Fills d’immigrants que ensenyen català als seus pares

De no dir res a poder dir “Vull una barra de pa, siusplau” hi ha poques paraules però un gran canvi de vida per a molta gent. Aprenem. Famílies en Xarxa és un projecte pel qual els fills de persones immigrants, que han anat a escola a Catalunya i saben català, ensenyen la llengua als seus pares o familiars que no la coneixen. És una iniciativa promoguda conjuntament per la Casa Àsia i la Direcció de Drets de Ciutadania i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona, que el passat 9 d’octubre va rebre el XIV Premi Francesc Candel pel foment de la integració.

L’any 2010 un projecte al Canadà, Youth Empowering Parents, es va empescar una manera d’integrar els habitants que no coneixen l’anglès que va resultar ser un èxit. Els fills d’immigrants, que sí que parlen la llengua autòctona, l’ensenyen als seus pares, amb qui tenen més confiança i menys vergonya d’equivocar-se. Aprenem. famílies en xarxa s’ha inspirat en aquesta iniciativa i l’ha anat implementant, durant els 3 anys que fa que està en marxa, a diversos instituts i escoles de Barcelona. No es tracta de fer una classe amb un mateix contingut que tothom va assolint, sinó que són tutories individualitzades on cadascú aprèn al seu nivell i al seu ritme, des de les persones que han tingut molt poca escolarització fins als universitaris amb màster.

Com això canvia la vida de la gent? Imma Llort, coordinadora del programa Escola de Bambú de Casa Àsia, explica que “hi ha gent que potser fa 20 o 30 anys que viu aquí i no sap català o castellà”. Com que no parlen la llengua local, aquestes persones només es relacionen amb la comunitat del seu origen i, més enllà d’això, no poden fer vida social amb la gent del seu entorn. En canvi, gràcies al projecte, coneixen els pares dels amics d’escola dels seus fills, que són de diferents orígens, i així poden ajudar-se entre ells. I a poc a poc, poden anar relacionant-se amb els veïns del barri, la professora d’escola, el venedor del supermercat, i anar trepitjant un terreny abans inaccessible.

Laiba Zaman, una jove voluntària, explica que ajuda “els pares a ser independents”, a no dependre dels fills per fer qualsevol gestió o per coses tan senzilles com anar a comprar el pa. En canvi, aprenent català, encara que sigui poc, ja es guanya molta autonomia per als petits encàrrecs quotidians. Patricia Persky, dinamitzadora del projecte a l’Escola Ramon y Cajal, explica que amb Aprenem. Famílies en Xarxa es vol aconseguir que els adults sentin que el lloc on habiten no és un món a part sinó “casa seva”. El projecte acosta així als immigrants a la igualtat d’oportunitats, i s’obre també la porta a que els locals puguin conèixer i “valorar tota la riquesa que té cada persona que conviu amb nosaltres”.