FAQS. Com fer tertúlies després de Pedro Sánchez

3.06.2018

Grans èxits del diccionari post 155 que van copar el FAQS de dissabte: “posar el comptador a zero”,”esborrar línies vermelles”, “diàleg”,”distensió”, “desinfectar la ferida” i, és clar, el verb de l’any: “desescalar”. La investidura de Pedro Sánchez ha premut el reset sobre les expectatives de la política espanyola que, ara ja sí, torna a ser la política catalana. Tot plegat ens retrotrau a l’època de concòrdia ancestral en què la cosa pública suposadament rutllava amb el pilot automàtic i, per tant, era avorrida. Van ser els anys de la bombolla.

Pilar Rahola i Laura Rosel al FAQS

El programa dirigit per Laura Rosel va constatar el viratge cap a la monotonia obrint amb un quartet de polítics de segona fila mediàtica degudament preparats per desarmar qualsevol pregunta-bomba que la presentadora llencés a la taula. L’espectacle televisiu se’n va ressentir molt, confirmant que l’auge de les tertúlies dels darrers anys ha estat proporcional a la inflamació retòrica que els polítics han abanderat conscientment. Es poden fer programes entretinguts en temps de bandera blanca? Aquest és el desafiament per la ciutadania catalana: aprendre a interessar-se pel que passa als parlaments ara que els nostres representants s’atrinxeraran en discursos gasosos i ser capaços de discernir quan ens volen fer passar bou per bèstia grossa. Si d’alguna cosa pot servir el primer assalt fracassat a la independència, és per interioritzar que la normalitat mai va existir i allò que la política és avorrida era una premissa tan certa com perillosa. Amb Pedro Sánchez, serà difícil.

Conscients que si deixaven els representants d’ERC, PSC, Comuns i PEDeCAT desescalant durant massa estona acabarien emulant els Teletubbies, tant Rosel com la periodista Bea Talegón van buscar els punts dèbils com Sergio Ramos busca les clavícules, al·ludint a l’infame article del President Torra, La llengua i les bèsties. L’objectiu era Marc Lamuà, diputat al congrés pel PSC, que havia de justificar com Sánchez havia titllat a Torra de racista una setmana i estava parlant d’escoltar a Catalunya a la següent. Lamuà va preferir titllar el president d’essencialista herderià corroborant que no ha llegit mai la crítica de Johann Gottfried von Herder a la idea de raça i d’homogeneïtat nacional –és a dir “tirar pilotes fora”– abans que llençar-se a la jugular del 131è.

Tota la gasolina que li va faltar a la tertúlia de la distenció la va posar al final del programa el cineasta –LOL– Joan Planas, que va acabar expulsat del plató per Laura Rosel quan, després d’uns quants intents de reconduir la situació, va quedar clar que Planas havia “venido a hablar de su libro”. Oblidant la regla d’or que diu que per provocar cal mantenir la calma, el jove ‘youtuber’ analista polític que saluda a la minsa audiència dels seus vídeos amb un “¡Qué pasa, mentes pensantes!”, va sabotejar el debat escopint bilis sense fil narratiu, actuació que traïa el seu terror escènic. El 2015, aquest home que, segons el seu perfil de Twitter, “ama contarte historias y que las disfrutes”, va escriure un llibre d’entrevistes a catalans i espanyols sobre el tema de la independència, i havia dissenyat la seva aparició al FAQS per crear un vídeo viral on el veiéssim trencant per la meitat la seva obra com un símbol a la intolerància dels catalans en general, i de TV3 en particular. Segurament, el convidat més lamentable de la història del programa.

Planas va demostrar que s’havia passat tantes hores assajant a casa el trencament del volum que havia oblidat el discurs de fons: va acabar balbucejant no se sap què sobre Andreu Buenafuente (sic) apuntant al còmic català per la seva condició de director d’El Terrat, productora responsable de FAQS. L’única font intel·ligible que va assenyalar per justificar tota aquesta histèria? Un text promocional de l’entrevista en què TV3 el descrivia com “algú que ha deixat de ser independentista viatjant per bars d’Espanya” en comptes de, com ell s’autoproclamava “un documentalista rigorós que havia fet un treball profund i molt interessant, que hauria d’haver aparegut molt més als mitjans i mereixia una entrevista exclusiva i no un cara a cara on hagués de rebaixar-se a compartir pantalla”. “Que hauria de matar algú perquè em féssiu una entrevista completa, com aquell etarra?”– va dir Planas, en referència a Josean Fernández, exmembre d’ETA que va passar pel programa fa unes setmanes. “Si em presenteu així, sembla que hagi deixat de ser independentista fotent unes canyes i això, suposo que tu opinaràs igual, Laura, és intolerable”. El llibre de Planas es titula España desde el Bar i a la portada s’hi veuen dos objectes fotografiats: un obrellaunes i una xapa.

Un dels grans èxits del FAQS és aconseguir un to substancialment més constructiu i plural que la competència que, amb les fòbies que desperta TV3 i les 4 hores que dura el programa, suposa un mèrit enorme. Entre el tavernarisme de Planas i la diplomàcia anestesiant de la primera taula de representants de partits, vam trobar a faltar el punt mitjà que aporten les grans figures polítiques i televisives alhora, capaces d’articular i confrontar idees sense caure en la demagògia ni parapetar-se darrere l’argumentari. L’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa i la nova fornada de líders sobiranistes que seran els seus interlocutors ens auguren uns temps de mediocritat dialèctica, qui sap si prenyada d’un potencial pacificador que seria tan benvingut al carrer com nociu per les audiències de segons quins programes. El repte? Ara que la política serà més avorrida i menys televisiva que els darrers anys, estar més alerta que mai.

Núvol és un diari digital consagrat a la cultura. El teu suport és inestimable. T’animem a subscriure’t a Núvol. Si et subscrius per un any (49€) ara et pots endur un llibre de regal. Tria el títol que més t’agradi de la llista que t’oferim en aquest enllaç i després subscriu-te aquí.