FAQS. Els intolerants tenen dret a parlar per TV3?

18.06.2018

Durant mesos, els independentistes han estat dividits entre els que descrivien l’actuació del govern Puigdemont el 27 d’octubre com un farol, i els que en el seu fur intern sabien que ho va ser però no eren capaços d’afrontar el trauma i utilitzar la paraula –que segons el DIEC hauríem de substituir per “catxa”-. Detectant que aquesta repressió de la veritat podia tenir conseqüències polítiques i psicològiques funestes, la setmana passada, Clara Ponsatí va sotmetre a l’independentisme a una teràpia de xoc. En el moment en què la responsable dels col·legis electorals de l’1 d’octubre ha obert la veda per parlar de farol amb totes les lletres, la distància entre els fets i els discursos dels últims mesos s’ha escurçat de cop en la zona central del tauler polític, i tot un Preguntes Freqüents va poder començar parlant amb naturalitat del que van fer realment els nostres líders durant la passada legislatura. Un farol com una casa de pagès.


Cada edició del FAQS comença amb una seqüència audiovisualment estilitzada que es val d’una metàfora per introduir de manera distesa algun dels temes del programa. En el darrer episodi, la jugadora de pòquer professional Leo Margets, que ja havíem vist analitzant el llenguatge no verbal dels polítics, va explicar a Laura Rosel què era “fer un all in anant de farol”, l’analogia més perfecta per als fets d’octubre d’entre totes les que es fan i es desfan. “Ho van apostar tot contra un rival que no jugava al seu joc, perquè sabien que acabaria pagant sempre i, al final, el farol li han acabat fent al seu propi equip, als votants que confiaven amb ells”. Si la crítica de Margets grinyola és, precisament, perquè comet el mateix pecat que denuncia quan assenyala que el problema dels polítics és que “no van ser conseqüents”. Aquesta anàlisi depèn estrictament de quin objectiu pressuposem als líders independentistes: si pensem que volien fer la independència, Margets té raó i la incompetència és manifesta, però si pensem que la finalitat última era la lluita caníbal entre els dos grans partits i la supervivència de determinats individus, el pla esdevé perfectament racional. Per entendre els efectes que persegueixen les declaracions de l’exconsellera, també és crucial encertar amb els objectius que li adjudiquem: Ponsatí vol que l’independentisme renunciï a fer un all in per sempre més o que la pròxima vegada estigui disposat a apostar el que calgui per fer saltar la banca?

Mentrestant, segons ha admès Alfredo Pérez Rubalcaba, l’estat sí que pagarà el preu que faci falta per castigar l’embat sobiranista. L’entrevista amb Txell Bonet i Susanna Barreda, les parelles de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, va ser a la vegada un recordatori d’aquest preu i un esforç per fer-lo créixer: el patiment dels presos polítics i les seves famílies té una dimensió humana a la qual només podem acostar-nos tangencialment, però Bonet i Barreda aconsegueixen articular i enfortir la cara política d’aquest sofriment, que és la que justifica tant espai mediàtic com calgui. La capacitat comunicativa i la clarividència política de les parelles dels presos és una benedicció perillosa perquè sempre hi ha el risc que el circ televisiu ho fagociti tot. Però, davant del repte de conjugar el relat personal amb les seves conseqüències polítiques, Bonet i Barreda van oferir una lliçó de dignitat memorable, sense perdre mai de vista cap dels dos vessants i amb la pedagogia com a denominador comú. Una frase  de Bonet que caldria repetir fins a l’extenuació: “no poden aturar les mobilitzacions de més de dos milions de persones tapant la boca als nostres marits”.

Com tots els convidats, Bonet i Barreda van haver d’exposar-se a una ronda de preguntes-míting dels periodistes que hi havia al plató, reactivant un debat que persegueix al FAQS des del seu naixement: cal que TV3 doni veu als representants del nacionalisme i l’autoritarisme més extrems? Un periodista de Ok Diario, que no penso buscar a Google perquè els diaris digitals reben diners a canvi de clics, s’ha convertit en un dels habituals del programa, malgrat les seves opinions que, igual que les de la capçalera on treballa, falten a la veritat i fomenten un anticatalanisme cancerígen. Els responsables del FAQS ho saben, i juguen amb les expectatives dramàtiques del xoc igual que la pràctica totalitat de formats d’entreteniment polític. Malgrat que el tipus conté les formes relativament, amb Bonet i Barreda a plató els nivells de malestar van fer evident que les opinions immorals són un problema tant polític com televisiu. Karl Popper, el filòsof de les societats obertes, va explicar fa temps la paradoxa de la tolerància, que afirma que, si una societat és tolerant sense límit, la seva capacitat de tolerància serà eventualment confiscada o destruïda pels intolerants. La visió liberal clàssica contraataca dient que fins i tot els arguments més obscens haurien de poder competir en el debat públic, perquè és l’única manera de mantenir el pensament democràtics esmolat i, al cap i a la fi, la veritat i la llibertat acaben guanyant. Personalment, un dia penso una cosa i l’endemà la contrària.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

13 Comentaris
  1. Amb aquest tema, sempre amb Voltaire.
    Malgrat els perills dels totalitarismes i el seu discurs, és més perillós erigir-se en jutge -i part- del tarannà aliè.
    Si existeixen comportaments delictius, existeix el Codi Penal.
    Atentament

  2. El criteri per fer acudir les persones a televisió ha de ser el recolzament públic de les seves idees, que suposin una evolució en un corrent de pensament i no pas una reiteració, que ajudin a avançar a la societat. Les paraules d’aquesta gent que cites no aporten més que adonar-nos del lluny que estem de ser una societat avançada. Cal de tant en tant mostrar-los per recordar-ho. El problema és que al final acaben tenint les formes suaus de Goebbels i l’acció inhumana de Himmler. Davant d’això cal ser capaços d’unir-nos i dissoldre aquesta greu amenaça per a la societat.

  3. Popper té tota la raó, ara que el món que veia Voltaire ha donat tombarelles tan terribles de cinisme i maldat.
    Intentar construir amb algún al costat que malda per destruir és absurd.
    No es pot ser tolerant amb els intolerants.

  4. Qui té l’autoritat per decidir qui pot o no parlar?
    Quina diferència hi ha entre un estalinista i un nazi, perquè al primer se li riguin i aplaudeixin les consignes, i al segon se li negui el pa i l’aigua?
    El concepte de tolerància no m’agrada (pressuposa diferència de drets). Prefereixo el concepte de respecte.
    Atentament

    • Parlar mentint, negant evidències, ocultant els fets, manipulant textos i paraules, atacant els contraris amb difamacions i fal·làcies, aprofitant-se de la ignorància, del desconeixement, de la incultura, fomentant l’enfrontament fins a nivells criminals, entronitzant la maldat com a sistema…
      Tot això i més barbaritats destructores (mai construint, sempre destruint) fan els intolerants, es posin l’etiqueta que es posin,
      Només cal voler entendre-ho.

      • Tots i cadascún dels mitjans de comunicació haurien d’estar tancats (inclosa TV3). I partits i organitzacions polítiques, socials i sindicals, 3/4 del mateix.
        I no crec que sigui la millor solució.
        Atentament

  5. Ho sento molt, però , malgrat que les Sres Bonet i Barreda , van donar una lliçó de dignitat , no entenc poerque TV3 , les ha d’exposar a les dia tribes de “ gent” com aquesta
    Van anar a explicar el que representa el company ,el pare, el fill a la presó , no a respondre o a encara-se a segons qui.TV3 . La nostra¿ S’ho ha de fer mirar.

    • Els eXtrangerismes? És eStrany; però no m’eStranya, perquè cap geperut no es veu el gep.
      (Tot sigui dit amb bon rotllo, perquè escrivint s’escapen coses, que les màquines ara són més autònomes que nosaltres…)

  6. El tal Israel és un personatge repugnant i destructiu. Noj tenim perquè suportar-lo.
    En un altre ordre de coses -quedi clar-també m molesta molt el paper que hi fa Rahola i les estranyes i immerescudes floretes que Rosel li dedica cada nit.