Exploreu (l’economia procomuna)

Trebor Scholz, activista i acadèmic novaiorquès, va parlar al CCCB sobre economia procomuna i sobre com l'economia col·laborativa de les corporacions ofega el mercat i ens priva d'alternatives.

“De l’economia col·laborativa corporativa al cooperativisme de plataforma”. És la conferència sobre el nou títol publicat per l’activista i acadèmic novaiorquès d’origen alemany Trebor Scholz, que va venir a Barcelona el dijous 9 de juny al Mirador del CCCB. La conferència de Scholz va iniciar-se amb la presentació de Mayo Fuster, també activista i acadèmica.

Trebor Scholz a Nova York.

Blablacar va néixer una nit de Nadal en què l’estudiant de Standford Fréderic Mazzella volia arriba a la casa familiar prop de la campagne francesa. No disposava de vehicle i els trens no funcionaven. Va pensar “I si compartís el preu de la gasolina amb algun d’aquests conductors de cotxe solitaris? I si hi hagués una plataforma digital que ho fes possible?”. Els inicis de Goteo.org devien ser similars, amb la mateixa idea col·laborativa que l’economia ha de revertir en la gent que la fa possible. Són iniciatives d’economia per compartir (Sharing Economy), que en els darrers cinc anys s’han multiplicat amb un discurs sobre la connectivitat humana i el desig mutu de compartir per al bé comú. El terme emprat per Scholz és producció procomú i s’erigeix com un tercer model d’economia al marge de l’estat i del mercat, amb la implicació ciutadana i la intenció explícita d’evitar caure en dinàmiques privades de malversació i jerarquies. Però, alerta! col·laboratiu no és sinònim de cooperatiu. 

Scholz planteja el que ell anomena “una proposta de transició” cap a alguna cosa entre el capitalisme d’abans de la crisi del 2008 i el que per força ha d’arribar demà. Comença amb una floreta: “Felicito Barcelona per la seva empenta cooperativa en diferents sectors”. Fruiteries cooperatives, cooperatives de serveis financers, la plataforma i xarxa de telecomunicacions guifi.net. Barcelona és capdavantera al continent. Però Scholz també ens alerta: l’economia col·laborativa és imitada per les corporacions, i el finançament inicial corporatiu és sempre més abundant i ràpid d’aconseguir que el cooperatiu. Com explica molt bé Mayo Fuster en aquest article: “Una característica de la producció col·laborativa és l’ambivalència: pot prendre forma d’economia social i fer escalar modalitats cooperatives, o sorgir del més ferotge corporativisme de caire capitalista.”

“Et lleves al matí, obres el mòbil o l’ordinador i accedeixes a plataformes i aplicacions que inciten els usuaris a compartir. Però són propietat d’uns pocs residents de Silicon Valley”. Scholz es refereix a pàgines com Ebay, Amazon o Uber, plataforma digital de taxistes que es presenta com a startup però que a efectes pràctics actua com una empresa d’assalariats a baix cost i sense possibilitat d’interferir en la política de l’empresa. Scholz afirma que el llenguatge que utilitzen aquestes empreses és d’un registre íntim, de “parella que s’explica el dia des del llit”. En l’economia col·laborativa de tall corporatiu es manté la idea de “compartir béns” i s’absorbeix el llenguatge proper, però els “emprenedors” es queden bona part dels sou dels particulars o dels freelance al seu càrrec –Scholz explica que les hostesses d’hotel subcontractades per agències o els taxistes d’Uber s’embutxaquen menys de la meitat del que produeixen. Trebor Scholz suggereix: “I si féssim les nostres pròpies plataformes?”. Plataformes cooperatives de taxistes, de telefonia mòbil, de productes ecològics (o de cures domèstiques).

Fotografia de Kristen Curette extreta de Stocksy.

Com és aquest model col·laboratiu (i no corporatiu) que Scholz ve a presentar-nos? Quins exemples hi ha? A casa nostra n’hi ha uns quants. La primera condició de l’economia col·laborativa procomuna és que tots els treballadors siguin també socis propietaris. La segona condició és una governança democràtica –ha sonat rebombori al Mirador del CCCB, perquè garantir la democràcia és abstracte i difícil—, i la tercera condició és el compromís amb la propietat comuna i l’ús de software lliure i de codi obert. Els procomuns han de prioritzar el servei als usuaris i han de responsabilitzar-se de les externalitats que generen –en lloc de rentar-se’n les mans i encadenar subcontractacions que situen sempre el cap prou lluny com perquè una no pugui anar a reclamar-li. La darrera condició que planteja Scholz és “unionisme”, és a dir, plataformes cooperatives que generin xarxa entre elles fins a construir un ecosistema col·laboratiu que assocïi unes cooperatives amb les altres.

“No demano que forcem Uber a agenollar-se als nostres peus”, diu Scholz, per qui tampoc no es tracta d’acabar amb les empreses capitalistes convencionals tot d’una, sinó de construir una mentalitat cooperativista col·laborativa que permeti el desenvolupament real de l’economia “més enllà de Silicon Valley“. De fons hi ha la voluntat de frenar els nous tics precaritzadors de l’economia col·laborativa que, a més d’abusar de professionals i frenar l’entrada laboral als menys formats, sovint també infringeix la llei. Un exemple d’això és el que fa la plataforma Airbnb al Casc Antic de Barcelona (i que diligents inspectors de l’Ajuntament s’escarrassen a controlar porta per porta): grans propietaris fingeixen ser petits llogaters a la plataforma i relloguen així nombrosos edificis (netejats per assalariats il·legals a baix cost).

Scholz suggereix que el mercat i les lleis estatals deixessin més via lliure perquè aquestes iniciatives innovadores floreixin. Però quins exemple cooperatius d’aquests tipus tenim? No es tracta de projectes que aspirin a créixer fins a guanyar cada vegada més diners per any. Sholz en cita uns quants, entre ells la plataforma cooperativa de periodistes de Positive News (al mitjà alternatiu La Directa també estan en vies de ser-ho) o la plataforma de fotògrafs associats Stocksy: en ambdós casos, periodistes i fotògrafs són socis i utilitzen la plataforma per vendre la seva feina sense intermediaris. És un fet que Internet i les noves tecnologies han contribuït en bona mesura a fer créixer aquestes cooperatives, i els debats sobre software lliure i codi obert van associats a l’economia del compartir —la mostra més clara és Wikipedia. Amb tot, Trebor Scholz es mostra reaci a centrar-se en l’aspecte només de disseny tecnològic, rebutja la mentalitat tecnocèntrica. Lamenta que sovint els esforços se centrin més en dissenyar tecnologia cooperativa o plataformes digitals cooperatives que en crear la cooperativa en si. Per sobre de tot, cal alimentar la mentalitat cooperativa i crear un “ecosistema de cooperatives” que resultin en un “ecosistema de béns compartits”. “Hi ha límits en coneixement. La Wikipedia i l’accés lliure estan bé però no solucionen vides. En canvi els taxistes d’Uber no tenen estalvis i si emmalalteixen estan arruïnats”. A França, taxistes tips que cobressin  més els caps inexistents que no pas ells, guerrers del volant, van associar-se i van fer néixer la cooperativa VTC cab.

“És més rellevant crear una mentalitat cooperativa global, en sectors heterogenis, que no pas crear aplicacions”, tot i que les aplicacions i plataformes digitals són una eina de difusió important. Scholz ens explica que la seva cooperativa preferida és la que ha nascut a Sunset Park, barri de baixa estofa al sud Brooklyn: treballadores domèstiques i cuidadors, migrants sense recursos (“alguns/es sense papers”), s’han cooperativitzat —sota el lema bilingüe “Si se peude/Yes we can”— per escapar les tiranies de les agències dels sectors. A casa nostra, també han fet el mateix alguns recol·lectors de ferralla, associats a la cooperativa alencop. Al seu torn, les hostesses dels hotels s’han agrupat sota el nom de Las Kellys i ja fa temps que denuncien les condicions pèssimes d’algunes de les empreses que les subcontracten.

Scholz veu un potencial polític en l’economia procomuna o cooperativa, no només pel que implica a nivell de participació ciutadana directa —treballadors que gestionen entre ells la seva tasca— sinó també per la capacitat d’afavorir grups socialment vulnerables. Parla dels ex-presos, que tenen dificultats per reinserir-se al món laboral i podrien bandejar-les per via associativa. El mateix amb els pensionistes que vulguin complementar els seus ingressos, o fins i tot els refugiats –els migrants tarden gairebé un any a trobar feina a Suècia, segons Scholz. Algú del públic pregunta des d’on i de quina manera s’arriba a la idea de cooperativitzar, i Scholz contesta així: “Un conductor de l’empresa Uber surt del taxi, mira mòbil, s’adona dels pocs diners que ha fet al llarg de la jornada. Ho comenta amb taxista marroquí del costat, decideixen unir-se i creen una xarxa.” En resum, la cooperativa neix d’experiències d’injustícia i desigualtat en època de precarietat i de possibilitats d’ascens escasses.

“Els activistes i cooperativistes són lents, els emprenedors que volen fer-se rics són ràpids”. Scholz tanca aixi la seva conferència per insistir-nos que si no contribuïm a  la cooperativització abans que el monstre col·laboratiu ens passi davant amb les nostres consignes d’ “intercanviar i compartir” i la seva avidesa precaritzadora. I la regulació legal?, pregunten a la sala. Scholz respon: “Regulació? Deixar respirar aquests experiments, no deixar que Ubers i Airbnbs ofeguin mercat. Que la regulació deixi tranquil·les les cooperatives, que les deixi florir abans d’apretar-les”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació