Els Personatges de Francesc Català-Roca

27.02.2014

El Museu d’Art Jaume Morera de Lleida acull fins al proper 27 d’abril l’exposició “Català-Roca. Retrats”, una mostra inèdita que permet conèixer una de les múltiples facetes d’un dels fotògrafs més importants del nostre país. Oriol Bosch Bausà, coordinador d’exposicions i difusió del Museu d’Art Jaume Morera, és el comissari de l’exposició.

Francesc Català-Roca, Autoretrat 1952 | © Fons Fotogràfic F. Català-Roca – Arxiu Fotogràfic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Sovint considerat per molts com el fotògraf català més complet del segle XX, no hi ha dubte que Francesc Català-Roca (Valls, 1922 – Barcelona, 1998) és una de les personalitats més rellevants de la història de la fotografia a Catalunya. Precursor i referent de la renovació de la fotografia documental i del reportatge gràfic al nostre país durant els anys cinquanta i seixanta, la seva figura és bàsicament coneguda i reconeguda pel seu extraordinari i revelador retrat de la societat espanyola de postguerra, visió materialitzada en cèlebres imatges que són avui un document històric de valor incalculable i una part irrenunciable de la nostra memòria col·lectiva.

Tanmateix, l’ombra de Francesc Català-Roca és molt més allargada i més enllà d’aquest corpus, àmpliament difós a casa nostra a través d’exposicions retrospectives i catàlegs monogràfics, el seu llegat es perfila com quelcom més ampli i extens. Precisament, allò que distingeix a tots els grans fotògrafs del segle XX no només ha estat la seva mirada personal sinó també la possibilitat d’exercir múltiples lectures del conjunt de la seva producció, especialment des de diversos i nous punts de vista.

L’exposició que ara presentem pretén articular-se com una d’aquesta possibles lectures, una exploració prospectiva (que no retrospectiva) d’una de les seves facetes com a fotògraf: la fotografia de retrat, un gènere que Català-Roca va conrear al llarg de la seva trajectòria i amb especial intensitat durant els anys en què va col·laborar amb el setmanari barceloní d’informació cultural Revista (1952-1954), activitat que li va permetre conèixer i fotografiar a grans personatges de la seva època.

Conformen la mostra trenta-cinc retrats, majoritàriament inèdits, seleccionats per a l’ocasió procedents del seu fons d’arxiu, que actualment gestiona l’Arxiu Fotogràfic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Cronològicament circumscrites entre principis de la dècada dels anys cinquanta i la primera meitat dels anys setanta, les fotografies que es presenten són còpies noves (tiratge modern realitzat a partir dels negatius originals de l’autor) positivades en gran format, sense emmarcar i muntades sobre bastidor, seguint així el criteri que Francesc Català-Roca va idear en vida per a exposar la seva obra.

El visitant que s’apropi a l’exposició no només podrà trobar-se amb esplèndids retrats d’alguns dels personatges més significatius del segle XX, grans noms de l’art i la cultura, com ara Joan Miró (amb qui va mantenir una llarga relació professional i d’amistat durant més de trenta anys), Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Jean Cocteau, Josep Pla o Ana María Matute, sinó que també descobrirà magnífics retrats de personatges populars, extrets de la vida quotidiana dels carrers de les grans ciutats i els petits pobles de l’Espanya de postguerra que tan bé va saber fotografiar. De fet, poques vegades Català-Roca parlava de retrats; preferia utilitzar el terme “Personatges”, ja que segons ell, en el moment en què el fotògraf, seleccionant un fragment de la realitat, capta una persona, sigui coneguda o anònima, tan sols pel fet d’aïllar-la ja esdevé un personatge.

Francesc Català-Roca, Salvador Dalí a Portlligat 1952 | © Fons Fotogràfic F. Català-Roca – Arxiu Fotogràfic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Però que ningú s’equivoqui, no es tracta de retrats d’estudi. Parlem aquí de retrats periodístics d’un elevat caràcter innovador. Català-Roca acostumava a afirmar que era un retratista sense estudi i que preferia jugar en camp contrari, una ocurrència que li permetia fer entendre, de forma coherent amb el seu ànim documentalista, la seva predilecció per desplaçar-se a l’espai vital de cada un dels personatges que havia de retratar per situar-lo en el seu entorn natural, habitualment de treball. El resultat d’aquest mètode són un retrats qualitativament més vius i espontanis, on els personatges retratats són captats en l’ambient i l’atmosfera del seu entorn quotidià. Es tracta d’uns retrats que atrapen de seguida l’interès de l’espectador, doncs no només mostren l’admiració que el fotògraf sentia pels personatges que retratava sinó de quina manera era capaç d’explicar-los i interpretar-los des del seu particular punt de vista. Retrats que, en definitiva, ens parlen també del seu particular estil, aquell basat en el realisme poètic, l’estètica de l’instant decisiu i la recerca constant de la llum, que han fet de Català-Roca un dels principals exponents de la moderna fotografia europea.