Ferran Adrià: “La creativitat és molt cabrona”

6.07.2018

Ferran Adrià és un home de talent, i no se n’amaga pas, però explica que el factor essencial (per triomfar) no és el talent, sinó el risc. I que, per rendibilitzar un “projecte intel·lectual”, no hem de regalar mai res. El xef del Bulli, que enforquilla ambició i pragmatisme per ser eficient i disruptiu, no en fa prou amb una “creativitat amable” i aposta per personificar, sense reserves, el que ell mateix anomena “Darth Vader de la innovació”. De tot això n’ha parlat en una xerrada titulada “Disrupció creativa, llibres i Bullipedia”, al III Fòrum Edita Barcelona, que organitza el Màster en Edició de la UPF Barcelona School of Management.

Ferran Adrià durant la seva intervenció | Fòrum Edita

El primer que s’ha de dir és que Ferran Adrià és una barreja de geni i gurú creador que costa literalment d’entendre. Hom té la sensació, quan l’escolta, que el cervell li va molt de pressa i que la veu fa el que pot per atrapar-lo. La segona cosa que cal esmentar és que enraona amb una naturalitat que no sembla gens impostada i que, durant la seva intervenció d’una hora i escaig a l’auditori de la Barcelona School of Management de la UPF, aconsegueix crear un clima de familiaritat amb el públic. I la tercera, que és un home que ha deixat una empremta considerable en el món editorial. Naturalment, i encara que sigui un artista de la cuina, per això l’han convidat.

La conferència d’Adrià gira al voltant de la innovació i la creativitat, dos termes que genèricament tothom s’atreveix a definir però que específicament i diferencialment admeten tants matisos com partícules subatòmiques. Què és la innovació?, pregunta. Adoptar models d’èxit que funcionen?, respon interrogativament. No. “Innovació és obrir camins”. Però hi ha un costat fosc de la innovació (Darth Vader) que penja de la branca de l’obsessió i de l’exigència; per això “la creativitat és molt cabrona, i quan jugues al màxim nivell encara més”. Per què? “Perquè quan estàs a dalt no et permeten ni un marge d’error”. I posa l’exemple de Leo Messi.

Per contra, Adrià explica que hi ha un altre tipus de creativitat més amable, més accessible, i lògicament menys arriscada. També l’exemplifica de manera entenedora: “creativitat amable és inventar un tipus d’empanada”, un que porti gamba, remolatxa i romaní o un que porti cogombre, nata i llobarro. Això està bé, però per les ments més creatives és insuficient, i cal anar més enllà: cal inventar l’empanada. Aquesta és la filosofia del Bulli. “Nosaltres ens dediquem a l’avantguarda”, diu Adrià, és a dir, a “obrir camins”, i per aquest motiu “rebem premis i hòsties”, com Messi. El risc és menor per als que segueixen els camins oberts, els representants de la “creativitat amable”, que és tan legítima i respectable com la primera.

Adrià té molt clar què cal aconseguir per triomfar (patents): “D’idees en tenim tots; la qüestió és que algú ens les compri”. I ens anima a saber-nos vendre millor, sobretot i especialment com a catalans, que som una gent innovadora però que sovint no sabem transmetre les idees o els productes o el que Déu vulgui que tinguem amb prou “eficiència”. Torna a afagar Messi d’exemple: com a futbolista és el número u, “però Cristiano es ven millor”. Aquesta reflexió, en un context d’acceleració tecnològica desbordant i de capitalisme artístic, es podria incloure en qualsevol llibre de Gilles Lipovestsky, i segurament la percepció que en tindríem seria força diferent.

No hi ha dubte, però, que el millor cuiner del món sap de què parla quan parla d’innovar, i que necessàriament ha investigat molt. En el món del llibre, precisament, també ha estat un pioner, amb la creació d’una editorial inclosa (bullibooks) i d’un catàleg descomunal (bullicatàleg). Per tal que la gent pugui comprendre el Bulli. “El més important no és que un llibre sigui el primer, sinó que es contextualitzi”. Ho demostra El Bulli, el sabor mediterráneo (1993), editat per Empúries, que val 1.846 euros a Amazon, el catàleg sobre la seva obra analitzada o el catàleg audiovisual de la història del Bulli (3.000 hores de gravació). “No hi ha res igual al món”, remata.

 

Innovació i plagi?

La clau de l’èxit ens l’esferifica en quatre punts mentre ens presenta el projecte Sapiens (presentació per a profans, cal subratllar-ho): 1- qüestionar l’statu quo, 2- actitud científica, 3- eficiència i 4- mirada global. Adrià es recolza, entre d’altres mètodes i explicacions científiques, en el pensament sistèmic i en la interconnexió per exprimir la rendibilitat de la seva particular Santa Trinitat: educació, innovació i coneixement. Des del 2015, continua engruixint la seva producció editorial amb la redacció, la curació i la publicació de continguts a la Bullipedia: 35 llibres de 600 pàgines. Les piràmides de la cuina d’avantguarda.

Que Adrià parli d’innovació és completament just, perquè els resultats l’avalen, però em sembla que la seva concepció creadora no està gaire allunyada d’aquesta cita de Josep Pla (ja que estem en un fòrum d’editors i ja que Pla és l’arxicitat de les nostres lletres): “Per a plagiar cal tenir molta lectura, molta memòria, s’ha de saber on són les coses. Perquè tingueren tota la lectura que en el seu temps era possible, els autors antics, els medievals, els renaixentistes, els de la primera modernitat, plagiaren tant. Ara tothom és original, perquè no sap res de res –ni un borrall”. En altres paraules: tal vegada hauríem de comprendre i valorar la innovació, en la seva justa mesura, tenint en compte que, en realitat i per molts camins que s’obrin, tot és intrínsecament plagi. La qual cosa no inhabilita pas l’adriana disrupció creativa.