Francesc Calafell: “El segon cognom més freqüent a la Garrotxa és Singh”

Ens endinsem en el món dels cognoms. Ja fa més d’un any que un grup de professors de la Universitat Pompeu Fabra, adscrits a l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), va començar a treballar en el projecte d’estudi genètic dels cognoms catalans, valencians i balears.

A dia d’avui, i gràcies a la participació voluntària de portadors dels 50 llinatges seleccionats, el treball continua endavant, tot i que alguns cognoms encara admeten més homes majors d’edat disposats a rebre a casa un recipient per deixar la seua mostra de saliva i participar-hi. Parlem amb Francesc Calafell, un dels cervells d’aquesta iniciativa, en una entrevista on ens desvetlla algunes curiositats al voltant de la progènia i la genètica.

 Amb una mostra de saliva, podeu viatjar en el temps uns quants segles enrere…

La saliva conté cèl·lules que s’han desprès de la mucosa bucal. Aquestes cèl·lules contenen ADN, el material genètic que acumula un registre de la seva història. En passar de pares a fills, l’ADN es copia amb molta fidelitat, però sempre hi ha errors: són les mutacions, que poden acabar consolidant-se en la població com a variants genètiques. Sabem a quina velocitat es donen aquestes mutacions i, per tant, podem utilitzar la diversitat genètica com a base d’un rellotge molecular.

Un estudi genètic sols adreçat a homes…

De fet, un estudi genètic destinat a entendre la història dels cognoms. Fins fa molt poc, la immensa majoria de les transmissions d’un cognom es donaven entre pares i fills. Certament, les dones tenen cognoms, i en el nostre sistema el passen com a segon cognom, però els néts ja no tenen els cognoms de les àvies. I una part del genoma es comporta igual: el cromosoma Y, que tenim només els homes i que, de fet, detemina la masculinitat d’un embrió: els embrions que es desenvolupin a partir d’un espermatozoide portador d’un cromosoma Y seran masculins. Per tant, tenim un sistema d’herència social, el cognom, amb unes riques implicacions socials, culturals, històriques i lingüístiques, i de l’altra tenim un sistema d’herència biològica paral·lel, el cromosoma Y. L’estudi conjunt d’ambdós sistemes permet, per exemple, determinar quins homes portadors d’un determinat cognom són descendents d’un avantpassat comú, o comptar quants fundadors diferents va tenir un cognom: quants ferrers van acabar donant als seus fills el cognom Ferrer, per exemple.

Què va esperonar-vos per posar en marxa aquest projecte? Quins objectius vos heu marcat?

Existeixen estudis semblants al nostre fets a Anglaterra i a Irlanda, i teníem experiència en cognoms concrets com Colom o Basarab (el cognom de Vlad Dracul). I ens vam llançar de cap a estudiar no un cognom, sinó el sistema de cognoms catalans. Vull precisar que entenem per cognoms catalans els cognoms lingüísticament catalans: al capdavall, un cognom és una paraula d’una certa llengua. Pretenem respondre una sèrie de preguntes, com per què hi ha cognoms més freqüents que altres? Pur atzar? O els cognoms més freqüents es van inventar més vegades? Amb l’estudi del cromosoma Y podem comptar fundadors i saber-ho! Cognoms que lingüísticament són àrabs (com Nàcher, Melis, Moragues) o hebreus (Salom, Maimó) van ser fundats per nordafricans o jueus? Hi ha prou diferències genètiques entre els diferents grups com perquè ho puguem respondre. I els cognoms gentilicis? El primer Alemany era alemany? El primer Danès, danès? Podríem esbrinar el lloc d’origen en el Principat d’alguns cognoms abundants a les Balears i a València? O cognoms com Adell o Pitarch es funden a València després de la Reconquesta? Fixeu-vos que el nostre estudi es basa en una premissa: que qui et dóna el cognom és el teu pare biològic; amb quina freqüència no es compleix? Falses paternitats, adopcions, mares solteres, pubilles de casa bona que passaven el seu cognom: són fenòmens molt freqüents

Adell, Bonastre, Comas, Grau, Nadal, Oriol, Vives… Són alguns dels cognoms de l’estudi. Per què aquests i no altres?

Hem de tenir en compte una sèrie de limitacions. Com en tot estudi científic, com més gran sigui la mostra, més fiables seran els resultats: ens agradaria analitzar 50 homes no emparentats per a cada cognom. Però, d’altra banda, aconseguir cada mostra i analitzar-la genèticment vol dir temps i diners. Per tant, vam fixar una llista de 50 cognoms (i això vol dir que necessitem 2.500 voluntaris) adequats als nostres objectius. Hem triat la major part dels cognoms de la llista per la seva freqüència: són cognoms molt freqüents o més aviat rars (al voltant de 500 portadors) en diferents categories, com noms de persona (Vidal contra Adell, per exemple), de localitat (Cardona contra Calafell), d’ofici (Ferrer contra Taberner), de tret del paisatge (Serra contra Llach), de l’habitatge (Soler contra Casajuana)  o un malnom (Roig contra Cabot).

Quant de temps porteu en això? A quines conclusions esteu arribant?

Vam començar el setembre del 2011 fent una crida pública demanant voluntaris, que vam complementar amb dues campanyes de trameses a domicili a homes portadors d’un dels 50 cognoms. Actualment, acabem d’arribar a les 2.500 mostres de saliva recollida (de molts cognoms en hem passat i d’altres hem fet curt), i tot just comencem la feina de laboratori. Després vindrà l’anàlisi estadística i preparar la pàgina web per donar els resultats als voluntaris: els explicarem d’on són els seus parents més propers i de quin origen són els seus avantpassats més remots. Comptem poder donar aquests resultats al llarg del 2013.

Quins són els cognoms més freqüents als Països Catalans? Imperen més els llinatges catalans o castellans en els Països Catalans d’avui?

El cognoms lingüísticament castellans imperen arreu (excepte a Menorca i Eivissa), en una propoció que no es correspon a la composició de la població. Al Principat, el cognom lingüísticament català més freqüent és Vila, a la 25ena posició! I encara és un problema tècnic: a la base de dades del padró no hi ha accents, i “Vila” és, de fet, la suma de “Vila” i “Vilà”. El sistema de cognoms espanyols és el menys divers de tota Europa: els 20 cognoms més freqüents els porta més del 20% de la població, mentre que a França o a Itàlia és menor de l’1%. Per tant, si hi ha menys diversitat de cognoms, és fàcil que, en barrejar-se, acabin sent els primers de la llista. És com a la Garrotxa, on el segon cognom més freqüent és Singh, ja que molts indis que hi han immigrat se’n diuen.

A què remeten els cognoms catalans? Per exemple, “Serra” fa referència a un espai geogràfic…

Sí, els que remeten a un element del paisatge (Serra, Puig, Pujol, Alsina, Roure) són especialment freqüents, com ho són els que fan referència a l’habitatge o a l’entorn agrícola (Mas, Sala, Vila). També hi ha noms de pila que van passar a cognoms (Andreu, Oriol, Grau), noms de lloc (que, malgrat la llegenda urbana, en general no denoten un origen jueu: Cardona, Balaguer, Barceló), oficis (Ferrer, Pastor, Fuster) o referències a les característiques físiques de la persona (Ros, Roig, Gras).

Quins cognoms vos estan donant més problemes?

Hem tingut una resposta, en general, proporcionada a la freqüència dels cognoms, cosa que fa que tinguem poques mostres de cognoms com Danés, Llach, Nàcher, Melis, Raga o Tió. Però he de dir que la resposta a les Balears i a València ha estat més fluixa que al Principat.

“Colom” no està en aquesta llista. No ajudaria un estudi així a traure l’entrellat de l’origen del famós navegant?

No és a la llista perquè ja el vam estudiar per separat. Un equip de la Universitat de Granada va tenir accés a les restes de Cristòfol Colom; juntament amb el Centre d’Estudis Colombins de Barcelona, i de la Universitat “Tor Vergata” de Roma, van reclutar homes Colom i Colombo. El resultat va ser que podíem veure clarament grups d’homes descendents d’un mateix fundador: més d’un 80% dels Coloms mallorquins descendeixen d’un mateix fundador, i aquesta branca la trobem també a Dénia, fruit poster de la repoblació mallorquina després de l’expulsió dels moriscos. En canvi, els Colombo són tots diferents entre ells, i és que l’Ospedale Maggiore de Milà, que estava sota els auspicis de l’Esperit Sant, posava Colombo a tots els orfes que acollia. Per tant, si poguéssim analitzar les restes del descobridor (i, donat l’estat del seu ADN, no ha estat possible), podríem tenir una confirmació positiva si era català, però no si hagués estat genovès, pels motius que acabem d’exposar.

 L’herència cultural i la genètica conflueixen?

En general sí, però sovint hi ha excepcions, en què el pes demogràfic d’una població no es correspon amb la seva influència cultural. L’empremta cultural dels romans, per exemple, és molt més potent que el seu llegat genètic. I a la inversa: vam descobrir que, a la població cubana actual, un 25% des llinatges femenins són d’origen amerindi, quan al cap de 50 anys de la conquesta ja no quedaven taínos i pràcticament cap rastre de la cultura indígena.