FAQS. El groc dels francesos i el groc dels catalans

10.12.2018

Veure un poble vestit de groc aturant de debò el seu país corrobora que el demiürg existeix i es reserva un sentit de l’humor especialment cruel per a Catalunya. Parlem de les armilles grogues franceses, esclar, que hem conegut aquesta setmana a través d’un joc del gat i la rata periodístic lamentable, amb els mitjans unionistes i independentistes utilitzant el conflicte per fabricar analogies polítiques mal disfressades en què la víctima ha estat la informació. Tothom ha aconseguit fer el ridícul a la seva manera particular: els sicaris mediàtics espanyolistes que van construir una rebel·lió a partir de dos cotxes abonyegats han fet passar vergonya a l’hora d’explicar la violència dels francesos, mentre que els altaveus de la revolució dels somriures s’han hagut de fer fonedissos davant d’un poble que ha preferit lluitar pels seus drets amb una insurrecció que amb una performance i que, ves per on, han guanyat.

La diutpada de la CUP Maria Sirvent al Preguntes Freqüents de TV3

Potser per això últim, el darrer Preguntes Freqüents va passar molt de puntetes per aquesta comparació carregada pel diable i va preferir parlar dels Mossos d’Esquadra amb Miquel Sellarés, primer director general del cos, Jaume Bosch, excoordinador de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, i Maria Sirvent, diputada de la CUP que va ser ferida per un projectil de foam -que el diccionari tradueix sense romanços per “espuma”, però no deu sonar tan guai-. Els experts van oferir una radiografia útil que demostrava com les mancances de la nostra policia s’entenen per les turbulències a la Conselleria d’Interior, la trituradora de carreres per antonomàsia que necessita una regularitat política inversament proporcional a la que ha rebut al llarg dels anys. La postura dels dos venerables es podria resumir en un d’aquells tòpics sense els quals els columnistes i tertulians haurien de tancar la barraca: “Els catalans no tenim sentit d’Estat”. Potser caldria preguntar als francesos si sota les llambordes de Paris que han volat en les batalles campals d’aquests dies hi ha, a part de la sorra de la platja, el sentit d’estat d’una nació com déu mana. Ves que tenir sentit d’estat de debò no sigui saber quan cal sortir al carrer a prendre la Bastilla.

A continuació, per intentar troba el fil conductor d’aquesta simfonia de malestars en què s’ha convertit la política mundial el 2018, el FAQS va dur un dels politòlegs més representatius del vell ordre: Sami Naïr, que si vengués a pes totes les moderadíssimes anàlisis que ha escrit per L’Ara i La Vanguàrdia els darrers anys podria fer-se ric una segona vegada. Pregunta clau: “Les persones que voten Vox són racistes?”. Resposta del filòsof francès: “No, els prejudicis existeixen perquè hi ha frustracions entre la població”. Mira que som burros, nosaltres pensant que la gent pot ser sobiranament dolenta i no hem caigut en què era l’economia, estúpids! Profeta del cosmopolitisme deliberatiu il·lustrat, Naïr representa aquella manera d’explicar el món segons la qual darrere d’un ciutadà emprenyat només hi ha un subsidi que no ha arribat a temps. Però si alguna cosa demostra el retorn de la història que estem vivint és que la socialdemocràcia mal entesa només és una part de la veritat: la defensa de la pròpia forma de vida no és una relíquia irracional del passat, sinó la motivació política més poderosa i universal que hi ha. Que a les pròximes eleccions europees se’ns obligui a triar entre la tecnocràcia tramposa dels Naïr i companyia i la rauxa feixista que Steve Bannon està cuinant per assaltar Europa ens demostra fins a quin punt necessitem una nova cultura política urgentment.

És aquesta cultura política la dels subscriptors del Consell de la República connectats per una temible aplicació de mòbil -previ pagament de 10 euros- que Pilar Rahola va tenir a bé d’explicar-nos a la seva secció setmanal? És una opció molt diferent de sortir al carrer durant dues setmanes, això està clar.

Respon a JM Armengou Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Els eslovens per un costat,i el francesos per l’altre,ens marquen un camí que hauríem de considerar.Tot i que per els unionistes,foren “terrorismo y nazismo”i un grapat de coses mes.