Fotografia en femení

12.02.2019

Fa pocs dies, us parlàvem de l’exposició olfactiva que proposa la Fundació Vila Casas al Museu Can Mario de Palafrugell. Ara és el torn de Torroella de Montgrí, on el Palau Solterra (que és una peça d’art en si mateix), acull fins al 19 de maig quatre mostres fotogràfiques, molt diferents entre elles, i totes d’una bellesa impagable.

Newsha Tavakolian. Sèrie Look, s.t. 2014. 93,3 x 140 cm

Miradas paralelas. Iran –Espanya: fotògrafes en el mirall, al primer pis de l’edifici, ofereix una proposta plural i heterogènia, en la qual fins a sis parelles de fotògrafes contraposen les seves obres, establint una connexió multicultural. El resultat és espectacular, i especular: un suggestiu diàleg entre sis fotògrafes iranianes i sis espanyoles. La fotografia d’una artista complementa la de la seva companya i, d’alguna manera, la completa. La química és recíproca i les fotografies, disposades de dos en dos, conversen tot provocant un genuí sentit discursiu, evocador i poètic. En format dual, el conjunt d’imatges se’ns presenten com una peça única, però integrant un seguit de diferències essencials, culturals i estètiques que aporten una riquesa singular a aquesta exposició. Comissariada per Zara Fernández i Santiago Olmo, la mostra és un projecte possible gràcies a la tasca de l’Asociación Cultural del Mediterráneo Occidental (MED-OCC), i compta amb noms com Soledad Córdoba, Shadi Ghadirian, Rana Javadi o Cristina García.

Paral·lelament, Nos-altres. Espais de frontera és una exposició que també posa el focus en la creació femenina. En aquest cas la mostra, ideada i dirigida per Glòria Bosch, té com a objectius trencar amb convencionalismes i dinamitar etiquetes. Per això, s’estructura en quinze àmbits diferents, delimitats per la mirada de quinze dones, de diferents edats i provinents de diferents disciplines. Artistes “anònimes, poc conegudes, podríem dir que invisibles”, destaca Bosch. Precisament, el que es pretén és “demostrar com algú que encara no ha transcendit, pot capturar fotografies sensacionals, d’una qualitat immensa”, afegeix la comissària. L’exposició és un espai idoni perquè aquells que no tenen nom, parlin a través de la seva obra. Nos-altres. Espais de frontera proposa un joc conceptual, i planteja una sèrie de temàtiques com poden ser Adéu idea rebuda!; Des(re)velar o La dona que mira als homes que miren a les dones. Així, els fotògrafs i artistes han hagut de treballar sobre un concepte, i s’acompanyen del text d’un autor diferent.

El clarobscur de la pedra

A la sala del costat s’exposa la nova edició del cicle Diàlegs amb la col·lecció. En aquesta ocasió, hi trobarem Pedra i ombra, un projecte conjunt de Vicenç RoviraManel Esclusa. Es tracta d’una orgia entre la llum i la foscor. El clarobscur i el joc amb les ombres són principals protagonistes, que s’expressen a través de la tècnica fotogràfica. Per una banda, el treball de Rovira es basa en la pedra, en la seva consistència i la seva eternitat. Esclusa, en canvi, immortalitza la llum, l’aigua i la foscor, evocant misteri i la preciositat de l’ocult.

En el seu vessant més reivindicatiu, la Vila Casas proposa dues mirades, la de Pilar Aymerich i Manel Armengol, que el cicle expositiu l’Artista del fons reuneix per a l’ocasió. En aquest cas, a Dues mirades a una mateixa escena, els dos creadors aportaran la seva perspectiva sobre la manifestació per la despenalització de l’adulteri de l’any 1976, que va cridar el lema “Jo també sóc adúltera”. Una protesta que reclamava la despenalització d’aquest delicte, tipificat sobretot per a la dona. Aymerich i Armengol van congelar aquella reivindicació, que ja forma part de la història del feminisme espanyol. Dos anys després, la condemna per adulteri es va abolir.

Tota la informació a la web de la Fundació Vila Casas.