Francesc Meseguer guanya el Premi Born de Teatre amb ‘Lear’

22.10.2016

No es dedica professionalment a l’escriptura sinó a la fotografia, però ara ha aconseguit un dels guardons, si més no, més prestigiosos de textos teatrals del panorama espanyol: el Premi Born de Teatre que organitza el Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca. I l’ha guanyat amb una obra de caire metateatral, amb una obra visceral i crítica reflexiva allunyada del teatre de masses, i escrita una quinzena d’anys després de la seua darrera creació teatral, i quasi bé a la vegada que n’escrivia una altra que prest, en 2017, s’estrenarà al Teatre Nacional de Catalunya.

Francesc Meseguer ©Anna Uribe

Francesc Meseguer ©Anna Uribe

El guanyador de la XLI edició del Premi Born de Teatre 2016 és el català Francesc Meseguer Aragall (Barcelona, 1976) amb l’obra ‘Lear’, i per a ell són l’estatueta acreditativa, els 14.000 € en metàl·lic i l’edició de l’obra guanyadora en les quatre llengües oficials de l’estat espanyol amb què està dotat aquest guardó. En el palmarés, Francesc Meseguer substitueix a l’asturià Sergio Martínez Vila, que en 2015 guanyà amb ‘La obediencia de la mujer del pastor’.

Un monòleg amb molta crítica del teatre

‘Lear’, que segons el seu autor integra un 90% de contingut de caire personal, agafa el seu títol d’una de les considerades més grans tragèdies de William Shakespeare, ‘El rei Lear’, on també hi ha una reflexió sobre l’envelliment i sobre la pròpia família, contenint, a la vegada, una crítica política sobre el model de poder, amb un rei que perd el món de vista. Extrapolant tot açò al món actual, aquest ‘Lear’ de Meseguer es tracta d’un monòleg a partir d’un personatge, que no té nom concret i que abans havia estat crític teatral, que va a veure una representació d’El rei Lear’, que considera nefasta.

És des d’aquí que el personatge passa a criticar-ho tot i de manera visceral, tal com li surt del cap en aquell moment, passant de la crítica de l’obra que ha anat a veure a la crítica del teatre català i de tot el sistema de la cultura occidental i cap al món on vivim. I saltant, també, aquesta crítica, cap al terreny personal, on el mateix personatge s’interroga pel propi envelliment i la pròpia vida.

De fet, sense ser en cap moment una teorització de la cosa sinó amb una actitud de carregar-se de motius per llençar aquestes reflexions crítiques, en aquest ‘Lear’ bona part del món teatral no en surt ben parat (siguin crítics, premsa o sponsors, per exemple), i tot i que parla del teatre català (perquè l’autor és català), la història és totalment extrapolable a la cultura occidental, partint d’allò local per anar cap a allò universal. Precisament, una de les coses més difícils a l’hora d’escriure l’obra, segons ha comentat Francesc Meseguer a la roda de premsa prèvia al lliurament del Premi, ha estat la cerca d’un llenguatge que fos reflexiu i que a la vegada fos una crítica aclaparadora a nivell d’arguments, alhora que passar després tot açò del local a allò universal i al nivell més íntim i personal.

Simbiosi entre el món del teatre i el món real i personal

De ‘Lear’, per premiar-la per davant de les altres dues obres finalistes d’enguany (‘S’Horabaixa’ i ‘Al límit de la muntanya’), el jurat ha valorat que l’obra és un monòleg interior sobre la visió que té un crític teatral d’una representació de la peça de Shakespeare amb moltes possibilitats de direcció, essent una “extensa reflexió crítica sobre el teatre català que pot adaptar-se a altres coordenades pel caràcter essencialista del seu discurs”. En aquest sentit, s’ha destacat “la línia invisible entre el sentit crític i la sensibilitat que crea una simbiosi entre el món del teatre i el món real i personal de qui rep l’espectacle”.

A la vegada, tot i que d’aquesta peça de caire metateatral el jurat ha dit que pot considerar-se “més un assaig que una obra de factura tradicional”, ha subratllat “la força del text que vincula allò cultural amb allò personal, passant per allò teatral, i fa ressortir l’enginyosa construcció, subtil però efectiva, d’una obra versemblant que, a partir d’un fet local, aconsegueix traspassar les fronteres i tractar un tema universal, el teatre”.

El teatre, particular terreny de llibertat de Meseguer

Una de les crítiques reflexives que fa Francesc Meseguer del teatre, del qual no en viu i el considera el seu particular terreny de llibertat, és que el que es fa majoritariament és un teatre de masses, trobant que, encara que no en renega, és una perversió del potencial que pot tenir el teatre en sí; estant interessat més en un teatre en què hi hagi una experiència que no en aquell que sigui pur entreteniment, açò per ser més conscient del que un està fent i més enllà de qualsevol discurs moralista.

Parla, en realitat, d’un teatre més antropològic que ofereixi noves maneres de pensar i descobrir el món de nou, que ara mateix és un teatre molt minoritari i no és ni agradable ni fàcil, considerant, també, que és el que a nivell institucional s’hauria de potenciar. Diu Meseguer que “m’interessa el teatre més visceral, més primitiu, de teatre dansa, de ‘performance’, un teatre menys sensible i menys argumental i més de postura davant el món”. De fet, escrivint teatre “cerc una manera de pensar que no és la meua, i és mentre l’escric que l’estic descobrint”.

Francesc Meseguer ©Anna Uribe

Francesc Meseguer ©Anna Uribe

Abans docent i ara fotògraf professional

Tot i que l’autor de ‘Lear’ no ha escrit mai de manera professional (diu que, almanco de moment, li va més bé fer-ho com un més a més, també perquè així es sent més lliure), l’obra amb què ha guanyat el Premi Born de Teatre 2016 no és la seua primera obra ni la primera que publicarà. Diplomat en Educació Primària (1997) i llicenciat en Filosofia (2003), i amb un postgrau en Organització i gestió d’empreses culturals per la Universitat Oberta de Catalunya (2004), Francesc Meseguer va treballar com a docent durant tretze anys, fins que en 2010, i fins ara, es va passar professionalment a la fotografia.

Açò treballant sobretot com a ‘freelance’ per a empreses i institucions com Reebok, Audi, Arts Santa Mònica, editorial Planeta o la Generalitat de Catalunya. En aquest àmbit, també destaca la instal·lació fotogràfica ‘Suite Richter’ al centre d’art Can Manyé d’Alella (2012), exposició que va ser seleccionada pel circuit d’itinerància de la Diputació de Barcelona i que fou finalista al Plenari d’Arts de la Generalitat.

Xavier Albertí dirigí la seua primera obra a l’escenari

La seua primera aproximació a l’escriptura de teatre, segons ha confessat Meseguer com a anècdota a Ciutadella, va ser a l’institut on estudiava, quan feia 3r de BUP i va llegir fins a quatre vegades ‘Tot esperant Godot’ de Samuel Beckett. Tant li va agradar que va voler fer un ‘Tot esperant Godot’ a la catalana i al seu poble, quelcom que va sortir-li “molt dolent i tot i que va ser divertit”.

Més ‘seriosament’, la seua primera obra la va escriure amb 22 anys i va merèixer, l’any 2000, el premi universitari AIET. Diu que era “infumable”, però que va tenir la sort de trobar-se primer amb Ricard Salvat i després amb Xavier Albertí, que la va dirigir a la Sala Beckett després “d’acabar dignificant” aquell text inicialment “infumable”. Curiosament, allò li va donar peu a escriure un ‘divertimento’ i va presentar l’obra al Premi Born de Teatre, no passant llavors la preselecció inicial. En 2001 també va aconseguir el Premi Institut d’Estudis Ilerdencs de teatre per l’obra ‘La reproducció de les balenes’, publicada per l’editorial Pagès.

Amb el Premi Born i a punt d’estrenar al Teatre Nacional de Catalunya

I des de llavors no havia escrit res més de teatre. Fins fa poc, i de manera doble, perquè n’ha escrit dues. Una és la dramatúrgia de l’obra ‘Body sushi’, que s’estrenarà al Teatre Nacional de Catalunya en 2017 sota la direcció de Tanyia Beyeler, i l’altra, és clar, és aquesta ‘Lear’ que ara ha obtingut el Premi Born de Teatre, un guardó que el fa “molt feliç” i que ha acollit amb “molta satisfacció i agraïment, perquè és un premi important i de prestigi que m’ha d’ajudar a creure i valorar més el que estic fent”. I que, a la vegada, també pensant en l’estrena proper del Teatre Nacional de Catalunya de ‘Body sushi’, l’obliga, per ell mateix, a ser encara més impecable amb tot plegat.

El guardó de la XLI Premi Born de Teatre ha estat lliurat en la nit d’aquest dissabte 22 d’octubre al Teatre de Calós de Ciutadella, en una gala que ha estat precedida de la representació de l’obra de FlyHard Produccions ‘Tortugues: la desacceleració de les partícules’ i que per primera vegada ha estat retransmesa en directe per IB3 Televisió.

En aquesta edició 2016 es van presentar un total de 196 textos per optar al Premi Born de Teatre, essent la segona convocatòria en la seua història (41 edicions en 46 anys, des de 1970) que més originals ha rebut, açò després que l’any passat es rompessin els esquemes en aquest sentit, amb la participació de 239 textos teatrals a concurs. Comptant amb què els preseleccionadors d’enguany han estat Iban Beltran i Rafel Duran, el jurat de 2016 ha estat integrat per Cristina Sánchez-Izquierdo (actriu de teatre, cinema i dansa), Tomàs Mestre (actor i director de teatre d’Alacant), Fabrice Corrons (professor  a la Universitat de Toulouse-Jean Jaurés, especialitzat en teatre català contemporani), Juan Melià Huerta (gestor cultural i coordinador nacional de teatre a Mèxic) i María José Sánchez-Cascado (professora de teatre espanyol a la Universitat de Barcelona).