Ficció i veritat al Born

Els dies dinou i vint d’octubre s’ha celebrat a Barcelona el 5è congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana convocat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana sota l’epígraf “Història i ficció històrica per a infants i joves”.

Les sessions s’han fet en l’incomparable marc de la sala Moragues en El Born Centre Cultural, l’espai recuperat recentment i que ens fa reviure els fets de l’any 1714. Guillem-Jordi Graells, president de l’AELC, ha presidit les sessions, la coordinació, impecable, ha anat a càrrec de Marta Luna i a mi se’m va concedir la immerescuda presidència d’honor. La Carme Ros i en Josep Miàs han col·laborat al bon èxit de l’esdeveniment on cent cinquanta congressistes, escriptors, llibreters, bibliotecaris i professors han tingut ocasió d’exposar els seus punts de vista i les seves opinions.

El Congrés ha retut homenatge a dues figures centenàries de les nostres lletres. A Joana Raspall, feliçment entre nosaltres, i a Aurora Díaz-Plaja en el centenari del seu naixement. Miquel Desclot va recordar la tasca de Joana Raspall en la creació de poesia per a adults i, sobretot, per a infants en una edat ja avançada amb una delicadesa i frescor inigualables. Teresa Mañà va glossar la labor d’Aurora Díaz-Plaja en la seva qualitat d’escriptora de llibre infantil i, especialment, en la seva inesgotable feina de bibliotecària i animadora de la lectura de nens i nenes. Al mateix temps, Pere Martí, secretari del jurat del premi en honor de Díaz-Plaja, va entregar el guardó a Josep Maria Aloy per la seva dedicació a “Mascaró de proa” el blog dedicat a la crítica i difusió del llibre infantil i juvenil.

Em va correspondre la primera conferència “La narració històrica per a infants i joves” on vaig recordar l’escriptora Maria Novell que a través dels contes al Cavall Fort i de la novel·la Les presoneres de Tabriz va iniciar aquest gènere on l’aventura fictícia s’ha de lligar amb el transfons històric d’una determinada època. Vaig exposar uns punts, la conveniència de lligar la fantasia amb el realisme històric, la possibilitat didàctica del gènere, consideracions que posteriorment es van debatre a bastament a les taules.

La segona conferència a càrrec de Teresa Duran es va centrar en la necessitat de tractar uns arquetips populars que caracteritzen una manera de ser o d’actuar, des del “bon rei” a l’”espavilat, el viu” que se’n surt de totes. Altres cultures properes han popularitzat aquests personatges que són coneguts pel gran públic des de la infantesa. Aquest aspecte, però, no està prou desenvolupat a casa nostra.

Pel que fa a les quatre taules rodones cal assenyalar la discussió entre els participants i el fet de posar al descobert les mancances i la problemàtica que afecta la literatura infantil i juvenil. Així en la taula “Entre la ficció i la veritat històrica. Fidelitats i infidelitats”, els participants es van preguntar fins a quin punt la fantasia pot lligar amb un ambient que respecti la veritat històrica, veritat que ha de ser reflectida per una il·lustració inspirada en fonts historicistes. Àngel Burgas va moderar la taula on hi participaren M. Carme Roca, Núria Pradas i Joan de Déu Prats en qualitat d’escriptors i Oriol García Quera, il·lustrador i especialista en còmic històric. La segona taula va tractar sobre l’oportunitat d’aprofitar les efemèrides, els aniversaris com unes ocasions de difusió de narrativa històrica. L’escriptora Gemma Pasqual va moderar el debat entre Mercè Canela, directora de Cavall Fort, la bibliotecària Cèlia Millan, la llibretera Dolors Cabrera i l’editor Josep Llussà.

Anna Pérez, editora a La Galera va moderar en la tercera taula, els escriptors Enric Larreula, Dolors Garcia Cornellà i els il·lustradors Ignasi Blanch i Jordi Vila Delclòs en el debat sobre la creació de personatges originals en un fons històric i la seva manera d’actuar i de reaccionar. Al voltant de “La narració històrica en l’ensenyament” l’editor i pedagog Xavier Blanch en la quarta taula va moderar el debat sobre el paper de l’escola en la difusió d’aquest gènere entre els escriptors Miquel Rayó, Jordi Cortès, Silvestre Vilaplana i la professora Lorena Jiménez.

El Congrés, al meu parer, ha suscitat uns interrogants sobre la temàtica, l’exposició, el paper de l’escola en la narrativa històrica, unes qüestions que lliguen amb el desig de tots els participants de fer-ho cada dia millor de cara a uns nois i noies que viuran un temps de gran transcendència en el desenvolupament del país.