FiraTàrrega 2019: territori, identitat, compromís i reflexió

5.07.2019

La setmana del 5 al 8 de setembre, FiraTàrrega arriba a la seva 39a edició. Enguany ho fa amb energia renovada: a causa de la nova direcció de la mà dAnna Giribet, i per la reforma de l’espai físic de La Llotja amb l’objectiu de convertir-lo en un punt de trobada del sector, afavorint els encontres, l’intercanvi i el coneixement professional. Territori, la identitat, el compromís i la reflexió són els quatre eixos al voltant dels quals orbitarà les 42 peces que formen programació artística de la fira.

‘The good place’ es veurà a FiraTàrrega 2019. © Marcel et ses drôles de femmes.

Els propers cinc anys, FiraTàrrega afronta un nou projecte artístic però també un nou projecte de gestió. En termes generals, el nou equip directiu recull l’essència de l’etapa anterior, de la qual se sent hereu, i valida l’esquema segons el qual  la Fira és un espai dual per a l’exhibició de la creativitat escènica contemporània alhora que un punt de trobada, estructura d’acompanyament en els processos de producció d’espectacles i espai de formació. Així i tot, el projecte per als propers cinc anys vol evolucionar cap a un nou paradigma. Un model que reforci la funció de l’esdeveniment com a agent imprescindible per afrontar els reptes que es plantegen al sector els propers anys.

Pel que fa més concretament a l’àmbit artístic, FiraTàrrega vol oferir una mirada polièdrica, al voltant de quatre eixos: el territori, la identitat, el compromís i la reflexió: les arts de carrer en particular i les arts escèniques en general ja no es conceben com una simple expressió cultural sinó com un catalitzador que ha d’oferir noves mirades a les necessitats, les inquietuds o els reptes socials del segle XXI. 

La fira dona el seu tret de sortida amb una conversa sobre l’Espai Públic a la plaça Major de Tàrrega, el dijous 5  de setembre, entre Àngels Margarit i el filòsof Xavier Antich, i amb la moderació de Judit Carrera en un acte que culminarà amb una petita acció artística de dansa vertical a càrrec de la companyia DelRevés. Pel que fa a l’eix de territori, es podran veure propostes com la de la Júlia Farrero amb el seu solo de circ Teia; A Vore, un diàleg entre la dansa i la música tradicional i la contemporània; Trópico de Covadonga de Rodrigo Cuevas, un espectacle plantejat com un cançoner popular contemporani que recórre a l’electrònica, l’humor, la performance i els codis musicals per narrar les històries del folklore. 

‘Mission Roosevelt’ es veurà a FiraTàrrega 2019. © Tony Clifton Circus

 Vinculades a la identitat i les seves múltiples cares, es podran veure peces com Give me protein, de Kernel Dance Theatre, una reflexió sobre els estereotips del gimnàs, l’obsessió per la imatge, la idealitzaicó de l’estètica i l’esclavització del cos. També Así bailan las putas, de Sixto Paz,  un espectacle que porta a escena l’acceptació de la vulnerabilitat, les contradiccions, les incerteses o l’apoderament de les dones de què parla Júlia Bertran en el seu llibre M’estimes i em times.

Pel que fa a la reflexió i el pensament, a més de l’acció d’obertura, trobarem peces com C’est pas là, c’est par là, del coreà Galmae, una instal·lació sobre la comunitat i la individualitat,Mission Roosevelt, dels britànics Tony Clifton Circus, una acció col·lectiva sobre les capacitats i les barreres urbanes. o Suite TOC núm 6, la darrera peça de Les Impuxibles sobre l’estigma i les convencions d’una societat sana.

Finalment, en termes de compromís i responsabilitat social trobem peces com Excalibur de Hermanos Picohueso, una sàtira de la societat que fa evidents les estructures del poder i la política de la por i del control. Les fronteres i la crisi de refugiats estan molt presents en la proposta que ens arriba des del País Basc, Bidaia de la companyia Hortzmuga, un espectacle de carrer amb teatre, dansa, música i metges que fa una crítica a la hipocresia de la política europea sobre immigració.

 

 

Podeu consultar més informació i consultar tota la programació de FiraTàrrega en aquest enllaç.