L’herència dels ioruba

16.07.2018

El Museu Etnològic i de Cultures del món es vestia, divendres al vespre, d’una barreja de sons africans i americans a través de l’herència dels ioruba. Una civilització que es remunta a la cultura Nok del primer mil·lenni abans de la nostra era quan, les tres famílies que parlaven la llengua ioruba – els habitants del sud del Togo, els del sud de la República de Benín i els del sud-oest de Nigèria – van desenvolupar una gran riquesa de formes artístiques virtuoses.

El riu Níger

D’aquesta manera, en les terres fèrtils del sud-oest del riu Níger, naixia la cultura ioruba. Principalment, s’hi van destacar les escultures i les màscares africanes, però de mica en mica, la música hi va agafar un paper essencial. Aquest estil musical es caracteritza per l’ús d’instruments de percussió, com els tambors batá o instruments de metall. El cantant n’és el líder i hi posa la seva veu com a consagració cap als esperits de la naturalesa i de la mitologia ioruba. Actualment, s’ha convertit en una música fonamental per la cultura popular moderna de Nigèria i Brasil.

Així ho explicava el multiinstrumentista, Julio Carbonell, que ha esdevingut un referent de la música d’arrel africana i jazzística de la ciutat de Barcelona. El mestre Carbonell, d’arrel cubana però d’avantpassats africans, té un llarg recorregut en el món del jazz i la música tropical. Actualment, ha emprés la seva trajectòria musical en solitari. Però anteriorment, fou component del grup La Calor, una banda que barrejava salsa, electrònica i jazz, on Carbonell tocava el saxo tenor, els tambors batá i en feia els cors.

Divendres passat, Carbonell fou l’encarregat de dur a terme i aconseguir que els espectadors de la sala de màscares africanes del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona, situat al vell mig del Born, parés atenció i ballés al ritme de les músiques i sons que proposava. Acompanyat per un percussionista, cada vegada que finalitzava una peça, n’explicava el significat i la simbologia. Va ser una manera adequada de convertir una vetllada enriquidora, ja que va transmetre al públic la importància de la música de les diferents cultures del món. Va destacar, sobretot, el paper de les cançons per explicar els diferents moments històrics que s’han anat succeint al llarg del temps.

En aquest cas, la colonització d’Amèrica, la sobreexplotació dels esclaus i el trasllat d’aquests des de l’Africa fins al continent americà. Va remarcar aquest període històric com un moment clau en què es comencen a barrejar les cultures i, els sons d’ambdos continents es fusionen per donar veu als que no tenien veu. Així doncs, Carbonell remarcava el sentit de la música com a denúncia, com a forma de visibilitzar allò que no ho és o per ser conscients de les lluites del passat. En aquest cas, dels esclaus afro-americans.

Aquesta actuació forma part del cicle de concerts que organitza el Museu Etnològic, anomenat Sherpa Sonor, un programa de trobades musicals de petit format que explora diferents sons del món. Enguany s’han introduït actuacions en algunes les biblioteques de Barcelona. En aquest cas, Carbonell interpretarà les seves cançons en un segon concert, aquest dimecres al vespre a la Biblioteca Montserrat Abelló. És, doncs, una cita obligatòria pels amants de la cultura africana i americana i d’aquells curiosos que vulguin endinsar-se en noves maneres de veure el món. No només a través de la música, sinó de les seves tradicions, arrels i la seva història.

Si us vau perdre la sessió de Julio Crabonell, podeu assistir a la funció que farà dimecres, 18 de juliol, a les 19.00 h, a la Biblioteca Montserrat Abelló.

Podeu consultar la programació del cicle Sherpa Sonor aquí.