Forges fa riure el Born CC

Forges, el conegut humorista gràfic madrileny, va omplir ahir al vespre la Sala Moragues del Born Centre Cultural en la que va ser la segona jornada del Cicle BornHumor, coordinat per la productora Minoria Absoluta, amb el periodista i guionista Manel Lucas al capdavant.

Forges, el conegut humorista gràfic madrileny, va omplir ahir al vespre la Sala Moragues del Born Centre Cultural en la que va ser la segona jornada del Cicle BornHumor, coordinat per la productora Minoria Absoluta, amb el periodista i guionista Manel Lucas al capdavant.

Lucas va reconèixer davant de tothom ser un gran fan de Forges, fins a tal punt que va acudir a la cita d’ahir carregat d’una bossa d’aspecte delictiu de la qual va treure antics exemplars publicats per l’artista amb la intenció que els hi firmés tots.

Aquests llibres no van ser les úniques obres de Forges que es van rescatar ahir al Born CC. En clau d’humor, Forges va relatar les dificultats viscudes per exercir la seva professió durant el franquisme, període que va qualificar com d’extrema “estupidesa”. Aquesta característica del règim generava escenes còmiques que ell sabia aprofitar per als seus dibuixos.

A banda de passar pel quartelillo per riure’s d’un policia gris que empaitava la seva gorra enduta pel vent a cops de porra, Forges va recordar, entre d’altres anècdotes, que, en temps de Franco, anar pel carrer amb camisa sense corbata ni americana era multat amb 50 pessetes, que els escots eren prohibits a la televisió i que a cada poble hi havia un Guàrdia Civil, un falangista i un cura encarregats d’aplicar el filtre de la censura a qualsevol publicació.

A causa d’això, i pel seu compromís amb tots els directors que ha tingut, Forges va reconèixer que trigava dos dies a escriure el text d’una vinyeta que no li costava més de 15 minuts dibuixar.

Com a conseqüència, han sigut pocs els dibuixos de Forges no han superat la censura. Tanmateix, l’artista va afirmar que darrere els seus acomiadaments de les revistes La Codorniz, Hermano Lobo i Por Favor hi havia les sospites franquistes que l’artista era, en realitat, un opositor al règim.

També, va dir Forges, el règim va provocar escenes surrealistes en la seva vida, com ara quan un tribunal militar el volia amnistiar d’un delicte del qual no se l’havia acusat formalment. “No acepto que se me amnistíe, primero quiero que se me condene”, va ser la seva declaració.

Des de sempre, les seves víctimes preferides han estat els banquers i els polítics (més els de la dreta que no pas els de l’esquerra, però). “-Cariño, he bajado la taza del W.C. -De qué seréis capaces los políticos en tiempos electorales”, deia un del seus dibuixos.

En una altre, es veia un home que corria cridant “Viva el Banco Central Europeo!” i que era empaitat per uns infermers amb la intenció de posar-li una camisa de força. Això sí, Forges va reconèixer que el règim oferia tres llibertats als espanyols: “Ver, oír y callar”.

De vegades, va confessar, reprodueix als seus dibuixos converses que ha tingut a la vida real, com per exemple la que un dia va mantenir amb la seva dona davant d’un edifici la façana del qual estava farcida de cartells de “Se vende”: “-Aquí hay uno que no se vende. -Es que hay gente que con tal de llamar la atención…”.

Toni Soler, creador de Minoria Absoluta i il·lustre assistent a l’acte d’ahir, va remarcar a Forges el seu ús indiscriminat de paraules carrinclones properes al règim, com ara “exhorto”, “ordenanza”, “legajo”, trinque”, “frugal” o “trepa”. L’artista va afirmar que, en efecte, amb aquestes paraules, ell i el seu entorn intentaven arraconar el lèxic franquista per deixar el règim sense discurs. De fet, res no és casual, ni tan sols el seu nom artístic, Forges, que és la traducció al català de la versió original castellana, Fraguas.

Més seriosament, Forges va dir que, per a ell, la creació artística és un núvol que plana per sobre de tots i que només l’artista, de tant en tant, és capaç d’aixecar el braç, remenar, i baixar-ne alguna cosa. És així com li han sortit sempre els dibuixos, va dir.

Per últim, va recomanar les dues properes sessions del Cicle BornHumor, la del 12 de Desembre, que tindrà com a convidat el dibuixant Sergio Marras i Guillo, empresonat pel règim de Pinochet, i, sobretot, la del 19 de Desembre que durà al Born CC a Javier García de Vicuña, director del programa de la televisió basca “Vaya semanita”, que, segons Forges, ha sigut capaç d’unir una societat a través de l’humor per una causa: lluitar contra el terrorisme.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació