Festival Zero: es busca públic!

1.02.2018

Teatres en xarxa, unió de set teatres de proximitat de la província de Barcelona, impulsa el Festival Zero, un projecte artístic que pretén acostar arreu de la demarcació noves propostes escèniques que permetin generar i consolidar un públic nou, no habituat a anar al teatre. En aquesta primera edició, del 16 de febrer al 8 d’abril giraran tres espectacles: AKA (Also Known As) de la Sala Flyhard, Conseqüències de la cia Moveo i Mi gran obra de David Espinosa.

A ‘Mi gran obra’ David Espinosa presenta un espectacle en miniatura

L’elecció del número zero per identificar el festival respon a diverses raons. En primer lloc, perquè es redueix a no-res la distància entre intèrprets i públic, per vehicular un espai de proximitat que fomenti la interacció artística. D’altra banda, indica un teatre no convencional, idoni per ser viscut en espais diferents al pati de butaques tradicional. Però també –i aquest és el seu eix fonamental– es busca un públic nou, que no necessàriament ha de ser expert però que sí que interessa que sigui jove; i és que, estadístiques en mà, els joves són el sector d’edat més desvinculat dels espais teatrals. Com explica Juanjo Puigcorbé, diputat de Cultura per la Diputació de Barcelona, la intenció no és atraure gent jove a través de la importació de projectes teatrals de Barcelona “de manera colonial, sinó fomentant la creació d’una sinergia o una marca en aquell teatre que el distingeixi del territori”. És a dir, una DO artística que incitaria la producció de nous projectes artístics en aquests entorns. Però tot al seu temps, perquè el projecte acaba de néixer i parteix de zero, amb la voluntat d’anar-se consolidant. “No és un festival més, és un festival nou”, tal com matisa Puigcorbé; és la peça que mancava al “reguitzell d’estrelles Michelin” que ja representen d’altres festivals reeixits, com el TNT o El Més Petit de Tots.

Però com es concreta aquesta voluntat de generar un públic nou i alhora crear un segell artístic propi? Programant projectes artístics que neixin de la unió d’ambdues premisses. La Sala Flyhard hi presenta AKA (Also Known As), un monòleg escrit per Daniel J. Meyer i dirigit per Montse Rodríguez, que convida el públic a ser còmplice de la reflexió d’en Carles (Albert Salazar) sobre la construcció de la seva identitat. David Espinosa, per la seva banda, oferirà el seu espectacle de petitíssim format, Mi gran obra, que planteja com es pot fer un gran teatre sense recursos. Una obra majestuosa però en miniatura, que ofereix uns binocles al públic per poder contemplar, des d’una altra perspectiva, la poètica i la ironia àcida amb què Espinosa retrata la nostra societat. I si parlem de proximitat amb el públic i desconstrucció de formats artístics, inevitablement, apareix a escena la Fira Tàrrega i una de les seves coproduccions, Conseqüències de la cia Moveo. Un espectacle que, a través del moviment, explora els límits entre realitat i ficció en el món hiperaccelerat en el qual vivim.

L’espectacle ‘Conseqüències’ de la cia Moveo

Circuits artístics alternatius: transformar la precarietat en vàlua artística

La transcendència d’iniciatives com el Festival Zero, més enllà d’articular nous convenis de col·laboració artística, cercar nous públics i sacsejar l’arquitectura teatral tradicional, rau en el fet que dignifica els artistes. Tal com recorda Oriol Martí, director executiu de Fira Tàrrega, el circuit teatral que ofereix el festival és fonamental per aconseguir que projectes relacionats amb les arts de carrer tinguin cabuda en equipaments teatrals i, de retruc, un recorregut més llarg i un públic més ampli; “hi ha un renaixement de les arts de carrer però hi ha molt poc ecosistema empresarial”. Un aspecte que reitera Espinosa quan explica la gira de tres-centes funcions que ha fet del seu espectacle, de les quals menys d’un 20% han sigut a Catalunya.

Per tot plegat i amb la il·lusió d’allò que tot just comença, la fita que perseguirà aquesta nova iniciativa serà, tal com explica Puigcorbé, “mancomunar un festival i socialitzar pèrdues i guanys”. Els sis teatres encarregats de fer realitat aquest propòsit són: Teatre Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí, Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca, Teatre Municipal Cooperativa de Barberà del Vallès, Teatre Clavé de Tordera, Can Massallera de Sant Boi del Llobregat i Teatre Auditori de Llinars del Vallès.