Francesc Pujols, súperheroi excepcional

11.11.2015

L’editorial Males Herbes continua apostant fort amb productes que sens dubte marquen un abans i un després en el mercat editorial català. La seva darrera publicació és la novel·la gràfica i episòdica Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols, amb guió de Sebastià Roig i traç de Toni Benages i Gallard, una combinació guanyadora que, al mateix temps, és un homenatge histriònic a un dels cappares del pensament europeu. Un captivat Jaume C. Pons Alorda ens ho explica a Núvol.

Una de les vinyetes del còmic de Francesc Pujols, editat per Males Herbes

Una de les vinyetes del còmic de Francesc Pujols, editat per Males Herbes

Qualsevol que us ho digui ho comentarà amb aquests termes: publicar còmics o novel·les gràfiques en català és un suïcidi. El mateix deien respecte la poesia, fa uns anys, i ara vivim un floriment gràcies a editorials atrevides com Cafè Central, LaBreu Edicions, Terrícola, AdiA, Godall, etcètera. Doncs el mateix desenvolupament que va tenir lloc amb els versos ara ja fa una vintena d’anys és el que està tenint lloc en un altre terreny, sí, el del còmic i la novel·la gràfica originals dels Països Catalans i en aquesta llengua. I això és gràcies a l’impuls de dues cases editorials com Edicions del Despropòsit des de Mallorca i ara, també, Males Herbes des de Barcelona. Tot i que s’ha de reconèixer que Club Editor, al 2011, també va defensar fort El món per un forat d’Eulàlia Sariola, un producte fresc, diferent, però més que res corprenedor. El retrat moral, i pintat amb encert, d’una època fraudulenta i, tot i això, capaç de subjugar.

Des de la més gran de les Illes Balears, Edicions del Despropòsit va néixer, precisament, per immolar-se amb obres diferencials com Els darrers dies de l’imperi Mallorquí de Xisco Fuster i Toni Planissi o De les criatures del bosc de Jaume Miró i Pau Arévalo, que ja vàrem comentar fa unes setmanes. Són projectes fets realitat però que assumeixen, evidentment, voluntàriament, un risc. I d’aquí neix la seva força indiscriminada. Com és un risc vertiginós presentar-se amb una revista dedicada només al món dels còmics, com el primer número de Deriva, acabat de sortir del forn, o amb un volum específic de crítica de còmics titulat La maquinació temerària, que recull una selecció de 202 ressenyes del crític Jaume Salvà i Lara. O sigui: una brutalitat. Ens trobem davant d’una col·lecció que no té por i que ha sabut començar un nou mercat que a poc a poc va obrint les seves entranyes més al·lucinades.

Al seu torn, ja comencem a estar acostumats de veure, alegrement, com la gent de Males Herbes, talment Ramon Mas i Ricard Planas, estan esquerdant, des de dintre, les constriccions en teoria tan irrompibles de l’aparentment encarcarada literatura catalana. De veres només podíem dir en català historietes de la guerra civil, dramons lacrimògens i anècdotes de saló? Mentida. Han volgut que creguéssim això des de la doctrina imperiosa, però la realitat obre els seus tentacles sense misericòrdia. Des de sempre sabem que podem dir més, molt més, i això és el que han demostrat amb permanència de rotunditat aquest tàndem que impregna de color verd radioactiu tot el que toquen. Perquè han publicat clàssics vius (Munné-Jordà, Argemí, Nubla…) però també noves veus (D’Aleixo, Sanmartí, Besora, Sales, Sampere, Serrano…) que expandeixen el que es coneix com a “literatura de la imaginació”.

Ara els de Males Herbes arriben, una altra vegada, per tornar a sorprendre, i ho fan amb un còmic: Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols. Cinc episodis galàctics, hiparxiològics, místics, gens rutilants, de l’afigurada existència d’un dels nostres prohoms filosòfics i poètics indiscutibles com el Mestre Pujols de La Torre de les Hores. Els cinc capítols funcionen amb independència i compten, a més a més, amb convidats de luxe: Picasso, Pichot, Gargallo, Gaudí, Fages de Climent, Foix o la pitonissa Margarita Calafell. O sigui, un festival per als sentits i per als cervells i per als cors.

Els responsables d’aquest magma esperpèntic i sorprenent són l’escriptor Sebastià Roig (autor dels textos sintètics, flotants, arcans, ingràvids i etílics) i l’il·lustrador Toni Benages i Gallard (culpable dels dibuixos analítics, lacustres, sefiròtics, aeris i emmorfinats). Conformen un equip impossible però al·lucinogen, ja que el seu atreviment ens ha permès accedir a un resultat que et deixa amplament esmaperdut. El que aconsegueixen, amb el seu producte original i distès, és regalar-nos un nou i català The League of the Extraordinary Gentlemen, originàriament iniciat pels esplendorosos Alan Moore a la paraula i Kevin O’Neill a l’apartat gràfic. Roig i Benages i Gallard constaten, de bell nou, que per ser universals cal abans ser orgullosament ultralocals. Per conquerir el cosmos primer has de dominar el petit terreny de terra que s’esmicola sota els teus peus. I ells ho aconsegueixen de forma esplèndida.

Sebastià Roig i Toni Benages i Gallard

Sebastià Roig i Toni Benages i Gallard

L’esperit que domina el conjunt d’aquestes possibilitats fabuladores al voltant de Pujols és el mateix que inunda la coneguda lliga dels homes extraordinaris. Sí. En totes dues obres, els autors recuperen personatges insígnia de la realitat o de la ficció per unir-los de forma fins llavors inèdita en espais coneguts o imaginaris vivint autèntiques odissees que sedueixen les ànimes d’aquells que encara creuen en el poder pur de les històries encantades. En efecte, ens trobem davant d’una reconquesta del record. Els lectors aquí esdevenim nadons que anhelem sadollar-nos de llet materna una altra vegada: analogia que explica perfectament aquest desig nostrat de perfecte retorn a l’úter de la innocència. Volem tornar a sentir la màgia de les contarelles quan aquestes no es preocupaven per voler sorprendre i sempre ser més i més i més del que eren. Quan érem petits volíem sentir la mateixa narració una vegada i una altra. No aspiràvem a la novetat, salvaguardàvem el temple indòmit de l’explicació sense funció, de la repetició antropofàgica, caníbal i sempiterna del viatge de l’heroi, l’única història que en realitat existeix i que es propaga a un ritme rebel. Aquest còmic il·lumina aquests senders, i ho fa amb un encantador humor naïf molt apropiat per a tothom. Així com amb una sèrie de picants notes de mala llet encriptada, la mateixa lògica que es pot aplicar a un programa inevitable com The Simpsons: una capa superficial perfecta per als infants, una profunditat de camp que funciona per als adults. I, a més a més, al final trobem unes notes molt il·lustratives que són ideals per convertir l’obra en un sensacional material escolar, acadèmic o investigatiu, amb molt suculentes informacions addicionals i amb un convit que no podem fer callar de cap manera.

El volum comença, en efecte, amb una reivindicació que no està gens ni mica desencaminada. Al contrari, crec que ha de ser un crit d’atac per començar a treballar en aquest sentit i en aquesta direcció que apunten Sebastià Roig i Toni Benages i Gallard. Aquesta proclama demana, explícitament, que els catalans creadors anem més enllà de les categories històriques, barreres simbòliques que moltes vegades ens impedeixen manipular/treballar materials base que formen part del nostre llegat intel·lectual. Si, per exemple, als Estats Units poden convertir, sense cap tipus de vergonya, una figura emblemàtica com el president Abraham Lincoln en un caçador de vampirs al més pur estil Van Helsing, per què no podem fer que el nostrat Doctor Darder sigui una espècie de científic boig que vol caçar les mítiques dones d’aigua conegudes com a aloges i que viuen al llac de Banyoles? Simplement fem-ho. Amb respecte i professionalitat i diversió, sí, però fem-ho per ampliar els camins de la imaginació i de la fantasia, per alimentar aquesta voluntat atàvica nostra d’inventar i de reinventar.

Una de les vinyetes del còmic de Francesc Pujols, editat per Males Herbes

Una de les vinyetes del còmic de Francesc Pujols, editat per Males Herbes

Als Estats Units no és casual que es duguin a terme operacions d’aquest estil. Ni tampoc és gens ni mica coincidència que avui en dia els súper guerrers de les factories Marvel o DC envaeixin sense misericòrdia les pantalles de cinema. Han travessat el paper per tal de conquerir nous mitjans encara més massius com el del setè art. Estratègicament és quelcom que demostra la seva intel·ligència furibunda per tal d’aprofitar universos caracteritzats per un hàlit d’expansionisme radical, fet que arriba en una època també ultramilitaritzada de la seva societat, com podem comprovar cada dia als mitjans de comunicació. Aquests processos que neixen per engendrar llegendes vivents, llegendes possibles per al subconscient de la ciutadania, obeeixen a una necessitat imperiosa: la de configurar una mitologia pròpia, autèntica, genuïna, on poder refugiar la mitomania que caracteritza els éssers humans, sempre a la recerca d’ídols. Els Estats Units són un país nou, no com Europa, que ha viscut múltiples èpoques d’esplendor i les seves posteriors temporades d’inevitable decadència. Per això des dels Estats Units estan encara creant el seu llegat, definint els seus herois i els seus fets èpics. Perquè són un país nou i en tenen necessitat latent. I ara, precisament, estem en un instant en què crear passions o herois a Europa és quelcom fins i tot immoral perquè vivim l’era del cinisme, l’era líquida, en què res és estable ni permanent ni totèmic. Allà mantenen l’esperança quan aquí sembla que tot està acabat.

Doncs només per combatre aquesta manca d’entusiasme generalitzat ja té valor aquest llibre magnífic de Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols, perquè aquestes meravelloses pàgines ens tornen a regalar la capacitat de delitar-nos, però sobretot la capacitat d’impactar-nos i d’emocionar-nos amb l’essència mateixa que configuren els somnis. L’únic defecte que li podem trobar és que es fa curt: volem més aventures de Francesc Pujols! Volem més aventura, detectivisme, thriller sobrenatural, erotisme pristi, sensació de retorn a una nostàlgica antigor agomboladora.

I és que llegir aquesta obra reconforta, acompanya i sublima els nostres deliris pornogràfics i antroponarratològics. Desig de mites i d’herois i d’heroïnes i d’ancestres reivindicats. És un triomf que fa flipar. Tota una victòria inqüestionable que fa que regalimem de gust, l’antic gust de les rondalles a la vora del foc, dels mites, dels contes pulp i de les novel·les de quiosc. Una delícia autèntica com poques vegades d’aquest nivell hem pogut sentir darrerament.