Flors del Desvari. Tot en Verdaguer és poesia

24.05.2018

La Festa Verdaguer, una de les celebracions literàries de més llarga trajectòria de Catalunya, dóna nom a la colla d’actes que se celebren la segona quinzena de maig per commemorar el naixement del poeta (l’any 1845 a Folgueroles). La primera festa multitudinària que es recorda és la del 1908, any en què es va inaugurar el Pedró, el monument que presideix la plaça Jacint Verdaguer i commemora al Mossèn. (A Folgueroles, poques coses escapen del poeta). La tradició del sarau verdaguerià començarà definitivament el 1952. Fins aleshores havia estat un aplec intermitent. El cas és que Folgueroles us rebrà aquest cap de setmana amb la Festa Verdaguer, que inclou, entre altres propostes, el festival Flors del Desvari (dissabte a les 17 h).

Flors del Desvari. | Foto: Fundació Jacint Verdaguer.

Amb els anys la festa (que ara dura tot un mes: del 10 de maig al 10 de juny) ha anat afinant el seu perfil. L’esperit, però, continua sent el mateix. Verdaguer segueix al centre, i els actes tradicionals es mantenen: l’Arbre de Maig, l’acte d’homenatge al poeta, el Mercat del Llibre Vell de Poesia i les Flors del Desvari. El 2017 va arribar una nova novetat: es va acordar que la festa l’organitzarien conjuntament la Fundació Jacint Verdaguer (que comanda la Casa Museu) i el MUHBA Vil·la Joana (casa on va morir l’autor de Canigó). Així, la festa ha rebut una sacsejada. A banda dels actes populars, els organitzadors centren l’atenció cada cop més en la promoció de la lectura i la veu del poeta (dels poetes), que “és part del paisatge, de la gent i la cultura d’avui”.

Flors del Desvari és una de les propostes que més fan perquè la veu dels creadors s’escolti. Des del 2010 s’apleguen al Pla de la Damunt de Folgueroles (el lloc on Verdaguer considerava que va néixer líricament), poetes joves. Rapsodes amb versos inèdits i frescos sota el braç. Els acompanyen sempre músics consolidats que improvisen durant els recitals (Guillem i Marc Vernis i Franco Molinari). El programa de Flors del Desvari està pensat pels escriptors Xevi Pujol, Núria Armengol, Jaume Coll Mariné, Maria Isern i Biel Barnils. El propòsit? “Tothom qui vol pot pujar a un escenari prou alt per reconèixer la importància de qualsevol lector, prou proper perquè un públic amant de les paraules s’hi senti relaxat”, diuen. El marc? “Fons d’alzines, els camps de conreu i el perfil del Pirineu encara nevat”.

Cada any, a més dels poetes i lectors que volen acostar-s’hi per decisió pròpia, hi ha alguna veu que els programadors volen elevar uns quants pams, donar-los visibilitat. En aquesta edició, aquestes veus són les de Guim Valls, Àngels Moreno i Meritxell Cucurella-Jorba. Hem demanat a Moreno i Cucurella-Jorba que ens expliquin què representa Verdaguer per a elles.

“És per mi el patriarca veritable de la poesia moderna. Ho resumiré en tres aspectes. En primer lloc, per l’ús impecable i precís de la llengua. En segon lloc, pel ritme; la poesia de Verdaguer (i també la seva prosa) és música, corre, crida i vola sola! I, en tercer lloc, pel fervor amb què escriu poèticament la vida que veu i la vida que viu”, explica Cucurella-Jorba (Els Hostalets de Pierol, 1973). “A banda d’això, és un personatge que em cau bé, per contradictori, per nacionalista, per generós, per popular, per amant de la bellesa, per pur, per insubmís. Ho té tot. Tot en Verdaguer és poesia!”, afegeix. La poeta i traductora (d’Alda Merini, per exemple) admet que no sap què dirà: “Ja ho decidiré dissabte, quan m’assalti l’energia individual i col·lectiva que suri en l’aire de Folgueroles”.

Moreno (València, 1993) té força més clar què recitarà. La poeta explica que ha escollit composicions de Canigó i del seu últim poemari, L’usurpador (Pagès Editors) i, pel que fa a confessions, admet que desconeixia l’existència del festival. “El que m’he trobat han estat coordinadors joves, poetes al seu torn. Està molt bé que siguin els joves qui preguem la iniciativa. Per a mi és un punt a favor per a sumar-me a Flors del Desvari. A més, estic encantadíssima de participar perquè es fa a la plana de Vic, un lloc on habitualment hi ha poca activitat cultural. Cal donar veu a aquestes comarques”. Recitar Verdaguer, diu, és una forma de “forçar-se a tornar el poeta”. Moreno en reivindica la seva figura, a rellegir-lo i recordar els seus versos: “D’alguna manera, participar és una manera d’actualitzar-lo. Els referents han d’estar en la base de tota persona que escriu. Els hem de tenir presents”.