Agatha Christie i els deu negrets

6.11.2017

Deu persones que no es coneixen de res són convocades a una trobada que té lloc en l’única casa d’una illa que canviarà les seves vides. Els deu negrets és un clàssic d’Agatha Christie àmpliament conegut, una història de terror que captiva des del primer minut. La psicologia, el suspens, la bogeria, la recriminació i les conseqüències dels actes comesos són elements molt presents en el relat. El teatre Apolo acull una nova versió sota el nom Y no quedará ninguno, títol amb què ja s’ha batejat en diverses ocasions arreu del món.

Els deu negrets és un clàssic d’Agatha Christie que s'adapta al Teatre Apolo

Els deu negrets és un clàssic d’Agatha Christie que s’adapta al Teatre Apolo

Una posada en escena acurada i molt ben executada són dues constants de tota l’obra. És d’aquelles produccions que dóna gust de veure. D’entrada, damunt de l’escenari ens trobem amb deu personatges que tenen uns perfils molt diferents; caràcters dispars que serveixen per enriquir la producció. Tanmateix, és precisament aquest factor el que ajuda a connectar els espectadors amb ells. A priori podria resultar difícil quedar-se amb les particularitats de cadascun, però el director Ricard Reguant ha apostat per l’ordre i la claredat en les presentacions dels personatges. I això s’agraeix.

Així doncs, aquesta és una obra per gaudir i deixar-se portar. L’actriu Ivana Miño enamora amb la seva naturalitat i facilitat per transmetre el missatge del text amb la màxima versemblança. Amb Toni Sevilla formen un bon tàndem interpretatiu; tots dos busquen que el públic senti i visqui els seus personatges igual que ho fan ells.

Y no quedará ninguno és una obra sobre el passat. Els actes dels protagonistes, i tot allò que han fet malament, tenen conseqüències en el present. Pagar pels delictes comesos és un dels objectius d’aquesta obra del teatre Apolo, que pretén fer aflorar, en les ments dels personatges, fets pretèrits que tenien enterrats en les profunditats de les seves consciències sense el més mínim remordiment.

Els deu personatges interactuen entre ells per descobrir què hi fan allí i com poden fugir-ne. Tots ells van ser convidats, per un amfitrió misteriós, per passar-hi uns dies, però tot es complica. L’illa està deserta, i no hi ha cap altra casa a banda de la mansió on passen les hores més determinants de les seves vides. Les morts sonen al ritme d’una macabra cançó infantil que aquí serveix de profecia.

Tot queda perfectament embolcallat amb uns efectes especials i sonors dignes del cinema, sense abusar-se excessivament. Sense complexos i amb determinació, aquesta producció aconsegueix trobar l’equilibri de terror, misteri, tensió i humor per fer vibrar al públic, que en tot moment malda per trobar a l’assassí. L’obra estarà en cartell fins al 10 de desembre.