Fermin Muguruza. Un crit contra la censura

20.06.2016

Amb la creació de Negu Gorriak, l’excantant de Kortatu va fer un pas més enllà en la seva carrera amb l’aposta de l’audiovisual com a mitjà preferent de creació: no només per criticar els media, “sinó per convertir-nos en media”. El format musical li havia començat a quedar “estret” i des d’aleshores ha continuat explorant altres vies d’expressió artística que culminen amb l’exposició “Black is Beltza”, inspirada en la novel·la gràfica del mateix nom i que ara es presenta a l’Arts Santa Mònica. En paraules del seu creador, “un artefacte cultural transmedia”.

Fermin Muguruza, al Centre d'Arts Santa Mònica / foto: Ester Roig

Fermin Muguruza, al Centre d’Arts Santa Mònica / foto: Ester Roig

El projecte sorgeix quan Muguruza descobreix a la premsa una foto feta a Nova York l’any 1965 en què apareix la comparsa de gegants de Pamplona desfilant per la 5a Avinguda; una imatge amb un peu de foto que es refereix a la participació prohibida, a causa dels conflictes racials, de dos dels seus gegants, que naturalment eren negres. “D’ençà que vaig observar aquesta foto vaig saber que aquí hi havia una història”.

El resultat final és un recorregut a través d’onze ciutats per onze panells repartits pel claustre de l’Arts Santa Mònica: el mateix recorregut que fa Manex Unanue, el protagonista de Black is Beltza, que viatja entre Europa, Àfrica i Amèrica amb aquest fet històric com a punt de partida, que serveix per descabdellar la història paral·lela del País Basc i de la resta del món i per retratar la turbulenta societat de mitjans dels anys seixanta.

 

Reflexió i denúncia

Acció i espionatge, música, amor i revolució: aquest és el còctel d’una obra polièdrica que “parla d’una manera molt concreta sobre la censura”, tant la que ha viscut el mateix Muguruza a l’Estat espanyol com la censura internacional. Per això trobarem mites i icones del segle XX com Malcom X, Muhammad Ali, Ernesto Che Guevara, Juan Rulfo, els Black Panthers, The Factory d’Andy Warhol, Jimmi Hendrix o Otis Redding (un dels grams referents musicals del músic basc). El projecte, vinculat especialment a l’àmbit de la il·lustració, també conté materials audiovisuals, objectes i documents històrics que ajuden a contextualitzar els esdeveniments.

Centre d'Arts Santa Mònica / foto: Ester Roig

Centre d’Arts Santa Mònica / foto: Ester Roig

La Guerra Freda, l’esperit del Che al Congo i a Algèria, el franquisme, la Guerra dels Sis Dies i la Guerra del Vietnam formen part d’un escenari convuls, sobretot, entre el 1965 i el 1967: l’any del Festival de Rock de Monterrey, de la mort del Che a Bolívia i d’Otis Redding a Wisconsin, i de la renúncia d’Ali a participar al conflicte vietnamita. Es tracta d’una història circular que repassa els escenaris de la psicodèlia i la revolució, l’amor i la injúria, l’orgasme i el drama. Una reflexió que serpenteja entre indrets tan distints com Algèria, l’Havana, Kingston, San Francisco, Mèxic i Biarritz.

D’aquesta manera, Muguruza toca moltes tecles amb una mateixa intenció: denunciar la censura i la desigualtat a través de la protesta artística i la reivindicació: de la creativitat, d’una banda, i dels drets civils i la identitat (individual i col·lectiva), de l’altra. Ho exemplifica la decisió de Cassius Clay de cambiar el seu nom d’esclau pel de Muhammad Ali, així com la revolució cubana o la legalització de la ikurrina. Sense oblidar el motor de l’exposició: la desfilada frustrada dels gegants negres de la faràndula de Pamplona a Nova York. Del País Basc al món globalitzat sota el signe de la denúncia.

Muguruza ha realitzat el projecte juntament amb l’escriptor Harkaitz Cano i el dibuixant Jorge Alderete, mentre que Gorka Eizagirre s’ha encarregat del disseny gràfic i Sahatsa Jauregui del muntatge. L’exposició, que s’inaugura aquest dijous 21 de juny amb la participació de Roc Blackblock i Blackcelona Sound Selectors, es podrà visitar fins al 28 d’agost, amb un programa públic d’activitats paral·leles que inclourà xerrades musicades, visites guiades, projeccions, concerts i conferències.

El músic d’Irun treballarà, a més a més, en una residència artística amb un laboratori de creació, en què col·laborarà amb músics bascos, catalans i nord-americans de Nova Orleans per preparar cinc concerts que posaran el punt i final al Festival Cruïlla de Barcelona.

Trobareu més informació al web de l’Arts Santa Mònica.