Remenar papers

8.04.2016

El festival MOT ha arrencat amb una conversa entre dos autors catalans, Jordi Puntí i Albert Forns, que han presentat a l’auditori de la Biblioteca Carles Rahola de Girona (plena de gom a gom) les novel·les en què estan treballant. Mita Casacuberta, directora del MOT, els va donar la benvinguda.

Jordi Puntí i Albert Forns al Festival MOT | © Martí Albesa

Jordi Puntí i Albert Forns al Festival MOT | © Martí Albesa

 

En els seus respectius work-in-progress, tant Puntí com Forns van explicar el mètode de treball amb què aborden la seva obra. Puntí està treballant des de fa anys en una novel·la que ressegueix la vida de Xavier Cugat. Per documentar-se, l’autor de Maletes perdudes ha passat un any enclaustrat a la New York Public Library, on ha consultat diaris del segle passat i ha llegit moltes obres de no-ficció i biografies de músics. Forns, en canvi, està escrivint una novel·la sobre un individu anònim del qual té molta documentació, perquè va poder comprar als Encants, per 120 euros, un feix de llibretes on el seu personatge havia anat anotant, al llarg de vint anys, tots els seus pensaments i experiències.

Forns acaba de publicar la seva segona novel·la, Jambalaia, de la qual hem parlat aquí, però ja ha començat a preparar la tercera. Forns parteix, doncs, d’una quantitat ingent d’informació per construir un personatge que ningú no coneix. Puntí, en canvi, s’enfronta al repte d’escriure una obra de ficció sobre un artista famós, que va fer córrer llegendes que ara, anys després de la seva mort, encara esperen un escrutini que en verifiqui l’autenticitat. Qualsevol autor que vugui novel·lar la vida de Cugat s’enfronta a la paradoxa que el mateix músic ja va ficcionalitzar la seva vida i que, per tant, és molt difícil d’escriure res amb una mínima fiabilitat històrica. “Si fas una biografia des de la ficció, has de tenir el dret d’inventar-te coses”, reivindica Puntí, que ja ha començat a escriure aquesta novel·la diverses vegades i de maneres diferents. Puntí també es planteja si no hauria d’abordar la vida de Cugat des de la no-ficció per evitar de caure en la remitificació del personatge.