Fa un any de l’1-O i 100 del «segon inici del segle XX» i de teatre català d’avantguarda

3.10.2018

Al nou número d’octubre, de «Serra d’Or», Francec-Marc Ávaro dedica el seu article als fets de l’1 d’Octubre passat, una data que ja «forma part de la memòria col·lectiva i ha tingut conseqüències diverses de gran abast, no tan sols per als catalans». 

Una dona ofereix una flor a un membre de la policia espanyola davant el centre municipal d’ocupació de Sant Narcís a Girona, l’1 d’octubre del 2017 | Foto: Carles Palacio / ACN

Entrevistem Jaume Comellas, crític d’art, escriptor i professor universitari. També ha treballat en diversos mitjans de comunicació, tasca que va ser reconeguda, l’any 1992, amb el guardó del Premi Nacional de Periodisme. Comellas és una de les persones d’aquest país amb una cultura musical més consistent. Per això ell i l’entrevistador Miquel-Lluís Muntané es troben al Palau de la Música, per conversar sobre moltes qüestions que coneix a fons i de primera mà: «Diria que hem passat d’un periodisme tutelat per les instàncies governamentals monolítiques a un periodisme tutelat per les forces econòmiques i les organitzacions polítiques.»

Aquest mes de novembre farà cent anys de la fi de la Primera Guerra Mundial, «un malson que […] s’havia endut milions de vides i l’esperit d’una època optimista en què hom […] confiava en el progrés infinit i en una pau perpètua», explica Jordi Mata, sobre aquesta guerra la fi de la qual, diu, va ser el «segon inici del segle XX». Mata fa una descripció molt clara i detallada de com van ser els últims dies de la Primera Guerra Mundial, què es va deixar enrere i què va canviar d’aleshores en endavant, malgrat que s’albiraven «noves tempestes».

En aquest número volem recordar Eva Serra i Puig, que ens ha deixat recentment. Ella és «un dels grans referents de la historiografia catalana de les darreres quatre dècades», afirma Antoni Simon i Tarrés en el seu article. Seguim, doncs, la trajectòria d’aquesta «gran historiadora», des dels primers interessos per la Guerra dels Segadors, passant per la seva tasca editorial, docent i investigadora a la universitat, fins a les importants recerques al voltant de «l’anàlisi de les estructures institucionals i legislatives del constitucionalisme català anterior al 1714».

Les columnes d’opinió les protagonitzen Francesc Fontbona, amb «No mataràs», Jordi Graupera sobre «Llibertat» i Marina Porras la titula «No m’escrigui una psicoanàlisi».

Jaume Fabre, a la secció de premsa, comenta l’impacte dels Jocs del Mediterrani de Barcelona 1955 enfront dels de Tarragona 2018.

A la secció d’art, Mihail Moldoveanu parla de Marià Fortuny i de Madrazo, pintor, escenògraf, gravador, escultor, dissenyador de teixits… Moldoveanu ens dona a conèixer, amb tot detall, la polifacètica obra de Fortuny, fill del conegut pintor Marià Fortuny i Marsal.

A lletres Lluïsa Julià conversa amb l’escriptora i bibliotecària Zoraida Burgos, amb motiu del Premi de la Crítica Catalana que va rebre el mes de maig passat pel llibre Convivència d’aigües, volum que recull la seva obra poètica entre 1971 i 2016. Burgos diu que «voldria aconseguir la imatge d’un món, el meu, que estimo, i que sento de vegades perdut o a punt de perdre’s».

A música, Xavier Chavarria comenta el Rèquiem de Gabriel Fauré, una figura central de la música francesa de finals del segle XIX. Chavarria diu que el Rèquiem de Fauré sembla una cançó de bressol, serena i tendra, que venç (o ajuda a superar) la por de la mort: «És així com jo veig la mort, com un deslliurament feliç, una aspiració a la felicitat del més enllà, més que no pas com un passatge dolorós», amb paraules de Fauré. Tots aquests sentiments, i d’altres, els veiem reflectits en la seva «obra plena d’espiritualitat, de bellesa i de dolçor».

Al seu torn, Miquel Pujadó es pregunta «Quan s’hauria de retirar un cantant? Quan es troba en plenitud o quan ja no s’aguanta els pets?». En el seu article mira de respondre aquestes preguntes, amb exemples com el belga Jacques Brel, un dels pocs autors i intèrprets de cançons que van decidir retirar-se dels escenaris en plenes facultats tant físiques com creatives, sense fer-se mai enrere. A més, també ens ofereix, com sempre, la seva Discografia catalana recent.

A teatre, hem publicat un petit dossier sobre els darrers «Cent anys de teatre català d’avantguarda», amb una breu entrada de Jordi Coca i tres articles de Núria Perpinyà i Marta Monedero. En aquest dossier comentem el panorama del teatre d’avantguarda català al llarg de tots aquests anys, amb noms tan importants com Sánchez-Juan Espriu, Pedrolo, Brossa, Fabià Puigserver, Lluïsa Cunillé, Josep M. Miró, Esteve Soler, Rigola, Carles Santos, o Roger Bernat, entre d’altres. Retem homenatge especialment a Carles Santos, compositor, pianista, agitador i creador escènic, que ens va deixar el desembre passat. El tercer article el dediquem justament a un admirador de Santos: Roger Bernat, director d’escena, creador atípic, arriscat i polèmic, que va explotar professionalment als anys noranta.

A cinema, Nina Valls parla del darrer film-documental de Carles Bosch, Petitet, el rumbero que va prometre l’impossible, el qual amaga una curiosa història al darrere. Joan Ximénez, conegut com el «Petitet», és el protagonista d’aquest film, tal com va prometre a la seva mare abans de morir, que explica el somni que el músic gitano volia fer realitat: portar la rumba catalana al Liceu.

A televisió, Joan Millaret ha volgut conèixer a fons la interessant aposta que duu a terme «Àrtic» de Betevé, «un programa diari, en horari prime time, en una televisió pública, i en què la cultura és la protagonista». Al capdavant hi trobem l’Anna Pérez Pagès, que ens dona tots els detalls sobre aquest magazín «en què hi cap tot, adreçat a tots els públics, amb un target molt ample». Ella mateixa confessa que «gràcies a no estar pendents dels índexs dels audímetres s’ha pogut reforçar la qualitat d’aquesta gran aposta».

Per acabar, oferim la «Tria personal» d’Anna Ballbona, el «Panorama de narrativa catalana», escrit per Borja Bagunyà, i les ressenyes i notes de lectura habituals. Tanquem el número amb els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas.

Tot això al número d’octubre de «Serra d’Or», que podeu trobar tant en paper com en digital.