FAQS. De Laura Rosel a Cristina Puig, el mateix somriure incòmode

14.01.2019

Qui presenta el Preguntes Freqüents és una qüestió d’interès nacional. I ha passat el mateix que amb la resta de qüestions d’interès nacional últimament: s’ha decidit als despatxos i s’ha comunicat malament. A l’hora d’avaluar la substitució de Laura Rosel per Cristina Puig, és recomanable ignorar els padrins polítics i les coneixences personals respectives i confiar que, qui més qui menys, té un armari prou farcit de cadàvers per necessitar una intervenció de Marie Kondo. En canvi, els criteris periodístics ens permeten jutjar a partir de fets observables. Veredicte preventiu? Els presentadors del FAQS passen, però tot segueix més o menys igual.

Cristina Puig, la nova presentadora del ‘Preguntes Freqüents’

En què consisteix aquest substrat estilístic que fa que Ricard Ustrell, Laura Rosel i Cristina Puig acabin semblant perfectament intercanviables? Si hem de fer cas al comunicat que el Terrat –la productora del programa- va fer per justificar el darrer canvi de presentadora, el concepte clau és “entreteniment”. Davant l’evidència que el FAQS ens ofereix informació política durant gairebé 4 hores, els responsables del format volen contrapesar la mala reputació televisiva de la reflexió amb conductors compromesos amb la lleugeresa. El resultat d’intentar estirar en dues direccions diferents a la vegada produeix un efecte que podríem anomenar “visionat salomònic”: no es cau mai en les quotes de pa i circ tremendista de La Sexta, però tampoc en l’exigència cerebral de la BBC. El problema és que la virtut del punt just només es troba segons els temes i els convidats que se’ns presentin.

Josep Bou, flamant candidat del Partit Popular a l’alcaldia de Barcelona, és un exemple de l’efecte bumerang de l’entreteniment. Des de l’esperpèntica presentació de la seva candidatura al no-nacionalista-espanyol crit de “Yo soy catalán”, fins al silenci de 3 interminables segons davant la pregunta “Vostè hauria preferit ser candidat de Ciutadans?”, Bou va fer més riure en 5 minuts que la resta del programa. El que ja hauríem d’haver après a hores d’ara és que l’exhibició d’analfabetisme extrem té el mateix impacte comunicatiu que la resta d’exhibicions d’extremisme: capturar la nostra atenció. Tots tenim clar que l’últim pallasso que va presentar-se a unes eleccions reivindicant “Jo sóc un empresari, no un polític”, que feia riure a tothom vomitant una barreja de bilis i bajanades, és ara com ara l’home més poderós del món.

La filosofia política i mediàtica del trumpisme que ha abraçat el PP de Pablo Casado, que és qui ha escollit a Bou per a la cursa municipal, requereix un periodisme incompatible amb la reverència acrítica per l’entreteniment. Per una vegada, el fet que a casa nostra les coses arribin més tard ens hauria de servir per aprendre com combatre-les. L’experiència dels Estats Units ens hauria de recordar que els feixistes que volen liquidar llibertats estan sabent ser més entretinguts que els demòcrates que volen eixamplar-les, i que els humans som aquells éssers que, si no vigilem constantment, preferim riure per la nostra autodestrucció que avorrir-nos pel nostre bé. Em nego a pensar que la democràcia i la llibertat no poden defensar-se amb trempera, però és infinitament més complicat fabricar un Barack Obama que un Donald Trump.

El repte més urgent del periodisme polític és aprendre a combatre l’entreteniment mal entès abans que sigui massa tard. A l’entrevista del Preguntes Freqüents, Bou produïa vergonya aliena fins que va començar a soscavar la fonamentació de la llei contra la violència masclista, mentides sobre les xifres d’assassinats incloses, normalitzar el feixisme de VOX i les derives ultradretanes del PP i Ciutadans equiparant-les amb instàncies de dreta, centredreta, i esquerra (!) democràticament homologables, o titllar al periodista Xavier Vinader de criminal. Igual que la resta de presentadors que ha tingut el FAQS, Cristina Puig va respondre amb cara d’estupor i repreguntes. Fins i tot els intents lloables i contundents dels periodistes presents al plató, com Maiol Roger i Sara González, que van voler parar els peus a Bou quan intentava embrutar la memòria de Vinader, es van limitar al xoc de percepcions subjectives del tipus “Això és intolerable”.

Però el que el moment demanava a crits eren arguments. La tàctica del somriure incòmode que ja havíem criticat a Laura Rosel des d’aquesta columna, parteix d’una premissa que la política contemporània no para de refutar: “les idees absurdes i pernicioses es posen en evidència a elles mateixes”. Hem de començar a entendre que això no és així. Contra l’onada d’impactes emocionals que genera el trumpisme, fins i tot en la seva versió més caricaturesca, cal que els periodistes es converteixin en un mur de fets infranquejables. Si una declaració estúpida es deixa passar sense una resposta argumentada, clara i concreta que expliqui per què el que s’ha dit és una barbaritat il·liberal i antidemocràtica, el fons desapareix i la forma cridanera queda. Encara pitjor, es viralitza. Cristina Puig acaba de començar i els directors del programa li demanaran més entreteniment, fet que moltes vegades celebrarem. Però si entreteniment vol dir confiar que els demagogs no necessiten una interlocutora que els rebati, és que hem de repensar el significat de la paraula.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

7 Comentaris
  1. Imagino que no el pot veure per horari, però a la Melero li menteixen a la cara cada tarda al “Tot es mou” i ni es despentina.

  2. El que resulta patètic, a dia d’avui, és que una Televisió Pública amb una plantilla ben fornida, com és TV3, hagi d’encarregar un programa com el FAQs a una productora. Entenc que hagi de fer encàrrecs externs quan l’especificitat del programa s’ho mereix. Però del que parlem és d’un simple programa de debat on cal una persona que el presenti, càmeres, producció i guions. D’això, suposo, en van sobrats a TV3. Llavors? Llavors ja hem tocat el tema essencial. O TV3 és massa grossa pel tipus de programació que s’hi fa (la majoria dels programes s’externalitzen i altres continguts es compren ja fets) o bé no cal donar tan de peixet a les productores. Els FAQs n’és un exemple, un programa que, amb totes les seves variants, és mimètic al que fan moltes televisions del món.

  3. Molt bones reflexions !
    però és molt difícil contrarestar ràpidament la demagògia amb arguments (el text ja ho assenyala amb el fenòmen Trump)
    Si jo (fent de demagòg) surto de cop a Preguntes Freqüents cridant : ” El Papa Francesc II és un assassí de nens ” que pot respondre la presentadora o els altres convidats de manera immediata i raonada ?

    • La Monica Terribas, la no arraconada, i hi ha (había) altres. La Nit al Dia i Àgora, fa anys, sí, tenia més pes. O ironia, ara més que mai, ataquen TV3 per polititzada. Crec que l’affaire Rosel ha obert els ulls de molts sobre el costat fosc de la nostra tv.

  4. Té raó en Joan. Que pot respondre el presentador a una bajanada? Poca cosa a no ser que sigui un molt bon profesional. Jo no sé de qui es la idea , però el balanceig d ‘ambdues presentadors al inici del programa és molt ridicul. I la raó del canvi és política sens dubte.

  5. Totalment d’acord amb les reflexions que ens proposa el periodista Joan Burdeus, per bé que em sorprèn que en parlar del tal Bou, em costa d’anomenar-lo “senyor”, no fa esment del que va passar tot just arribat. Amb el pretext que era un regal, va treure una samarreta on hi deia tot escarnint la de “Llibertat Presos Polítics”, “Esto no es una Repúbica. Idiotas”.
    La va exhibir, la va guardar i cap més explicació. L’audiència era idiota? A casa nostra, per si de cas, vam parar la televisió. Cornuts i paga el beure?

  6. Felicitats, Joan Burdeus, has clavat l’article! Expresses el que molts intuíem, però has sabut posar ordre dins d’aquesta nebulosa on la part dominant semblava la política. I els comentaris i suposicions no paraven d’excitar els sentiments dels pobres consumidor de tv3. Un cop descobert l’atacant de Laura Rosel, el Terrat, ens ha sorprès que hagin acomiadat una presentadora molt bona. Què amaguen? On és el respecte que deuen als seguidors de Laura Rosel i del programa FAQS?