Farocki, el documentalista empàtic

3.06.2016

La Fundació Antoni Tàpies acull fins el 16 d’octubre una exposició dedicada a Harun Farocki, cineasta, escriptor i artista influent de la segona meitat del segle XX.

Harun Farocki va saltar a la fama amb 'Foc inextingible', on es cremava el seu braç amb una cigarreta per explicar l'abast destructor del Napalm

Harun Farocki va saltar a la fama amb ‘Foc inextingible’, on cremava el seu braç amb una cigarreta per explicar l’abast destructor del Napalm

L’exposició sobre Harun Farocki que presenta la Fundació Antoni Tàpies junt amb l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), s’ha estrenat dimecres 2 de juny i ho ha fet amb gran afluència de públic. L’edat era diversa, però entre els assistents destacaven dues nenes d’entre vuit i dotze anys. Venien acompanyades de la seva àvia i del seu pare, que s’havia perdut entremig dels documentals de Farocki.

“El meu pare va començar a treballar amb 12 anys, i al cap de poc va arribar una màquina molt grossa”, explicava l’àvia a les dues nétes mentre miraven assegudes una de les peces audiovisuals que es projecten a la sala: “El meu pare va ser dels primers que la va saber fer anar. Li pagaven un sou molt alt, però després va venir la guerra…”. Les reflexions d’aquesta dona no són en va, sinó que vénen donades per una de les dues temàtiques de les obres de Farocki: el cinema i la feina.

La vida laboral és el nexe d’unió de la sèrie d’obres que proposen Antje Ehmann i Carles Guerra, comissaris de l’exposició. Segons explica la Fundació Antoni Tàpies, aquestes peces “exemplifiquen les múltiples formes de treball que coexisteixen al món avui en dia: la mà d’obra material o immaterial, el treball remunerat o no remunerat, les ocupacions tradicionals o les noves”.

Els amants del cineasta podran veure cinquanta-quatre pel·lícules de l’artista procedents de nou ciutats. Aquestes obres breus estan gravades en una sola seqüència, i moltes es compaginen en dues pantalles que creen un diàleg entre la història. Farocki creia que una imatge no és mai innocent, sinó que plasma uns règims de la imatge dels quals ell s’intenta apartar per tal de gravar sense prejudicis.

Aquesta manca de prejudicis en les seves pel·lícules i videoinstal·lacions demostren la importància que l’artista donava a l’empatia, paraula que dóna nom a l’exposició. I és que Harun Farocki criticava que a partir de 1960 les pràctiques documentals havien deixat de banda el romanticisme i havien caigut en una objectivitat extrema. Dins del marc d’aquesta exposició, la Fundació Antoni Tàpies presentarà per primera vegada a l’Estat espanyol el darrer projecte de Farocki: Eina Einstellung zur Arbeit / Labour in a Single Shot (El treball en una sola seqüència), que va realitzar conjuntament amb el mateix comissari Antje Ehmann.