Forcano, Guinovart, Bermejo, Cirbián i Arànega, alguns dels protagonistes de maig

3.05.2019

L’entrevista a Manuel Forcano, l’art de Guinovart i Bermejo, el teatre de Dimitris Papaioannou, el productor Aritz Cirbián i l’actriu Mercè Arànega són alguns dels protagonistes del número de maig de «Serra d’Or» (paperdigital)

Manuel Forcano, estudiós i traductor de l’hebreu i l’àrab, ens explica com ha sorgit el seu interès pel Llibre de la Creació, la traducció més important que ha fet, i també ens parla de la seva faceta més potent i íntima: la creació poètica, amb reconeixements literaris i la publicació de nombrosos poemaris. Zeneida Sardà l’entrevista.

Manuel Forcano. | ©Ismael Tato

Mercedes Mangrané és la protagonista del perfil de Pere Antoni Pons. És autora d’una obra plàstica que pot ser qualificada d’abstracta: «Allò que primer semblava un pur entramat de capes de pintura a poc a poc es comença a revelar un escenari amagat i ambigu, però alhora domèstic i recognoscible.» Coneixem, doncs, la seva obra i d’on va sorgir la seva vocació artística.

En aquest número Lluïsa Julià reprodueix les línies principals de la figura literària de la poeta, traductora i memorialista Marta Pessarrodona, guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2019.

Vicent Pitarch recorda i commemora els cinquanta anys en què van confluir dos fets rellevants en l’àmbit de la comunicació valenciana: la clausura per ordre governativa de la revista «Al Vent» i l’aparició del programa radiofònic «Nosaltres els valencians». «Tot plegat representava l’avançada, modesta, però coratjosa, de la premsa i la ràdio posades al servei d’una utopia nacional.»

A les columnes d’opinió, Gemma Altell reflexiona sobre a què ens referim quan parlem d’èxit avui dia; Ramon Pinyol elogia el personal d’infermeria i els seus auxiliars, perquè «traspuen humanitat, et fan sentir que mentre hi hagi persones amb vocació no ens enfonsarem»; Jordi Sànchez comparteix els motius de tenir al seu costat un llibre de Joan-Carles Mèlich el dia que va declarar davant del Tribunal Suprem.

Pel que fa als articles d’opinió, Jaume Fabre aprofundeix en el canvi que va suposar l’any 1969 en les notícies publicades a la premsa, tant pel to com pel contingut. Francesc-Marc Álvaro reflexiona sobre els yuppies, com van sorgir, qui eren i què se n’ha fet.

A la secció d’art, Montse Gispert-Saüch comenta l’exposició «Guinovart, la realitat transformada» de la Fundació Vila Casas, amb motiu del desè aniversari de la seva mort. Josep Guinovart és considerat el representant de la segona avantguarda plàstica catalana del segle XX i l’exposició d’una vuitantena d’obres és una mostra de la riquesa de la seva obra.

També, Santiago Alcolea parla de l’obra pictòrica gòtica del segle XV de Bartolomé Bermejo, exposada actualment al MNAC, i de com segurament el fet d’haver treballat amb alguns mestres europeus va fer que sigui considerat un avançat als seus coetanis, i ens endinsa en la personalitat d’aquest «mestre que posa de manifest la importància de la individualitat en el fet de la creació artística»

A lletres, Lluís Alpera posa en relleu la figura de Jaume Pérez Montaner en la lírica catalana contemporània del País Valencià i destaca la compilació completa de la seva obra poètica: Defensa d’una forma. Poesia completa 1976-2018.

El programa de literatura infantil i juvenil de Ràdio Vilafranca, «Llegir per sentir», compleix vint-i-cinc anys. Per això, Carme Rubio ha volgut commemorar i recordar com va començar aquest projecte i les persones que el fan possible després de tant de temps. Per molts anys!

Miquel Pujadó destaca la tasca dels arranjadors, és a dir, tots aquells que vesteixen les cançons d’un fons instrumental que les fa més atractives —o no—. Recorda, especialment, Francesc Burrull, pianista, compositor, jazzman i un dels grans arranjadors de la història de la cançó catalana.

A teatre, Jordi Coca dedica el seu article a Dimitris Papaioannou, creador grec i poeta de l’escena. Ens descobreix la seva obra i les seves inspiracions: «hi ha uns corrents profundíssims que arrelen en el millor simbolisme» i que venen del concepte grotesc de Meierhold, del realisme líric de Vakhtángov i de l’expressionisme de Kurt Jooss. «Papaioannou proclama des de l’escenari la llibertat de ser diferents d’allò que es considera normal i establert.»

El productor Aritz Cirbián amb només trenta-dos anys ha assolit una llarga trajectòria i ha estat reconegut per l’Acadèmia del Cinema Català com un dels productors més importants del cinema del país. Tariq Porter l’entrevista i se centra, sobretot, en 7 raons per fugir, «un retrat sorneguer de la insuportable lleugeresa de l’ésser i la seva obsessiva recerca de la gravetat».

A televisió, Margot Mur ens descobreix la «marca Arànega» de Mercè Arànega. Ressegueix la seva trajectòria en el món del teatre i la televisió.

Per acabar, Xulio Ricardo Trigo ens ofereix la seva Tria personal, Borja Bagunyà ens exposa el seu panorama de narrativa catalana i també publiquem ressenyes i notes de lectura de les darreres novetats editorials. Tanquem el número amb els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas.