevilla”, de Rossini, en una adaptació per a quatre saxofons feta per ells mateixos i que, segons Larsson, fou la primera que van tocar al carrer en arribar a Colònia (Alemanya), on han residit els dos darrers anys.

Ara, després de Fukio Ensemble, qui arribarà al Festival de Música d’Estiu de Joventuts Musicals de Ciutadella serà l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca (OCIM), amb la direcció de Francesc Prat. L’orquestra comptarà amb la mezzosoprano Anna Alàs per a la interpretació de la versió original d’El amor brujo de Falla. Açò, però, serà el proper dimarts 11 d’agost a les 21.30 h, novament al claustre del Seminari.

Etiquetes: