FineArt, quan la fotografia inunda Igualada

11.03.2019

El festival de fotografia FineArt Igualada arriba enguany a la seva setena edició i continua la seva línia ascendent que el confirma com un dels més importants certàmens de fotografia a casa nostra. Forma part d’un procés que van començar les històriques Primaveres fotogràfiques de Barcelona, i que es va anar difonent per tot el territori. Així, avui tenim ja festivals de fotografia anuals o biennals a Torroella, Tarragona, Olot, Granollers o Palafrugell, entre d’altres.

Foto: Manel Gausa

El FineArt Igualada, que va néixer el 2012 per iniciativa de la seva Agrupació Fotogràfica, i amb el suport de l’Ajuntament de la ciutat, és avui ja un referent nacional. Durant més de tres setmanes s’hi exhibeixen més d’un miler de fotografies de trenta-set fotògrafs d’arreu del món, i els treballs d’alumnes de deu escoles de fotografia. El festival dura des del 22 de febrer fins al 17 de març.

Cada any són més els fotògrafs que presenten els seus treballs al certamen, que així pot fer una tria que va millorant la qualitat de les exposicions. Si es contempla la mostra en el seu conjunt, es poden apreciar alguns trets rellevants. En primer lloc, es tracta d’un festival obert a tota mena d’expressions, modalitats i estils fotogràfics. Hi trobem mostres de fotografia conceptual, de natura, documental, de retrats, de fotoperiodisme, etc. D’aquí neix probablement el qualificatiu de FineArt, que vol ser una porta oberta a tota mena d’expressions fotogràfiques sense cap mena de limitacions.

En segon lloc s’observa la presència de totes les generacions, des dels fotògrafs catalans del segle XX, amb el seu estil clàssic, fins a autors joves que practiquen un fotografia de caire molt més experimental. Esmentarem també l’esforç per donar visibilitat a les escoles de fotografia perquè puguin presentar a l’espai de l’Adoberia Bella els treballs dels seus alumnes, amb el que això representa d’estímul a la formació de les noves generacions de fotògrafs.

Finalment, es tracta d’un festival que es vol integrar en el teixit cultural i comercial de la ciutat, que aprofita els equipaments i les instal·lacions públiques mirant d’extreure el màxim profit de les seves possibilitats. Tant pel que fa al temps necessari per visitar-lo, com a la inevitable saturació d’imatges, es fa difícil gaudir en una única visita de les més de 54 exposicions que s’ofereixen al visitant.

Malgrat tot, tractaré de destacar aquelles que m’han interessat més d’entre les que he pogut veure. El Museu de la Pell, que disposa de les millors condicions com a recinte expositiu, acull el major nombre d’exposicions i sens dubte algunes de les més atractives. A la planta baixa es presenten, a Imatges d’una època, les mostres de dos veterans de la fotografia catalana: Ignasi Marroyo i Manel Gausa.

Foto: Ignasi Marroyo

De Marroyo, el fotògraf de Rubí, fundador de l’històric grup el Mussol, se’ns ofereixen fotografies de les seves sèries més reconegudes: el Somorrostro, el mercat del Born i la Setmana Santa. A la mateixa sala descobrim el treball de Gausa, dels anys cinquanta i seixanta, també sobre el Somorrostro i una sèrie de retrats de factura més clàssica de personatges i artistes del món de la cançó i la ràdio a la qual  ell estava vinculat.

Ja a la primera planta del Museu de la Pell destaca la molt extensa mostra antològica de Ferran Freixa, comissionada per Pep Rigol, que ofereix el bo i millor de la seva magnífica obra. Una col·lecció que recordo havíem vist gairebé amb el mateix contingut fa uns anys al Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet. La resta de l’espai està farcit d’altres magnífiques exposicions.

Foto: Gabi Guiard

Carles Canals i Àlex Montfort ofereixen a Bisions una sèrie en què manipulen objectes quotidians i transformen la seva realitat i funció. Resulta inevitable veure la connexió amb la fotografia del gran Txema Madoz, mestre absolut d’aquesta línia de fotografia poètica, tot i que les idees de Canals i Monfort tenen frescor i personalitat pròpia. A MirallsPep Gol fa un notable exercici de prestidigitació fotogràfica amb una sèrie d’autoretrats en què s’ajuda de tota mena de superfícies reflectants. A Síria: l’oasis exhaust, Kati Gómez ofereix una mirada serena en un blanc i negre de gran nitidesa sobre la Síria -que jo també vaig conèixer- abans de l’infern que ha viscut els darrers anys de guerra. Per la seva banda, a African Soul Gabi Guiard presenta una sèrie de fotografies en blanc i negre d’animals salvatges en gran format i amb una aproximació fragmentària que les fa encara més potents.

A l’Adoberia Bella, just al costat del Museu, s’hi pot veure Flors de tardor, de la polonesa Hanna Jarzabek, una emotiva aproximació a la vellesa de persones del col·lectiu LGTBI. I a l’íntim recinte de l’Adoberia es presenta el singular treball de Jordi Guillumet i Mònica Roselló: una instal·lació en què es contempla la relació entre objectes i imatges fotogràfiques en un exercici que ens transporta al món de les ombres xineses.

Foto: Jordi Guillumet i Mònica Roselló

L’espai de La Cotonera, antiga fàbrica tèxtil, avui abandonada i en molt mal estat de conservació, es dedica a la mostra dels treballs de les escoles de fotografia que ja hem esmentat:  Elisava, Fotoespai B.C.I., Gaspar Camps, GrisArt, Groc, Leandre Cristòfol, l’Observatori, l’Escola d’Olot, TecnoCampos de l’UPF i l’IEFC. Encara que es tracta d’un espai que requeriria una rehabilitació integral molt costosa, una mínima millora del sistema de focus permetria veure millor els meritoris treballs que s’hi presenten.

El claustre de l’Escola Pia acull la mostra La màgia de la vida diminuta, a càrrec dels membres de l’Agrupació Fotogràfica de Montcada i Reixach. Una fantàstica col·lecció de macrofotografia d’insectes  que no desmereix el nivell de publicacions especialitzades de caràcter professional. En conjunt, els aficionats a la fotografia tenen encara fins al 17 de març per acostar-se a la capital de l’Anoia i gaudir d’un seguit d’exposicions de primer nivell.