La veu debutant de Francesc J. Gómez guanya el Gabriel Ferrater

El debutant de Francesc J. Gómez ha estat reconegut amb el Premi de Poesia Gabriel Ferrater.

La veu poètica i debutant de Francesc J. Gómez ha estat reconeguda amb el Premi de Poesia Gabriel Ferrater 2019. Pengeu-ne cada nit als enforcalls és el poemari guardonat. L’editarà Edicions 62 i arribarà a les llibreries l’octubre vinent quan es faci el lliurament del premi en el marc del Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat. El Gabriel Ferrater és un dels premis de poesia més ben dotats de les lletres catalanes. Està dotat amb 7.250 euros. El convoquen l’Ajuntament de Sant Cugat, Edicions 62 i la Comissió Ciutadana Gabriel Ferrater.

La de Francesc J. Gómez (Barcelona, 1971) és una veu novíssima del circuit literari. El recull guanyador serà el primer llibre que publiqui el poeta. Ara bé, fa anys que Gómez es dedica a l’escriptura. De manera discreta i secreta. Fins i tot la seva dona desconeixia l’existència del poemari en qüestió. “És la primera vegada que surto a la palestra”, diu. Gómez –filòleg– és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i corrector a l’Editorial Barcino.

Durant la roda de premsa d’anunci del premi, Gómez ha explicat que va començar a escriure poesia durant l’adolescència. Va arribar a quedar en segon lloc en “un concurs de la Generalitat”. A 26 anys, però, va abandonar la lírica: “Tenia poca confiança en la meva traça”. “Per fortuna, quan tenia 35 anys, em van encarregar una antologia sobre Ausiàs March. Aquella tasca de penetració em va remoure i em va fer sentir la necessitat de tornar a escriure”, continua. Des d’aleshores –2007– ha anat escrivint poemes, “molt a poc a poc, rebutjant moltes coses, seleccionant el que se sostenia més bé”. El que més pes li ha fet ha acabat conformant Pengeu-ne cada nit als enforcalls.

Sobre el contingut del poemari, diu: “Crec que els poemes respiren una ànsia de plenitud. Una plenitud insatisfeta per diferents motius: per la rutina, per la distracció en què vivim, per la insensibilitat”. I hi ha també –apunta– una confiança renovada en la poesia. Pel que fa al títol, Gómez juga amb la bifurcació, la contingència i el penediment. “La idea dels enforcalls és la dels dos camins en què de vegades ens trobem a la vida. Ens veiem obligats a triar. La vida t’obliga a escollir una possibilitat o una altra. I allò que podries haver estat t’acompanya sempre”. El pronom del títol és una invitació a l’especulació: “És un títol obert. Vull suggerir unes certes imatges. La d’un penjat, per exemple. O la de nosaltres mateixos penjant la possibilitat que no hem triat. També podria ser un fanal que pengem per consol del caminant; i aquest fanal podria ser un poema”. Els poemes plantegen “un horitzó de salvació”. 

El poemari està dividit en tres parts. En la primera (En terra d’ombres), Gómez proposa fer un viatge a la memòria col·lectiva. Un viatge que es concreta en la literatura. Hi ha en aquesta part moltes ressonàncies literàries –explícites i implícites– de personatges que són perdedors. El poeta revela la presència de Jesucrist i Palinur. La segona part (En un ribatge) toca el tema de l’amor “des de diferents situacions amoroses”. “Situacions personals i alhora universals”, matisa. En la tercera i última secció (Vora l’eixida), Gómez abraça l’observació de la vida i la mort des del record personal.

A banda dels temes examinats, Pengeu cada nit els enforcalls és un poemari on s’entrecreua la tradició literària més erudita: “Espero que aquest fet no descoratgi al lector. El gruix de pòsit literari pot ser tant un mèrit com un demèrit. He tingut aquesta por: la de ser considerat pedant. La poesia pot semblar el que no pretens: una exhibició freda”. “El poemari admet molts nivells de lectura. Una lectura més superficial, igualment satisfactòria, però també moltes altres”, continua. La Bíblia és una influència clara en el recull: “Sóc un ateu catòlic; un ateu fill del catolicisme. La Bíblia és un text fonamental del meu horitzó literari. Una referència”. Gómez treballa la idea del sacrifici amb la figura de Jesucrist: “La poesia és una manera d’obrir-se les venes”.

El jurat que ha premiat a Gómez l’han format Jordi Cornudella, editor d’Edicions 62, i els escriptors Enric Sullà, Marta Pessarrodona i Marc Romera. Cornudella considera el resultat del concurs “una sorpresa”. Es referma en el tòpic de “saludar l’aparició d’una nova veu”. “És un llibre que no esperàvem”, diu. “Generalment, guanyen llibres de principiants o llibres de poetes amb una part de la carrera feta”. En el cas de Gómez, Cornudella celebra “un pòsit d’experiència inusual”. Jutja la llengua del poemari de “molt rica sense rebutjar a una llengua també viva”. Formalment, l’editor detalla un llibre format per poemes de deu decasíl·labs (“dècimes”). “Tots rimats en un joc de rimes”. El llibre el tanca una sextina que ens fa retrocedir a La Divina Comèdia de Dante.

Sobre el contingut, Cornudella afegeix: “El poemari és una invitació a la revisitació de lectura de la gran tradició europea. Des de la Bíblia, a Virgili, l’Edat Mitjana o les poesies modernes”. Ovidi, Shakespeare, Dickinson, Primo Levi… “No és un llibre pedant d’un paio llegit. És un llibre de literatura molt viscuda, molt arrelada a la vida. Un llibre potentíssim que m’evoca la sensació d’estar enfrontant-me a l’alta literatura mentre mossego la carn de la vida”, tanca l’editor.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació