Joan Burdeus

Joan Burdeus

Crític cultural. Filosofia, política, art i pantalles.

FAQS. Els intolerants tenen dret a parlar per TV3?

La paradoxa de la tolerància diu que, si una societat és tolerant sense límit, la seva capacitat de tolerància serà eventualment destruïda pels intolerants

Durant mesos, els independentistes han estat dividits entre els que descrivien l’actuació del govern Puigdemont el 27 d’octubre com un farol, i els que en el seu fur intern sabien que ho va ser però no eren capaços d’afrontar el trauma i utilitzar la paraula –que segons el DIEC hauríem de substituir per “catxa”-. Detectant que aquesta repressió de la veritat podia tenir conseqüències polítiques i psicològiques funestes, la setmana passada, Clara Ponsatí va sotmetre a l’independentisme a una teràpia de xoc. En el moment en què la responsable dels col·legis electorals de l’1 d’octubre ha obert la veda per parlar de farol amb totes les lletres, la distància entre els fets i els discursos dels últims mesos s’ha escurçat de cop en la zona central del tauler polític, i tot un Preguntes Freqüents va poder començar parlant amb naturalitat del que van fer realment els nostres líders durant la passada legislatura. Un farol com una casa de pagès.


Cada edició del FAQS comença amb una seqüència audiovisualment estilitzada que es val d’una metàfora per introduir de manera distesa algun dels temes del programa. En el darrer episodi, la jugadora de pòquer professional Leo Margets, que ja havíem vist analitzant el llenguatge no verbal dels polítics, va explicar a Laura Rosel què era “fer un all in anant de farol”, l’analogia més perfecta per als fets d’octubre d’entre totes les que es fan i es desfan. “Ho van apostar tot contra un rival que no jugava al seu joc, perquè sabien que acabaria pagant sempre i, al final, el farol li han acabat fent al seu propi equip, als votants que confiaven amb ells”. Si la crítica de Margets grinyola és, precisament, perquè comet el mateix pecat que denuncia quan assenyala que el problema dels polítics és que “no van ser conseqüents”. Aquesta anàlisi depèn estrictament de quin objectiu pressuposem als líders independentistes: si pensem que volien fer la independència, Margets té raó i la incompetència és manifesta, però si pensem que la finalitat última era la lluita caníbal entre els dos grans partits i la supervivència de determinats individus, el pla esdevé perfectament racional. Per entendre els efectes que persegueixen les declaracions de l’exconsellera, també és crucial encertar amb els objectius que li adjudiquem: Ponsatí vol que l’independentisme renunciï a fer un all in per sempre més o que la pròxima vegada estigui disposat a apostar el que calgui per fer saltar la banca?

Mentrestant, segons ha admès Alfredo Pérez Rubalcaba, l’estat sí que pagarà el preu que faci falta per castigar l’embat sobiranista. L’entrevista amb Txell Bonet i Susanna Barreda, les parelles de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, va ser a la vegada un recordatori d’aquest preu i un esforç per fer-lo créixer: el patiment dels presos polítics i les seves famílies té una dimensió humana a la qual només podem acostar-nos tangencialment, però Bonet i Barreda aconsegueixen articular i enfortir la cara política d’aquest sofriment, que és la que justifica tant espai mediàtic com calgui. La capacitat comunicativa i la clarividència política de les parelles dels presos és una benedicció perillosa perquè sempre hi ha el risc que el circ televisiu ho fagociti tot. Però, davant del repte de conjugar el relat personal amb les seves conseqüències polítiques, Bonet i Barreda van oferir una lliçó de dignitat memorable, sense perdre mai de vista cap dels dos vessants i amb la pedagogia com a denominador comú. Una frase  de Bonet que caldria repetir fins a l’extenuació: “no poden aturar les mobilitzacions de més de dos milions de persones tapant la boca als nostres marits”.

Com tots els convidats, Bonet i Barreda van haver d’exposar-se a una ronda de preguntes-míting dels periodistes que hi havia al plató, reactivant un debat que persegueix al FAQS des del seu naixement: cal que TV3 doni veu als representants del nacionalisme i l’autoritarisme més extrems? Un periodista de Ok Diario, que no penso buscar a Google perquè els diaris digitals reben diners a canvi de clics, s’ha convertit en un dels habituals del programa, malgrat les seves opinions que, igual que les de la capçalera on treballa, falten a la veritat i fomenten un anticatalanisme cancerígen. Els responsables del FAQS ho saben, i juguen amb les expectatives dramàtiques del xoc igual que la pràctica totalitat de formats d’entreteniment polític. Malgrat que el tipus conté les formes relativament, amb Bonet i Barreda a plató els nivells de malestar van fer evident que les opinions immorals són un problema tant polític com televisiu. Karl Popper, el filòsof de les societats obertes, va explicar fa temps la paradoxa de la tolerància, que afirma que, si una societat és tolerant sense límit, la seva capacitat de tolerància serà eventualment confiscada o destruïda pels intolerants. La visió liberal clàssica contraataca dient que fins i tot els arguments més obscens haurien de poder competir en el debat públic, perquè és l’única manera de mantenir el pensament democràtics esmolat i, al cap i a la fi, la veritat i la llibertat acaben guanyant. Personalment, un dia penso una cosa i l’endemà la contrària.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació