Fang i Setge o el repte de no caure en el populisme

5.02.2016

Salvador Brotons té davant seu un dossier enquadernat de gruix considerable. Hi passa el dit gros per sobre tot movent els fulls d’una banda a l’altre. Para en un punt determinat, obre aquella pàgina i l’ensenya. Un pentagrama llarg i ple de notes omple aquell full, i el següent, i el següent. “Aquesta és la versió reduïda”, diu, i riu; ell que és compositor i director d’orquestra. A dins, nota rere nota, s’hi teixeix la banda sonora del musical Fang i Setge, que s’estrena el 9 de febrer a Barcelona i que compta amb més d’una vintena de temes musicals.

El musical Fang i Setge compta amb una trentena d'actors | Foto: Clàudia Rius

El musical Fang i Setge compta amb una trentena d’actors | Foto: Clàudia Rius

Cal puntualitzar que l’estrena és a Barcelona, perquè aquesta obra arriba al Teatre Victòria després de 13 funcions les temporades 2014 i 2015 al Teatre de la Passió d’Olesa. Va ser allà on va començar tot, i de fet alguns olesans i olesanes seguiran apareixent a les escenes de masses de l’obra que es representa ara a la Ciutat Comtal. Aquest musical, a part de comptar amb Salvador Brotons, parteix de la dramatúrgia de Marc Rosich i Marc Angelet, el text de Josep Pedrals –premi Lletra d’Or 2013-, la direcció inicial de Joan Font i la coreografia de Toni Mira.

Fang i Setge és un documental de gran format que brinda un homenatge a tota la gent que el 1714 va lluitar per mantenir les llibertats de Catalunya. És una història d’amor i llibertat amb més de 30 actors, orquestra i cor en directe, que pretén apropar el gran públic a un moment clau de la història moderna de Catalunya: el setge de 1714. El dramaturg Marc Rosich explica que el musical és “una crònica de la vida a la ciutat basada en històries personals que van més enllà dels noms coneguts”.

És per això que tot comença amb el personatge d’Ònia, encarnada per Neus Pàmies, que com ella mateixa explica “és una noia de família noble que decideix plantar cara al seu pare i es nega a seguir la família a l’exili, fora de les muralles”. Ònia es queda a Barcelona per sumar-se a la defensa de la ciutat, i és un dels quatre personatges femenins que tenen un paper destacat a Fang i Setge.

Però representar el 1714 té un perill: caure en el populisme. Marc Angelet afirma que intenten evitar-lo i que pel seu valor, que vol anar més enllà de la política i del context històric actual, aquesta obre de teatre podria representar-se també a Madrid. Mentrestant, Rosich afirma que “no volíem parlar d’independència i prou, sinó fer un retrat del que som a partir del que vam ser”.

Qui parla sobre Catalunya és Anna Rosa Cisquella, que en nom del Teatre Victòria destaca que Fang i Setge és un espectacle fet per creadors, escenògrafs i compositor d’aquí, i apunta que “En aquest país els esforços titànics com Fang i Setge mereixen reconeixement”. El musical espera acollir un públic familiar i organitza també funcions escolars, fet que reivindica la mateixa Anna Rosa Cisquella: “Que les escoles vagin al teatre és fonamental. Mar i Cel ha tingut èxit perquè la van veure moltes escoles el 2004, i la gent ha tornat quan s’ha fet gran. Creem espectadors del futur”. A Fang i Setge tant escoles com famílies trobaran l’oportunitat de compartir cultura entre generacions mentre reviuen la història.