Freud, Nietzsche, Schnitzler i el professor Bernhardi

9.02.2016

Arthur Schnitzler va copsar amb una lucidesa insòlita el significat d’aquella mort de Déu proclamada per Nietzsche, que no era altra cosa que el col·lapse de les certeses que havien proporcionat seguretat —no sense violència— a la societat occidental: un cop hem vist com s’anaven esfondrant tots els dogmes religiosos i polítics, l’únic gest vàlid que probablement ens queda és enfrontar-nos contra la perplexitat per acostar-nos a la realitat des de la màxima honestedat, i assumir així la nostra responsabilitat sobre la pròpia existència”. Això és el que escriu Xavier Albertí, director del TNC i que en aquesta ocasió dirigeix El professor Bernhardi, que s’estrena per primera vegada a Catalunya, des del 10 de febrer fins al 20 de març a la Sala Gran del TNC.

Lluís Homar, interpretant el professor Bernhardi al Teatre Nacional | Foto: ©MAY/ZIRCUS

Lluís Homar, interpretant el professor Bernhardi al Teatre Nacional | Foto: ©MAY/ZIRCUS

Arthur Schnitzler, nascut a Viena el 1862, va ser un neuròleg, descendent d’una família jueva de metges. En aquells moments, la medicina a Àustria era un dels grans referents a Europa, ja que va establir un canvi de paradigma de la medicina, especialment de la neurociència i investigacions de l’escola psicoanalítica, i es va vincular molt a les teories de Freud. Com a escriptor, Schnitzler no sols va ser capaç d’anticipar alguns dels fantasmes als quals s’hauria d’afrontar més endavant la cultura europea, com el nazisme, sinó també, a partir de la mort de Déu que havia proclamat Nietzsche, va buscar els valors de l’ètica humana a través de la restauració dels elements biològics.

“Schnitzler va ser un home fonamental en les estratègies i teatre del segle XX, va ser company i creador d’uns paràmetres d’un nou teatre, i en la seva producció va recollir els treballs d’autors com Ibsen i Txèkhov, si bé, a diferència d’aquests autors, en la seva obra la idea de la culpa és absent”, aclareix Albertí. A la Viena del 1900 es va produir una nova estructuració de les arts i es van posar sobre la taula els principis renovats de la Revolució Francesa: igualtat, fraternitat i llibertat, especialment igualtat, cosa que va donar carta d’igualtat a ciutadans jueus. “La Viena del canvi de segle, sense la presència de la cultura jueva, no seria la que és”, afegeix Albertí.

Des d’on articulem els pensaments ideològics contemporanis?

El professor Bernhardi, escrita el 1912 però que no es va estrenar fins després de la Primera Guerra Mundial per la censura, és una obra teatral en cinc actes, que segueix la mateixa estructura que la tragèdia clàssica —“la parodia” però sense caure necessàriament en la sàtira, segons Albertí— i “parafraseja —no sense ironia— el relat religiós de la purificació col·lectiva a través d’un sacrifici redemptor”, continua el director del TNC. L’obra està relacionada amb un incident que va tenir el seu pare, fundador d’una policlínica general, ja que un dels seus comptables es va veure immers en una causa judicial i va ser culpat. “El seu pare tenia por de no haver-lo defensat prou, en un moment en què l’antisemitisme anava en augment”, explica Albertí. Es tracta, doncs, d’una obra amb elements autobiogràfics i amb moltes ganes de fer justícia a la memòria del pare.

L’obra —molt aristotèlica, ja que s’hi percep el principi de causa-efecte— se situa a Viena, però està ambientada en l’actualitat, no al 1900: “Tot i això, l’espectador percebrà alguns anacronismes que comprendrà, perquè amb la invenció de la penicilina hi ha coses que avui ja han estat superades”, afegeix Albertí. El professor Bernhardi comença amb l’ingrés d’una pacient de 18 anys que li queden pocs moments de vida, a causa d’una infecció per un avortament clandestí, per la qual cosa s’avisa un sacerdot cristià perquè li faci l’extremunció. Els metges, però, li havien subministrat una injecció de càmfora que li proporciona una felicitat absoluta i el doctor Bernhardi demana al sacerdot que no hi entri, perquè la jove aleshores s’adonarà que està a punt de morir. S’estableix, per tant, un conflicte de caràcter mèdic, que persistirà al llarg dels actes de l’obra i que s’articula de manera molt diferents.

Pep Cruz i Lluís Homar a 'El professor Bernhardi' | Foto: ©MAY/ZIRCUS

Pep Cruz i Lluís Homar a ‘El professor Bernhardi’ | Foto: ©MAY/ZIRCUS

Segons Albertí, “em va semblar un moment excepcional per fer-la, no sols perquè parla de medicina i religió, sinó perquè se’n desprèn una qüestió més profunda: des d’on articulem els pensaments ideològics contemporanis?” La ideologia no s’ha d’entendre simplement com una herència cultural, sinó com una manera de reflexionar perquè som com som, perquè pensem com pensem, què posem a la balança i què som capaços d’articular col·lectivament. “Un dels grans reptes que tindrà el professor Bernhardi és si la seva recerca obsessiva pot arribar a ser una veritat col·lectiva o individual, però no es farà sobre l’escenari, perquè el teatre no ha de ser mai moralitzant sinó que ha de crear espais de reflexió”, ha puntualitzat Albertí.

El professor Bernhardi ha estat traduït per Feliu Formosa, i és la quarta obra que tradueix de l’autor. “A diferència de les altres obres, m’ha semblat molt diferent perquè hi aboca tota una sèrie d’experiències personals”, explica Formosa. L’obra és complexa, densa i amb llargs discursos —l’obra original durava cinc hores, però amb l’adaptació de Lluïsa Cunillé en dura tres, però Albertí ha assegurat que respecta els continguts de l’obra. A partir d’un episodi inicial molt mínim, el de la noia moribunda, s’arriba a una gran complexitat: “La complexitat ideològica fa que les frases siguin denses, que hi hagi molta subordinació i argumentació, i per això cal estar molt atent a l’estructura de la frase”, assegura Formosa, que considera que no és una obra difícil per l’estil, sinó pel contingut.

Si tens conflicte, tens teatre

Lluís Homar, que va tenir l’oportunitat d’actuar en una obra d’Arthur Schnitzler el 1977, en aquesta ocasió es posarà a la pell del professor Bernhardi. “El fet de tenir la possibilitat d’encarnar aquesta figura cristològica em torna boig”, explica Homar, que assegura que Schnitzler, cent anys enrere, va tenir la clarividiència de plantejar que Déu havia mort des d’un punt de vista humanista. “És un text d’una gran densitat però —oh, sorpresa!— va acompanyada d’una enorme teatralitat, i penso que de la mateixa manera que ha estat una experiència per a nosaltres també ho serà per al públic”, afegeix l’actor.

Pep Cruz, que interpreta el doctor Cyprian, assegura que és una obra teatral en tots els sentits, perquè a cada escena hi ha un conflicte i “si tens conflicte tens teatre”: “L’escena sempre està en tensió i això manté viu l’interès de l’espectador fins al final”, afegeix. Per a Cruz, aquesta obra, d’una banda, fa una defensa de la llibertat de consciència i, de l’altra, no té valor moralitzant —com passa sobretot amb el teatre francès—, però a més recorda el Nou Testament: “Hi ha tots els personatges que apareixen a la Passió”, assegura.

La relació entre Bernhardi i el doctor Flint —interpretat per Manel Barceló—, un antic amic de joventut i que ara és el nou ministre de Culte i Educació. La seva cartera, doncs, “inclou la responsabilitat de l’educació, però també la cura dels interessos religiosos”, explica Barceló. Bernhardi i Flint es van distanciar fins a l’enemistat més acarnissada durant la creació de l’Elisabethinum. “Quan esclata el conflicte i pren dimensió política, al principi el professor Bernhardi i Flint estan confrontats, però al final s’acabaran entenent perquè el seu projecte no és tan diferent”, explica Barceló. Tanmateix, Flint trairà Bernhardi, que serà empresonat per un delicte d’obstrucció a la pràctica religiosa. Aquest escàndol li esclatarà a les mans, però trobarà la manera de solucionar-lo prenent partit per la rehabilitació pública de Bernhardi, “en un exercici de cinisme descomunal”, aclareix Barceló.

Joel Joan, a 'El professor Bernhardi' | Foto: ©MAY/ZIRCUS

Joel Joan, a ‘El professor Bernhardi’ | Foto: ©MAY/ZIRCUS

Joel Joan, interpreta el doctor Ebenwald, el cirurgià eficient. “És el trepa, l’arrogant, el que vol accedir al cim al preu que sigui, i com que veu que l’antisemitisme pot ser un bon vehicle per a les seves ambicions personals, no dubta a servir-se’n”, assegura l’actor, que ha qualificat el seu personatge com el Darth Vader de la funció. Joan també ha destacat que l’obra no conté escenes grogues, sinó que és “d’una contenció absoluta, molt germànica”. “És un plat molt digerible gràcies a la bona feina que hem fet tots”, conclou.

L’únic personatge femení que apareix a l’obra és Ludmilla, interpretada per Sílvia Ricart. Tot i que la voluntat era incorporar personatges femenins, amb l’adaptació de Cunillé alguns dels personatges que podien haver estat caracteritzats per dones van desaparèixer del repartiment —de 23 personatges que apareixen a l’obra original, a la versió del TNC en surten 14: “Volíem buscar la presència de personatges femenins però sense que n’alterés el significat”, ha aclarit Albertí, que ha assegurat li hauria agradat equilibrar el repartiment.

Respon a Manel Barceló Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Només una rectificació. L’actor Joan Negrié interpreta el doctor Filitz a l’obra El professor Bernhardi, però de fet l’antic amic de carrera (sic) i nou ministre de culte i educació, doctor Flint, l’interpreta l’humil actor que subscriu aquest comentari, Manel Barceló. Sisplau, enteneu aquest comentari com un desig que els vostres lectors estiguin ben informats.