Films imprescindibles per a exportar al món

28.10.2014

En el marc de la celebració del dia mundial del patrimoni audiovisual, que té lloc el 27 d’octubre, dilluns al vespre es va presentar a la Filmoteca el projecte Bàsics del cinema català. Una nova mirada, que vol donar a conèixer al món una mostra rica i variada del llegat cinematogràfic català. Us podeu descarregar el dossier aquí.

Dante no es únicamente severo, Jacinto Esteva i Joaquim Jordà (1967)

Dante no es únicamente severo, Jacinto Esteva i Joaquim Jordà (1967)

Van presentar el projecte el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el  president de la Fundació Banc Sabadell, Miquel Molins; i el director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau; tot i que els contratemps van fer que Molins i Mascarell pràcticament es rellevessin, el primer perquè havia de marxar més d’hora del previst i el segon perquè l’agenda no li va permetre d’arribar a l’hora. A pesar d’això, l’acte es va desenvolupar amb normalitat. Esteve Riambau, doncs, va obrir l’acte per donar la benvinguda i agrair als propietaris dels films seleccionats que hagin cedit els drets per a la seva explotació no comercial, en un projecte de difusió cultural sense afany de lucre. Tot seguit, va cedir la paraula a Miquel Molins, que va fer èmfasi en l’interès que la Fundació que presideix té pel patrimoni en general, i en aquest cas concret, pel patrimoni audiovisual. Va expressar la necessitat de difondre aquest patrimoni i, per això, va destacar el fet que aquest projecte tingui la voluntat de fer-ho a nivell internacional.

Nova aproximació a la cinematografia catalana

Riambau es va centrar a explicar les característiques del projecte. La col·lecció Bàsics del cinema català. Una nova mirada inicialment està integrada per 12 sessions i 23 films que estaran disponibles a finals del 2014. La intenció és de donar-la a conèixer internacionalment i que serveixi per exhibir el patrimoni cinematogràfic català a través de les filmoteques afiliades a la Federació Internacional d’Arxius Fílmics (FIAF), així com festivals, museus o institucions de caràcter cultural que hi estiguin interessats. El projecte ha suposat un cost de 420.000 euros els quals majoritàriament provenen de recursos propis de la Filmoteca. També ha comptat amb el patrocini de la Fundació Banc de Sabadell, que ha assumit els costos dels subtítols de les diferents versions en anglès, castellà i francès.

La selecció conté algunes de les pel·lícules catalanes més significatives restaurades al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya que tracen un recorregut des dels orígens fins al present i inclou films fets durant la guerra civil, en el context del franquisme i en la transició cap a la democràcia. “La tria que hem fet no és fruit d’un criteri arbitrari sinó que s’ha fet en funció de les pel·lícules que teníem a l’abast a partir del material restaurat al Centre de Conservació i Restauració”, va explicar Riambau. “Quan hem vist que teníem una base prou sòlida de títols, que ens permetia traçar un arc cronològic i establir una certa coherència en el plantejament, hem elaborat el que considerem que són els títols bàsics del cinema català”. La Filmoteca vol reivindicar internacionalment les aportacions que han fet directors com Segundo de Chomón, els documentalistes de Laya Films, Llobet Gràcia, Rovira Beleta, Josep Maria Forn, Francesc Betriu, Ventura Pons, Antoni Padrós, Jacinto Esteva, Joaquim Jordà o Bigas Luna. La diversitat de propostes, que abraça la ficció, el documental, èxits populars i algunes de les propostes més arriscades del cinema experimental configuren una nova aproximació a la cinematografia catalana. “És un projecte obert”, va afegir Riambau, “que no s’acaba amb la selecció que s’ha fet ara sinó que està previst ampliar-la en el futur afegint nous films, a partir del treball que es va fent al Centre de Conservació i Restauració.”

La plaça del Diamant, Francesc Betriu, (1982)

La plaça del Diamant, Francesc Betriu, (1982)

Un relat ben construït del cinema català

L’última intervenció va ser la del conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Per a Mascarell la motivació i la principal aportació del projecte és evident: la voluntat de la filmoteca de construir un cert relat. Un relat ordenat del cinema català. Aquesta és la missió de les institucions públiques, en general, i l’obligació de la Filmoteca, en concret. “No tenim ben construïts els relats”, va afirmar posant l’exemple de l’experiència frustrant que es té quan es viatja de constatar la poca presència catalana que hi ha en les seleccions dels museus i institucions culturals arreu del món, a pesar que en termes de qualitat podria tenir-hi lloc. “Aquí hi ha hagut gent molt creativa, tant pel que fa al camp artístic com al de l’emprenedoria. Hi ha hagut molt de talent”. La cultura catalana ha viscut dos moments de desplegament de la modernitat. La primera engloba el període del modernisme – noucentisme. La segona el revulsiu que es va viure als anys 60 i 70. Aquest projecte, segons Mascarell, justament vol explicar en el camp de la cinematografia aquest desplegament de la modernitat. “Si el relat és bo podem comparar-nos amb altres cinematografies. Aquesta és una molt bona aportació, doncs, per situar la cinematografia catalana al mapa de la cinematografia mundial”. I, en definitiva, permet conèixer, parafrasejant Godard, “una certa veritat” del cinema català, va dir per tancar la seva intervenció.

L’acte es va cloure amb un vídeo de deu minuts amb fragments de les pel·lícules que conformen aquesta selecció. Un petit tast d’aquesta col·lecció de bàsics del cinema català des dels orígens al present. Per finalitzar, es va convidar els assistents a fer una visita a l’exposició El món encantat de Jacques Demy, que es podrà veure a la Filmoteca fins al 15 de gener de 2015.