Fabra, tennis i llengua

24.05.2018

“No era un senyor vell amb pipa”. L’actor Òscar Intente ens obre els ulls. Pompeu Fabra era molt més que “una persona grisa, sense massa arestes”, com ell mateix es definia. De Fabra, de fet, en tenim detalls que poden fer la seva figura més entretinguda, més lúdica. Intente fureteja aquí. Avui divendres (18.30 h), a la Fira Litterarum, l’actor interpretarà un tennista de primers de segle XX que, amb raqueta i pilota en mà, explicarà el Mestre a través de la seva afició a l’esport. El monòleg Pompeu Fabra, jugada mestra! està escrit per Intente, dirigit per Maria Pla i produït per la companyia Inútils Mots.

Pompeu Fabra. | Foto de Pere Català i Pic.

Parlem amb l’actor, que ens explica els vasos que comuniquen tennis i llengua: “Tant en una cosa com en l’altra calen regles, normes”. Fabra ho sabia. Mestre ordenador de la llengua però també un gran aficionat a l’esport. “Fabra va practicar el tennis, sense competir mai, però va ser cridat per l’Associació Catalana per posar pau a l’entitat i, des d’allà, va acabar fundant i presidint la Unió Catalana de Federacions Esportives”, explica Intente, que fins ara mai havia aprofundit en la figura de Fabra: “M’hi he acostat ara, arran del projecte. He llegit biografies i textos que en parlen. La meva relació amb Fabra era la d’un parlant”.

L’afició ha estat un recurs sucós: “Calia una idea fresca per acostar a la gent aquesta figura massa lligada només a la llengua. Com tothom, Fabra també va ser un nen i un jove que feia esport i excursions, acampades… Caminava molt”. El tennis ajuda a fer entendre l’enorme feinada del Mestre a l’hora d’endreçar una llengua que no tenia normes clares. La pilota, per exemple, es tradueix en un joc de paraules.

Durant el monòleg, a banda de la informació biogràfica i tècnica que dóna el personatge del tennista també s’esmenten les consideracions que diversos escriptors van fer sobre Fabra i la seva tasca. “Apareixen Pla, Fuster, Carles Riba, que defineixen l’obra i figura de Fabra, i un poema de Pere Quart”, avança Intente, que considera al filòleg “un exemple del que som, una capacitat de fer coses enorme, amb seny, una voluntat d’esdevenir normals i la impossibilitat de no poder ser-ho. I, malgrat tot, seguir fent feina”.

De Fabra, Pla va dir-ne el següent: “Ha estat l’home més eficaç aparegut en l’últim segle en aquest rodal que va de Maó al Cinca i de les Corberes a Alacant. I ho ha estat portant a cap una obra de sentit d’ordenació antianàrquica. Ben mirades les coses a la llum del que hem viscut aquests anys, l’aventura és sensacional”. O Riba sobre l’endreça descomunal de la llengua: “Una de les més noblement folles empreses a què un poble s’hagi mai llançat. Folles, en tant que es parteix cap a elles amb una certa inconsciència, sí, però obeint en rigor a l’impuls d’una gran esperança i a una necessitat de veure’s clar d’un cop en una jugada a ésser o a no ésser.”

L’espectacle es va estrenar dijous passat al Centre d’Arts Santa Mònica i farà una gira de més de vint funcions pel territori (Reus, Valls, Cambrils…). Al juny serà al Palau Robert. Ràpidament ha sumat partidaris. Un d’ells és el filòsof Xavier Antich: “Aquesta obra ha de rodar per tots els pobles i ciutats del país! És una presentació brillant, subtil i irònica de la vida i obra del mestre Fabra”. Ja ho saben: aquesta tarda un tennista els farà una mica més clar l’enigmàtic Mestre Fabra. “Volem que hi hagi interès per la seva figura”, tanca Intente.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Estaré a l’aguait perquè no em voldria perdre aquest espectacle ni cap altre dels que protagonitza Òscar Intente. Recordo perfectament Aula Brecht, amb les magnífiques versions que Feliu Formosa ha escrit sobre l’obra de B.B. Uns interpretacions que acostumen a passar desapercebudes fins i tot de la crítica més compromesa.