Figures del desdoblament, o com convertir-nos en l’altre

Toni Rumbau presenta IF Barcelona, un festival interdisciplinari que neix amb la voluntat de posar el teatre de titelles, visual i d’objectes en la centralitat cultural que avui en dia ocupa arreu del món. El centre neuràlgic d’aquest festival és l’Arts Santa Mònica.

Griselda Oliver i Alabau

Griselda Oliver i Alabau

Cap de la secció Homo Fabra

“Es pot dir que els humans vam començar a ser humans a partir del moment que ens vam emmirallar en els altres éssers que ens envolten i els vam donar una identitat i els vam representar”, diu Toni Rumbau per presentar IF Barcelona, un festival interdisciplinari que neix amb la voluntat de posar el teatre de titelles, visual i d’objectes en la centralitat cultural que avui en dia ocupa arreu del món. El centre neuràlgic d’aquest festival és l’Arts Santa Mònica, que acull l’exposició principal i que es podrà visitar fins al 10 de gener de l’any que ve.

Figura del Wayang Kulit, teatre d’ombres de Bali, Indonèsia, que es pot veure a Figures del desdoblament | Arts Santa Mònica

El projecte va néixer un 8 de febrer, quan Anna Valls, directora del Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre, i Toni Rumbau, director artístic IF Barcelona, sortien de fer una visita al Museu Frederic Marés. En aquell moment van veure necessari fer una gran exposició sobre el teatre de titelles: “D’una banda, calia donar a conèixer els fons de titelles que es conserven al MAE, i, de l’altra, acarar-los a la creació contemporània”, afegeix Valls, que agraeix la tenacitat, la tossuderia i l’optimisme del titellaire Rumbau. “Sóc optimista però també inconscient; si no fos així, ja no faríem projectes”, confessa Toni Rumbau, que ha volgut subratllar la importància de la figura de l’altre al llarg de la història de la humanitat, però sobretot la importància que té en el teatre actual.

Jaume Reus, director del centre, ha volgut felicitar l’equip, format pel mateix Rumbau, Anna Valls, Cesc Martínez i Giulia Poltronieri —que han treballat juntament amb l’Institut del Teatre, la revista Putxinel·li i l’Ajuntament de Barcelona—, perquè han sabut sintetitzar molt bé el teatre de titelles i a partir d’aquests objectes aborden un tema tan actual com l’alteritat. Sens dubte, aquest festival és una bona manera de “reflexionar sobre el passat i el present”.

Les cares de l’alteritat

A través dels putxinel·lis i titelles, aquest festival, i més concretament l’exposició central, Figures del desdoblament —dissenyada per l’arquitecte Dani Freixes, a qui Rumbau ha volgut recordar expressament—, que acull l’Arts Santa Mònica, ens “endinsa en unes dimensions noves i agosarades d’aquest univers del teatre de figures, del teatre de titelles, del teatre visual, del teatre dels objectes”, afirma Jaume Reus, director del centre. Oh! la, la, la marionnette de Joan Baixas ha inaugurat, aquest 8 d’octubre, el festival, amb un espectacle que ha girat entorn de la trajectòria del titellaire, la relació amb les altres arts, el viatge, l’aventura i el desig del desdoblament.

El títol de l’exposició, Figures del desdoblament evoca la tradició nòrdica, segons la qual es feia referència als titelles amb el nom de teatre de figures, concepte relacionat amb l’alteritat, i que es vol plasmar al llarg de tot el recorregut, que es divideix en dues plantes. A la primera, l’espectador se submergeix en set espais diferents —a través de set portes—, on els titelles són els encarregats d’explicar com s’ha projectat l’home en l’altre. A la segona, en les diferents tècniques de teatre de titelles i les característiques del sector. Algunes de les peces exposades provenen de diversos museus de Catalunya (MACBA, ICUB, Museu Marès, Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre, i un llarg etcètera), i també s’hi poden veure instal·lacions d’artistes com Joan Baixas, Xevi Bayona, Mercè Framis, La Fura dels Baus, Hiroshi Ishiguro, Marduix Titelles, Comediants, Josep Ventura, entre molts altres.

'Pandora', Companyia Artistras, a Figures del desdoblament | Arts Santa Mònica

En total, doncs, set portes diferents permeten endinsar-se en el món de l’alteritat. El llindar està format per un joc de miralls, ja que “per entrar al món de l’altre cal desprendre’s de la pròpia identitat”. La segona porta condueix cap al món animal, als quals primitivament l’home va atorgar-los noms i personalitats imaginàries, mentre que darrere de la tercera porta s’hi amaga l’infern, un tema arquetípic del món dels titelles. La quarta porta, en canvi, ens porta al món de la batalla, un altre tema bàsic de les marionetes, en què parelles d’oposats lliuren la batalla. La cinquena porta és la de la mort, una preocupació que la humanitat ha reproduït a bastament en les seves produccions artístiques: “Donar vida a un titella és com donar vida a la mort”, diuen els comissaris de l’exposició. La sisena porta reflecteix un altre dels temes de la humanitat: la devoció, ja que la religió ha estat el mirall de la consciència humana i una font de coneixement. Finalment, l’última porta vol fer-nos descobrir, a través d’un altre joc de miralls, a nosaltres mateixos a través dels nostres propis ulls: el món dels titelles, les màscares —i fins i tot els robots—, ens permeten aproximar-nos a aquesta alteritat i “somiar, sortir de nosaltres mateixos i viure altres mons i identitats”.

Després de viatjar en el món de l’alteritat i dels titelles i les màscares a través de set tòpics, si ens enfilem a la segona planta de l’exposició, toparem amb un Rebost de Titelles que ens donarà una visió global i local de les marionetes, a través de vuit seccions que condueixen a la sala final, la Plaça: Sala i alcova, Bolos, viatges i aventures, Fils, Mans, Màquines i xips, Llum i ombres, Nus d’arts i Viatges i aventura. Es tracta d’un recorregut que ens fa viatjar —la professió teatral té molt a veure amb el món dels viatges— des del món de la miniatura i del teatre en petit, passant pels fils, les mans i les màquines —i, també, més recenment, els robots— amb què es dóna vida als titelles, així com per la tradició del teatre d’ombres típic de les tradicions més antigues i el teatre visual fins a arribar al final del trajecte, la Plaça, l’espai principal de representació del teatre i que a Catalunya ha gaudit d’una llarga tradició amb gegants, capgrossos, diables, dracs i altres feres.

Una àmplia programació

Si cal resumir d’alguna manera l’esperit del festival, les paraules de Toni Rumbau ho fan a la perfecció: “El festival IF Barcelona proposa espectacles, experiments, encreuaments interdisciplinaris, un simposi sobre el teatre de tielles i l’alteritat, diverses mostres, el personatge IF que us dóna la benvinguda, i, com a gran mascaró de proa, l’exposició Figures del desdoblament”.

En paral·lel a l’exposició, l’Arts Santa Mònica també acull una exposició sobre cartells imatges i textos de companyies històriques i nous creadors, així com tres residències artístiques, una de les quals serà protagonitzada per l’artista David Espinosa, que presentarà, del 10 al 28 de novembre, La trilogía del monigote. Mi gran obra (un proyecto ambicioso), amb què es qüestiona la idea de representació dels límits d’allò teatral i manipula els elements de l’equació escènica. Així mateix, Jomi Oligar, Xavi Bobés i Shaday Larios presentaran del 19 al 25 d’octubre El solar de l’estraperlo, un recorregut pel barri del Raval, i Miquel Àngel Llonovoy presentarà, del 17 de desembre al 10 de gener, L’estrany Museu Llonovoy,on es mostraran peces creades a partir d’objectes trencats, acoblats, capgirats o jugats.

El 22 i 23 d’octubre, l’Institut del Teatre acull el simposi Teatre de titelles: desdoblament i alteritat, que està dirigit a investigadors, professionals  i estudiants d’arts escèniques i té com a objectiu principal donar una visió filosòfica i contemporània a les dramatúrgies produïdes pel teatre de figures. Així mateix, el 24 d’octubre tindrà lloc a l’Institut del Teatre la V Jornada Internacional Educació i Titelles: “Els titelles, un alter ego que gestiona les emocions”, i comptarà amb dos convidats inetrnacionals, la psicòloga, pedagoga i art-terapeuta Eleni Papageorgiou i Richard Bouchard, director general de l’ENAM al Canadà.

'The shoe tree' de Pea Green Boat a IF Barcelona | Arts Santa Mònica

Entitats com l’Antic Teatre, el Teatre Nacional de Catalunya, la Fundació Miró, la Sala Fènix i l’Arts Santa Mònica acolliran espectacles per a adults, com De Seda, de Marina Nabais a l’Antic Teatre, La naturalesa i el seu tremolor de Sociedad Doctor Alonso, al TNC o l’espectacle de dansa contemporània de Lali Ayguadé a la Fundació Miró. Així mateix, també s’han programat funcions per al públic escolar i familiar, que es faran a l’Arts Santa Mònica: Xarop de cargol, de Mercè Framis, Patufet, d’Eugenio Navarro, El mirall de les formigues de  Pupella-Nogués, Menú Cabaret, de Sola & Tully i The shoe tree, de Pea Green Boat.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació