FAQS. Manual per un FAQS autonomista

28.01.2019

El Preguntes Freqüents està perdent un llençol a cada bugada, encadenant entregues cada cop més irrellevants que van culminar amb una de les propostes més antitelevisives que es poden fer a aquestes altures: una conversa llarguíssima amb Marta Rovira. El declivi del programa ha coincidit amb el canvi de Laura Rosel per Cristina Puig, fet que podria generar la il·lusió que l’estancament de l’espai es deu a la nova presentadora. No hi té res a veure: tal com he escrit en aquesta columna, l’estil de les dues periodistes és pràcticament indistingible. Què està passant, doncs, amb el FAQS? Que s’ha convertit en un programa que entrevista polítics que no tenen poder polític.

Cristina Puig i Marta Rovira al darrer Preguntes Freqüents

 

La història d’èxit del Preguntes Freqüents, líder destacat de la seva franja durant 61 dissabtes consecutius (!), s’explica per la seva condició de mirall: mentre va semblar que la política podia transformar la realitat del país, el FAQS va narrar en directe un conflicte més gran que la vida mateixa, reflectint el que estàvem arriscant tots plegats. Però, des de fa bastant de temps, la política catalana és un simulacre en què res del que es diu coincideix amb res del que hi ha o es fa. Si la metàfora del 2018 va ser el farol –en català súper normatiu, ho sabem, cal dir catxa-, la sensació d’aquest 2019 encara tendre és que seguim assistint a una partida de pòquer però que els protagonistes han canviat els diners per bitllets del Monopoly. Segur que les cabrioles són impressionants, però, després d’haver-nos pensat que la cosa anava de debò, és impossible tornar a sentir l’adrenalina. Encara menys, fer-ne televisió.

La mateixa Rovira ens va donar la clau per entendre per què últimament tot sembla de cartó-pedra: quan va repetir per noranta-quatrena vegada que l’èxit més gran de l’1 d’octubre havia estat –respirem fondo, allunyem els objectes contundents del nostre voltant, el número del cardiòleg de guàrdia ben a prop-, “Fer caure la careta del règim del 78”. Rovira té tota la raó! Llàstima que es va deixar de dir que el referèndum tristament segrestat també va fer caure la careta als líders independentistes. De la mateixa manera que la farsa de l’autonomisme permet veure les costures del règim del 78, un any de polítics independentistes que no fan la independència ha acabat exhaurint les reserves de màscares. La independència era una resposta política a la camisa de força de l’Estat de les autonomies, un cop certificat que el que es decidia al Parlament de Catalunya podia acabar a la paperera del Tribunal Constitucional, prèvia tarda als toros i ribotada castissa. Si en l’època autonòmica no hi va haver mai un programa com el FAQS va ser, precisament, perquè calia encobrir aquesta relació de subordinació colonial en comptes de posar-la sobre la taula cada dissabte per la nit, en ple prime time.

El neoautonomisme que estem vivim i que ens espera exigirà una remodelació del FAQS per tal de no perdre tremp televisiu. La primera opció hauria de ser convidar molts més membres del govern espanyol: si es tracta de fer retre comptes a un representant públic amb un cara a cara esmolat que serveixi a la ciutadania, caldria dur a polítics que tinguin poder real i, si no canvien radicalment les coses, d’aquests només en tenen a Madrid. El problema és que, com recorda sovint Jordi Basté, és molt complicat aconseguir que de la capital es desplacin a les províncies, i poden passar anys fins que un ministre tingui a bé de regalar-nos la seva presència.

L’alternativa seria fiscalitzar els polítics catalans amb entrevistes d’alt voltatge que no deixessin passar ni excuses ni mentides, convertint les converses en autèntiques proves d’estrès mediàtic, en les quals el convidat de torn es jugui la credibilitat i el capital polític davant les envestides de la presentadora. Això ens ajudaria als espectadors a reconnectar el que diuen els nostres representants amb la realitat i a gaudir de l’enyoradíssima relació causa-efecte. Donar una hora a Marta Rovira perquè ens expliqui la seva vida a l’exili i la seva visió política és una opció perfectament legítima, però televisivament insostenible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Comentaris
  1. Em sembla que el que sí que és «una il·lusió» és pensar que l’estancament del programa no té res a veure amb el canvi de presentadora.

  2. Jo crec que aquest programa ha sofert una gran davallada.
    El dissabte vaig canviar de canal, era molt avorrit.
    Ha perdut dinamisme i interès.
    Algú ha d’analitzar el perque.
    No entenc perquè es canvia un format si aquest funcionava.

    Rosa p.

  3. FAQS: un programa amb maledicció d’algun bruixot a qui han trepitjat un ull de poll.
    Als senyors ministres no els cal desplaçar-se, la seva ombra s’allarga tant com els convé i arriba més enllà del que ens pensem.
    Les presentadores i l’inefable Pilar, víctimes d’un covard masclisme.

  4. “Llàstima que es va deixar de dir que el referèndum tristament segrestat també va fe caure la careta als líders independentistes”Justa la fusta!

  5. Doncs això que diu Burdeus, ben encertadament.
    I em ratifico en el que vaig dir a l’anterior anàlisi respecte a Puig.