Fàbrica de Futur Barcelona, vol. II

25.06.2014

La comissària Bibiana Ballbè va presentar dijous passat la segona conferència de la Fàbrica de Futur, #ffbcn, al convent de Sant Agustí. Després que la setmana passada els tres joves talents en educació, arquitectura i urbanística i menjar expliquessin els seus respectius projectes, aquesta setmana ha sigut el torn de tractar com serà el futur del turisme, la comunitat i el treball. La propera conferència se celebrarà el 3 de juliol.

Mohamed El Amrani i Adri Latorre durant la presentació de #ffbcn

Dins el marc del Tricentenari, i amb la col·laboració de La Caixa i l’ICUB, ja fa unes setmanes que es va presentar la Fàbrica de Futur Barcelona, un espai on diferents joves talents d’àmbits com la comunicació o l’economia col·laboren amb diferents experts per desevolupar projectes que ajudin a dibuixar el futur no només de Barcelona, sinó a nivell  a internacional.

No es tracta només d’una proposta d’il·luminar el futur. Els valors de la interacció, la col·laboració i el treball en línia són potenciats des de la mateixa organització dels seus membres com en la imatge general de tot el projecte.

Turisme

El jove comunicador i tècnic en turisme Mohamed El Amrani va obrir foc. El turisme és un dels factors econòmics més importants del nostre país i, especialment, de Barcelona. És un tema, a més, que toca molt de prop el ciutadà, tant per la seva voluntat de ser turista com l’hospitalitat que mostra de cara als que vénen. Actualment, però, vivim moments complexos, on la massificació ha portat problemes diversos entre veïns i empresaris i entre models de ciutat. Per a El Amrani, el futur del turisme serà marcat per la tecnologia imprevisible i la interacció amb el ciutadà i proposa un projecte en el qual el turista s’inscrigui en una base de dades i a partir d’aquí, rebi a través de drons souvenirs especials fets a mà d’algun ciutadà autòcton. Aquesta nova concepció del souvenir serà usada per millorar la relació ciutadà-turista, que a través de WhatssApp podran interactuar perquè el forani pugui rebre propostes i estímuls durant la seva visita.

Jose A. Donaire, director de l’Institut Superior d’Estudis Turístics, va acompanyar a El Amrani i va exposar la seva visió del turisme del futur. La quantitat de turistes no és tan gran com sembla, sinó que aquests es concentren a punts molt concrets de la ciutat. El debat típic sobre si Barcelona ha de ser una ciutat turística o productiva és inútil, perquè al final el que importarà és que sigui una ciutat atractiva per tot: pel turisme, pel talent, per la cultura… En un futur hi haurà molts més turistes, i per tant com a societat ens hem de preparar per un “big bang turístic”. Per a Donaire el problema actual el trobem en el “fast look”. Al turista li costa molt entrar en la naturalesa real de la ciutat i es queda amb els quatre llocs coneguts. En un futur això canviarà, i les ciutats que aportin alternatives al “fast look” seran les que triomfaran.

A part de la proposta de El Amrani, Donaire proposa recuperar la forma de fer coses sense tecnologia, els productes artesanals, els productes turístics adreçats a la connexió entre persones i, en definitiva, la cerca del petit moment de felicitat que fa especial cada viatge turístic. Una ciutat que sigui capaç d’aportar moments especials és la que acollirà un turisme de molta més qualitat.

Bibiana Ballbè durant la segona sessió de #ffbcn al Convent de Sant Agustí

Comunitat

El jove blogger Adri Latorre és l’encarregat de tractar el futur de la Comunitat dins el #ffbcn. Latorre sosté que la tecnologia és més important del que ens imaginem, i es mostra convençut que pot haver-hi un problema amb la gent gran, que sovint queda marginada per l’escletxa digital. Els problemes són per tres raons principals: l’escepticisme cap allò nou que sovint experimenten, les dificultats físiques pròpies de l’edat (vista, precisió…), i sobretot la dificultat d’aprenentatge. Latorre proposa, doncs, que la tecnologia s’adapti a aquells que la veuen molt més llunyana del que sembla, utilitzant senzillesa i tecnologia intuïtiva, que acabi guiant els seus usuaris.

Latorre té com a tutor de projecte Genís Roca, una de les persones més influents d’Internet. Roca, amb la seva eloqüència habitual, va exposar a la conferència la seva creença en que en un futur, no dominar la tecnologia serà com ser analfabet. “El que defineix una persona com a hàbil digital és el nivell d’exposició al fet digital per resoldre problemes. No té res a veure amb l’edat o els diners. La majoria de la gent jove té contacte constant i per això destaquen. Així doncs, té a veure amb les necessitats”, va explicar Roca, que va acabar afegint: “La gent arreu del món va aplicant tecnologia a mesura que la necessita. El problema que tenim és les elits, que dirigeixen la nostra societat i són uns ignorants digitals. Això és un problema greu, dirigeixen amb retrovistor i no amb llargavistes. Aquesta és l’escletxa digital més preocupant”

El treball

L’enginyera mecànica Carmina Solà, des d’Alemanya i per Skype, va abordar el futur de la feina i va elogiar el complex món de les pràctiques i els estudiants becaris. Solà considera que cal millorar les relacions entre els tres eixos que mouen el món de les pràctiques: estudiants, universitats i empreses. Proposa un sistema de gamificació de les pràctiques, on es creï un interès real en l’estudiant per fer-les, i on l’empresari fugi de la imatge d’estudiant inútil que necessita ser ajudat. Amb el seu projecte, intentarà demostrar la molta importància que poden tenir els becaris dins les empreses, i els beneficis que els tres eixos poden extreure de les seves experiències.

Per tal de tirar endavant el seu projecte, Solà compta amb l’ajuda de l’emprenedor d’èxit Xavier Verdaguer, que va explicar al #ffbcn la seva visió sobre el futur de la feina. “Treballar s’ha acabat, i els diners també”, va dir. Per a Verdaguer, la tecnologia farà el treball de les persones que es dediquin als treballs mecànics. Els humans, doncs, hauran de centrar-se en les tasques més creatives, aquelles que les màquines seran sempre incapaces de fer. Verdaguer va acabar la seva conferència elogiant els estudiants en pràctiques i afirmant la gran productivitat que porten a l’empresa si se’ls dóna llibertat. Verdaguer creu molt en la “generació gamer”, la dels nadius digitals acostumats a solucionar problemes com qui va passant pantalles d’un videojoc.

Xavier Verdaguer amb Genís Roca, al fons

La segona cita de la Fàbrica de Futur Barcelona es va tancar amb la intervenció de Marc Català, impulsor del projecte Mucho Studio, que va explicar diferents idees creatives de futur que estan triomfant a internet i que desafien la línia establerta de les feines i les ocupacions tradicionals. Per a Català que així va acabar la seva intervenció, la creativitat és “la manera com responem a la pregunta que ens fa el futur”.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Les futures tendències en turisme i gastronomia en qüestions de treball seran las següents. El 90% del personal contractat treballara 14 hores pel cap baix amb salaris de misèria.
    Aquestes seran les noves Tendències. Tan i tan modernesssssssss que no caldrà ni anar a pixar.

    • ……i amb totes les altres modernetes feinetes “subalternes” de les Noves Tendències Empresarials tot exactament més del mateix. Potser cristianament modern serà, en casos molts especials, unes hores de descans modernet, ep! marcant tendències; el diumenge, a la tarda