Festival Gong. Noves sonoritats

El Festival Gong és un esdeveniment que no té res a veure amb els festivals que hem pogut presenciar recentment. Ni grans aglomeracions, ni grans escenaris. Aquí només preval l’experiència sensorial dels assistents, delerosos de presenciar i sentir coses, sons, que potser molts d’ells no han escoltat mai abans.

El dissabte 25 de juliol ens vam acostar a Collbató, en un simple escenari a la plaça dels ponis, per assistir al concert inaugural del Festival Gong, i que alhora servia de celebració de la seva desena edició; un concert gratuït a càrrec del músic Ravid Goldschmidt, un dels hanguistes més reputats del panorama mundial, que va tocar ja a la primera edició del festival, i que ha col·laborat amb músics d’aquí ben reconeguts, com ara Sílvia Pérez Cruz. A través d’escales i melodies juganeres, el so hipnòtic d’aquest instrument de percussió metàl·lic feia viatjar als oients a indrets com l’Índia, Xina o l’Orient Mitjà, o fins i tot, presentar-nos peces conegudes de música clàssica amb un so totalment diferent i extàtic.

Mig extasiats encara pels sons màgics d’aquest instrument, vam encarar el camí que enfila des de Collbató fins a les Coves del Salnitre, petit fragment del camí que va del monestir de Montserrat fins a Igualada, dins del Camí de Sant Jaume; un entorn vertaderament privilegiat.

Després de prendre un refrigeri a l’escenari La Terrassa, amb unes vistes privilegiades, vam pujar el darrer tram d’escales fins a l’entrada de la cova. Les Coves del Salnitre, un increïble espai natural d’estalactites i estalagmites, serveixen als organitzadors del Gong Festival per aconseguir sonoritats magnífiques i cent per cent orgàniques, sense cap tipus d’amplificació artificial. Aquí, la companyia de dansa Aleixmartinezdance ens va delectar amb l’espectacle Origins, que amb una rica i apassionant coreografia acompanyada d’arpa i cant coral, emulava l’origen de les coves, de la terra i de l’home. Tots els elements eren màgics (els moviments, la música, la sonoritat, la il·luminació), i el públic, embadalit, ho va agrair amb llargs aplaudiments que fan fer ressonar encara més les parets de la cova.     

En sortir i baixar de la cova, esperaven a l’escenari La Terrassa, a part d’un excel·lent càtering, el lutier Xavier Garcia i el conjunt Enric Garcia Trio, per donar-nos a conèixer i a sentir el Diapafon, un instrument nou (érem, doncs, a la presentació mundial) d’estructura similar a la d’un piano, però on la percussió de cordes se substitueix per la percussió de diapasons. El so, curiós, metàl·lic, que vagament recorda els instruments de joguina, acabà fent gaudir de melodies de Bach, Haendel, Debussy, i un llarg etcètera de compositors clàssics i contemporanis, en un escenari magnífic amb vistes magnífiques d’aquest enclavament privilegiat, entre l’Anoia, el Baix Llobregat i el Bages.

En definitiva, tal com ens va explicar el mateix Albert Blancafort, assistir al Gong Festival no és anar a un concert. És alguna cosa més. És una experiència sensorial, gaudir de la natura i d’entorns fantàstics. Una experiència que s’ha de viure. Ho confirmem.