Fi de festa al LIFE amb Iréne Theorin

4.12.2017

El recital de dijous passat era especial per diferents motius: era la cloenda de la cinquena edició del LIFE Victoria, després de dos mesos llargs de concerts; es feia per primer cop a la nova seu de la Fundació Victoria de los Ángeles, la Universitat de Barcelona; s’hi presentava una cantant estimada, admirada i aclamada pel públic del Liceu (en el qual m’incloc, i recordaré durant molt de temps la seva Brünnhilde) i a més el concert era a benefici de la Fundació. Era una nit de nervis i emocions.

Iréne Theorin

El concert va començar amb els Wesendonck Lieder de Wagner, un compositor tan poc habitual en aquest repertori. El cicle és una obra molt propera a Tristan und Isolde, fins el punt que el mateix autor va descriure’n dues de les cançons, Im Treibhaus i Träume, com a estudis per a l’òpera. Com és ben sabut, la soprano Iréne Theorin està interpretant aquest dies Isolde al Gran Teatre del Liceu (això podria justificar la presència durant tot el concert del temut faristol), així que l’elecció de l’obra no podia ser més encertada. Theorin va cantar els cinc Lieder amb contenció i elegància i el seu company al piano, Magnus Svenson, s’hi va sumar.

Hugo Wolf, ell sí, grandíssim compositor de Lieder, adorava Wagner. No només això: es va adonar que a la seva música hi havia elements que, un cop reelaborats (i ho va fer amb molta intel·ligència) li permetrien emprar un llenguatge totalment nou respecte del dels seus contemporanis. Però aquest llenguatge queda molt allunyat, malgrat el seu vincle amb Wagner, de qualsevol lectura operística, i Mignon, la protagonista dels quatre Goethe-Lieder triats per Theorin i Svensson, va passar de puntetes pel Paranimf.

En un concert sense pausa, el compositor finlandès Jean Sibelius va ser el protagonista del darrer grup de cançons. Els seus Lieder han passat pràcticament desapercebuts durant dècades fora del que podríem anomenar el seu àmbit natural (un àmbit al qual pertany Iréne Theorin, que comparteix llengua materna amb el compositor); fins i tot els enregistraments eren escassos. D’ençà un parell d’anys i gràcies a la celebració del 150è aniversari del naixement de Sibelius això ha canviat i les seves cançons comencen a interpretar-se aquí i allà, i els aficionats fins i tot comencem a estar familiaritzats amb les més populars, entre elles les quatre que va interpretar Theorin, des de Var det en dröm fins a Svarta Rosor. Així com en les primeres cançons l’expressió dels dos intèrprets havia estat continguda, Theorin va aprofitar les expansives i arravatades cançons de Sibelius per deixar anar la veu (i Svensson el piano).

Com s’explicava al programa de mà, Victoria de los Ángeles deia que el Paranimf de la Universitat de Barcelona, on va viure la seva infantesa i primera joventut, era com la sala de Tannhäuser, i per això el recital portava com a títol “Dich, teure Halle”. Amb aquestes pistes no us costarà gaire endevinar quina va ser la primera propina que ens va regalar la soprano. Efectivament, una estupenda versió de l’ària d’Elisabeth, que va cantar lluint una sumptuosa capa groga que havia portat Victoria de los Ángeles cantant el mateix personatge al seu debut a Bayreuth. La segona propina va ser segurament la cançó millor interpretada del recital, Jeg elsker dig, d’Eduard Grieg, i el recital va acabar amb el to més íntim, amb una bonica cançó a cappela (probablement una cançó tradicional, tot i que no us ho puc confirmar).

I fins aquí el LIFE Victoria d’enguany. L’enhorabona a Helena Mora, Marc Busquests i la resta de l’equip que el fa possible, que de ben segur estaran ja concentrats en la preparació de la sisena edició.