Fer filosofia en llengua de signes catalana

10.06.2019

De tota la comunitat sorda del món, només dues persones han aconseguit un doctorat en filosofia: James E. Haynes, l’any 1999, i Teresa B. Burke, l’any 2011. Quan ho vaig llegir per primera vegada no vaig poder evitar certa sorpresa, tant pel nombre tan reduït de doctors com per les dates extremadament recents dels dos títols. Com deia la doctora Burke, però, si ens fixem bé en els reptes en què es troba un alumne sord quan vol accedir a la cultura occidental el fet sorprenent no és que hi hagi pocs filòsofs signants sords, sinó “que no n’hi hagi en absolut”.

Llengua de signes catalana

Per poder parlar de Hume, per exemple, cal donar moltes coses per descomptades. Necessitem una pila de conceptes, una certa exposició a tota la tradició que el precedeix i una llengua fresada que ens permeti captar tots els matisos del raonament. Si ja és difícil que un estudiant oient —amb les facilitats que té a l’abast— aconsegueixi totes aquestes capacitats, per un estudiant sord les dificultats es multipliquen. Dins de la llengua de signes molts dels lexicons filosòfics bàsics encara s’han de crear i els materials didàctics han sigut, fins ara, inexistents. Per revertir aquest estat de les coses ha sorgit a Catalunya un projecte, el primer a Europa, potser fins i tot al món, amb la voluntat de crear una història de la filosofia en llengua de signes.

Com explicar Heràclit en llengua de signes catalana? Preguntes com aquesta han rodat pel cap aquests últims dos anys als filòsofs Pablo Navarro i Damián Cerezuela, i al professor veterà en llengua de signes J.M. Segimon. Després de publicar La saviesa dels mites l’any 2016, amb un èxit remarcable —llibre que es va reeditar fins a quatre vegades—, ara tornen amb Els presocràtics. El pas del mite al logos (2019) i tenen a punt d’acabar un tercer sobre Sòcrates i els sofistes. La voluntat a llarg termini del projecte és fer una col·lecció sencera de tota la història de la filosofia per així deixar a l’abast de les persones signants curioses una via d’entrada a la tradició filosòfica en la seva pròpia llengua. El projecte, certament, està sent possible gràcies el suport de Direcció General de Política Lingüística, de la Universitat de Barcelona i de la Fundació Illescat (Centre d’Estudis de la Llengua de Signes Catalana).

Aprendre català escrit, apuntava l’altre dia Pablo Navarro, és com per nosaltres aprendre a llegir japonès o basc, i encara que molts dels estudiants d’avui reben una educació bilingüe —en català de signes i oral— hi ha una manca preocupant de material en la seva llengua que ajudi a consolidar l’ús de la pròpia llengua de les persones signants i que permeti, al seu torn, lligar el món de signes i l’oral amb solidesa. Del material que existeix a hores d’ara, tot sembla fet per pedagogs i dirigit a un públic infantil. Navarro va animar a generar iniciatives semblants des de camps com la biologia, la química o la història.

Els volums d’aquesta història de la filosofia inclouen un llibre —escrit en català simplificat— i un USB amb vídeos subtitulats que expliquen amb imatges i llengua de signes els diferents autors. Alhora, també contenen un corpus amb 100 nous signes (200 signes, si hi sumem les del llibre de 2016) que amplien el vocabulari filosòfic disponible en llengua de signes catalana. A Heràclit, per exemple, li correspon el signe de “el ploraner”. Amb aquests dos elements —la part escrita i la part signada— el llibre facilitarà també generar més facilitats per millorar el procés de lectoescriptura.

Al Cràtil de Plató, el personatge Sòcrates pregunta: “Respon-me això: si no tinguéssim veu ni llengua i ens volguéssim expressar les coses els uns als altres, ¿no intentaríem, com fan ara els muts, indicar-les amb les mans, el cap i altres parts del cos?” Aristòtil, en canvi, asseguraria que les persones sordes no podien ser ensenyades, ni accedir “a les idees abstractes i morals”, una posició que ha influït bona part de l’educació de les persones sordes dels últims dos mil·lennis. El de Plató i el d’Aristòtil són dos punts de vista irreconciliables i que encara avui conviuen a la nostra societat. Aquest projecte català —així com la tasca de la doctora Burke als Estats Units— es posiciona en aquest debat de la millor manera possible: amb una obra intel·lectual ben feta.