FAQS. L’atractiu televisiu de la veritat

25.02.2019

La segona setmana del judici ha estat capaç de mantenir l’interès mediàtic dels catalans gràcies a la fascinació universal per la veritat. Farts d’escoltar que tots plegats som animals tribals que voten amb el fetge i no hi ha diferència entre els uns i els altres, el procés al procés ens ha ofert una esperança televisada que la realitat encara no és del tot substituïble per la ficció de cada trinxera: si tots i cadascun dels presos polítics han deixat a la fiscalia espanyola en ridícul, desmuntant la causa per rebel·lió amb tanta tranquil·litat que feia patir, ha de voler dir que la veritat encara serveix d’alguna cosa. El sobiranisme català necessitava un lema contra el signe dels temps que deixés de parlar de veritats en plural, prou d’allò d’el color del cristal con que se mira, i les declaracions de Romeva, Turull, Rull, Bassa i companyia ha aconseguit justament això. Què passarà quan la justícia espanyola es passi la veritat pel folre?

El darrer FAQs ha començat amb una entrevista al magistrat Joaquim Bosch, portaveu territorial de Jutges per la Democràcia | Foto: FAQs

La sèrie documental amb la qual el Preguntes Freqüents resumeix el judici cada setmana està feta per retratar l’Estat espanyol quan aquests presagis es confirmin, conscients que, si bé la revolució no serà televisada en directe, almenys cal oferir-la a Netflix a la carta. La selecció de les declaracions i el discurs que es construeix encadenant-les és rigorós i ofereix una perspectiva clara i útil del procés. Com que es tracta de desmuntar mentides amb veritats, les conclusions convencen. En canvi, la força persuasiva del missatge trontolla quan ens bombardegen amb elements dramàtics de la realització, una novetat impròpia de TV3 que, amb bon senderi, ens havia acostumat a posades en escena més asèptiques. Dos exemples entre mil: cal emmarcar les declaracions de Soraya Sáenz de Santamaría en un blanc i negre diabòlic o fer un travelling d’acostament a Cristóbal Montoro amb una música digna de Tiburón? Els documentals han de partir d’un posicionament polític, però és molt més honest i, en última instància, més eficaç, explicar la pròpia perspectiva a través de recursos lingüístics que recórrer a tècniques que exploten les debilitats del preconscient: sí a seleccionar, retallar i enganxar atestats, però aquesta desfilada d’efectes de so, pauses dramàtiques, i filtres visuals sobreactuats com un tràiler de pel·lícula de superherois no s’hauria hagut d’importar mai de Tele 5 i La Sexta.

En aquest triangle dramàtic entre emocions, raons i política és on els filòsofs se senten a casa, i va ser un autèntic plaer veure i escoltar els tres pensadors que el FAQS va dur a la segona meitat del programa: Daniel Innerarity, Ferran Sáez i Jorge Vestrynge. Encara que es van fer moltes preguntes, la sensació és que fa molt temps que tots els intel·lectuals responen a la mateixa: per què la democràcia s’està morint davant dels nostres nassos? Innerarity, que no té cap culpa d’haver sonat com a possible relator en aquella ja llunyanya pantomima preelectoral, va explicar que la paradoxa de la democràcia és que, exigint una autocrítica constant, acaba tornant-se tan complexa que produeix ciutadans incapaços d’entendre què està passant. La solució seria deixar de justificar polítiques injustes amb les excuses dels tecnòcrates i reconnectar la política amb les seves dimensions humanes. Sáez va reivindicar la visió il·lustrada denunciant les exageracions del populisme, que ell entén com un llenguatge més que una ideologia, i desconfiant de la distinció entre poble savi i elits malvades: “si algú té el telèfon del poble, que me’l doni”. Als antípodes, Vestrynge, mestre de Pablo Iglesias, va defensar una teologia política que creu que “La verdad no existe, però el que más se acerca a la verdad es el pueblo”. La diferència entre tres tertulians i tres savis és que mentre als primers els molesta la idea de veritat, els segons, encara que disenteixin, permeten creure que intentar acostar-s’hi val la pena.

Soraya Sáenz de Santamaría filtrada a través de la sèrie del FAQS

La victòria moral dels presos polítics servirà d’alguna cosa, o les sèries suposadament documentals que cada dia es produeixen a l’altre costat de l’Ebre, amb les seves respectives tècniques d’exaltació emocional, acabaran aconseguint que la ficció sigui la que escriu les sentències? Si ens hem de fixar en el llenguatge no verbal dels tres filòsofs convidats pel FAQS, pura lucidesa tràgica, ens hauríem de preparar per al pitjor. I no només parlaven del judici.

Respon a magrab Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Una altre setmana amb FAQs? Hi ha gent que mai podem tornar a veure el programa, en part precisament perquè ara “bombardegen amb elements dramàtics de la realització”, o sigui el suposat “entreteniment” que era la justificació injustificable per expulsar la Laura Rossel, a més de les explicacions paternalistes o els silencis dels seus gestors. Es una frustració, perdre les entrevistes de valor per raons de principi, a veure si recaic.