Fages de Climent, trobador de l’Empordà

5.09.2018

La commemoració dels cinquanta anys de la mort de Fages de Climent conflueix feliçment aquest cap de setmana amb el festival Terra de Trobadors, a Castelló d’Empúries, on actualment es pot visitar la casa pairal de la família de l’escriptor.

Carles Fages de Climent a finals dels anys 50. |

Com molt bé apunta Jordi Canet, comissari d’aquesta efemèride, Carles Fages de Climent (1902-1968) va quedar sistemàticament apartat per la historiografia literària de la segona meitat del segle XX. Aquesta marginació va contribuir, sens dubte, a deixar l’obra literària fagesiana en un injust oblit.

No podem entendre la figura de Fages de Climent sense situar-la en el context en què va néixer, va créixer i es va formar. Ateneista, narrador, dramaturg, crític d’art i de literatura, va ser, tal com ell mateix es descriu a les seves memòries, Els meus difunts (Brau Edicions) “físicament feble, sexualment costumaç, sentimentalment voluble, amb un orgull acordeònic —segons les possibilitats de l’instant—, treballador incaute i bigarrat”. I afegeix: “He tocat totes les tecles i registres de la gran orga de la literatura, i l’art i la cultura no han conegut secrets per a mi.”

Fages de Climent forma part d’una estirp especial d’escriptors empordanesos excèntrics i visionaris, com Deulofeu o Dalí. Com escriu ell mateix referint-se al personatge del Sabater d’Ordis, “L’Empordà clou per ell mesura i límit”. En una de les estrofes del poema Somni de Cap de Creus, Fages escriu:

L’Empordà es clou en una forma d’illa
de perímetre exacte, i l’ample mur,
on les muntanyes dansen al conjur
de la tenora amb ritmes de futur,
altives són la fita i la cruïlla.

Com Alexandre Deulofeu, Fages de Climent va viure enderiat per compondre una teoria sobre l’Empordà. En mitificava el temperament amb una mà i el desmitificava amb l’altra, com molt bé ha apuntat Vicenç Pagès. Tant si parla dels seus familiars a les memòries, com si escriu epigrames o assaigs en prosa, Fages està sempre parlant de l’Empordà, del seu paisatge i de la seva idiosincràsia. “No sé per què aquest nom de Tramuntana / que és rauxa i pols i ritme i moviment / i lai, balada i plor, riure i lament/ dansa i canço, rima tan bé amb sardana”, escriu en un dels epigrames recollits a Primera antologia (Edició de Joan Ferrerós i Jordi Pla, Brau, 2002).

Entre les seves obres poètiques Enric Casasses destaca per damunt de tot la Balada del sabater d’Ordis i el Somni de Cap de Creus, “obres no solament grans sinó grandioses en tots els conceptes”. Segons Casasses, “el dring idiscutible i propi de Fages és una suma de coses: la riquesa de la llengua, el seu original estil d’escriure, la manera com situa cada una de les seves obres en un indret específic o altre del món de l’esperit, i potser també, un cert distanciament a l’hora d’expressar-se, un control conscient del material”.

Fages de Climent © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí

Fages de Climent © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí

Fages de Climent va fer gran amistat amb Josep Pla, a qui va insinuar-li que li dediqués un escrit: “No tothom té la sort de triar-se el seu exègeta, ni tots els difunts de caure a les mans de Josep Pla, perquè amb els vivents sol tenir cura de no ficar-s’hi. Un dia parlant dels seus Homenots sota les voltes de la gironina plaça de Sant Agustí, vàreig dir-li per què no s’ocupava de mi, en un d’aquests seus suculents retrats epigramàtics, tota vegada que em considerava —acabava de dir-m’ho— un tipus fabulós” (pàg. 14). Si bé no li va dedicar cap Homenot, Josep Pla, anys més tard, el va recordar en els seus Escrits empordanesos i s’hi referia com “un escriptor del país, absolutament comarcal, literàriament geogràfic, específicament empordanès”. Pla, a més, el considerava un gran epigramista —gènere poc conreat en la literatura catalana—, cosa que demostra la influència de l’herència clàssica que es troba en l’obra de Fages: al llarg de les memòries, les referències clàssiques i els llatinismes són abundants.

Fages de Climent a Terra de Trobadors

Aquest cap de setmana se celebra a Castelló d’Empúries el festival Terra de Trobadors. Dintre la programació d’enguany hi ha previstes diverses activitats al voltant de la seva figura.

L’exposició Carles Fages de Climent. L’Arcàdia empordanesa es podrà veure al Museu d’Història Medieval de Castelló d’Empúries de l’1 de setembre fins el 31 de desembre, amb motiu de l’Any Fages de Climent 2018. L’exposició es podrà veure excepcionalment també durant el dissabte 8 i diumenge 9 de setembre (11 – 13 h i 17 – 20 h) de setembre a la Casa Fages de Climent de Castelló d’Empúries. Trobareu més informació sobre l’exposició aquí.

A la biblioteca de Castelló es pot visitar una mostra documental sobre els articles de premsa de Fages de Climent, amb material i documents procedents de l’Arxiu particular de la Casa Fages de Climent de Castelló d’Empúries.

Dins el cicle de conferències Miquel Pujol Canelles, el divendres 7 de setembre a les 18h el filòleg i llatinista Antoni Cobos impartirà una conferència sobre l’humor en els epigrames de Fages de Climent, tot comparant-los amb l’obra del poeta llatí Marcial. Tampoc us podeu deixar perdre l’itinerari literari Fages de Climent de Castelló d’Empúries, una ruta literària senyalitzada de la qual durant tot l’any es fan visites guiades concertades, també durant el festival Terra de Trobadors.

Podeu consultar la programació al web de Terra de Trobadors.