Experiència, temps i conflicte, al MACBA

20.06.2016

Experiència, temps i conflicte. Aquests són els tres eixos clau en què es divideix la Col·lecció MACBA 31, una exposició que inaugura la tercera dècada del museu i que reuneix 85 de les 5.452 obres que la institució custodia. Però com es poden relacionar en una mostra aquestes tres nocions? “Els treballs inclosos a l’exposició proposen itineraris que qüestionen les diverses formes de conflicte en el món actual, la relació de l’art amb si mateix i l’experiència sensorial de l’espectador, la corporalitat i la vivència del temps, entre d’altres aspectes”, segons la conservadora i cap de la Col·lecció, Maria Antònia Perelló, que ha comissariat l’exposició juntament amb Ferran Barenblit, director del MACBA. Teniu temps per visitar-la des del 17 de juny d’aquest any fins al juny del 2017.

Antònia Maria Perelló,  conservadora de la Col·lecció MACBA i comissària de l’exposició. / Foto: Ester Roig

Antònia Maria Perelló, conservadora de la Col·lecció MACBA i comissària de l’exposició. / Foto: Ester Roig

Aquesta exposició, com han destacat els comissaris, vol privilegiar algunes de les línies que tenen a la col·lecció i inclou obres que van des del 1959 fins al 2014. “Estan ordenades d’una manera molt conscient seguint les narratives de la història dels últims setanta anys”, assenyala Barenblit, que afegeix que aquesta exposició, a banda de dialogar molt bé amb la resta d’exposicions actuals de la institució (L’1% c’est moi i Punk), insisteix en les línies que abans havia tingut el museu i les que s’han anat proposant al llarg del temps.

Hans Haacake: “Crear alguna cosa que experimenti l’entorn”

“Als anys 60 i 70 un grup d’artistes van intentar trobar noves formes d’expressar-se en l’art a través de nous camins vinculats a la natura, a les forces de la natura i a la seva experimentació amb el cos”, aclareix Perelló. Hans Haacke, Piero Manzoni, Cildo Meireles, Muntada, Àngels Ribé, Francesc Torres o Lawrence Weiner van ser alguns dels noms d’aquest moviment, que van fer un pas més enllà i van convertir l’art en alguna cosa més que un estímul visual: l’art, a les seves obres es converteix en una experiència que pot arribar a ser multisensorial, com passa a l’Entrevendo de Meireles, que convida l’espectador a endinsar-se en un tub de fusta d’on surt aire calent amb uns glaçons de gust diferent a la boca perquè pugui viure una experiència sinestèstica.

Un altre exemple d’aquest corrent artístic de final dels seixanta és Hans Haacke, que a partir de la teoria general de sistemes de Ludwig von Bertalanffy crea Condensation cube, una obra en la qual vol plasmar els cicles de la natura amb el gel i la condensació. “Els artistes del moment volen fer evidents les forces de la natura a l’espectador”, destaca Perelló.

La instal·lació 'Entrevendo' de Cildo Meireles. / Foto: Ester Roig

La instal·lació ‘Entrevendo’ de Cildo Meireles. / Foto: Ester Roig

David Lamelas: “Veig el temps com un volum espacial”

“A partir del físic anirem entrant en la percepció que la persona té i com troba el seu lloc a l’espai i passarem, per tant, al moviment, a la dansa, a la música, arts que impliquen, a la seva manera, el temps”, relata Perelló. Perquè el temps és també un dels altres protagonistes de l’exposició amb obres d’artistes com Joan Jonas, Carles Pujol, Jordi Benito, Fina Miralles, Francesc Abad, Esther Ferrer, Àngels Ribé, Vito Acconci, Dan Graham, David Lamelas i Hans-Peter Feldmann, entre d’altres, així ho volen mostrar. L’exposició, doncs, ens convida a recular en el temps precisament per parlar-ne.

David Lamelas, precisament, assegurava que veia el temps com un volum espacial, i així ho plasma a la seva instal·lació Situación del tiempo, en què diverses televisions mostren uns vídeos sense contingut. “És una negació del temps”, precisa Barenblit. El temps també és el tema principal de les pel·lícules de Joan Jonas, com Songdelay, o la pel·lícula de Babette Mangolte, Water motor, en què grava a velocitat normal i lenta la bailarina Trisha Brown ballant a partir de gestos quotidians. O de 100 Jahre de Hans-Peter Feldmann, en què l’artista exposa 100 fotografies de 100 persones diferents, una per a cada any d’edat, coronades per un gerro de flors en un pedestal, com si es tractés d’una vanitas, d’un “bodegó amb imatges contemporànies”, com han destacat els comissaris.

100 Jahre de Hans-Peter Feldmann | Foto: Ester Roig

‘100 Jahre’ de Hans-Peter Feldmann | Foto: Ester Roig

Allan Sekula: “Com podem produir un art que promogui el diàleg?”

“Aquesta mirada que està dirigida cap endins, cap als sentiments i les sensacions, quan es dirigeix cap a fora i es troba amb l’exterior el que esclata és el conflicte”, destaca Perelló. El conflicte, a Col·lecció MACBA 31, se’ns mostra des del punt de vista polític i laboral. L’obra que encapçala aquest tema és If You See Something… de Krysztof Wodiczko, quatre projeccions de vídeo, color i so, en què se’ns mostren unes ombres que es mouen, parlen, marxen. També hi trobarem obres d’Andreas Siekmann, Marcel Broodthaers, Étienne Chambaud, Pere Noguera, Alice Creischer, Alla Sekulla, León Ferrari, Mircea Cantor o Harun Farocki, del qual també hi ha actualment una mostra a la Fundació Tàpies, i que al MACBA s’exposa Eye Machine I, II i III, obres basades en les tècniques de vigilància de la guerra.

Chaplet de Mircea Cantor és una de les obres que crida més l’atenció. Només entrar els teus ulls no poden evitar observar un filferro pintat en una paret amb tinta amb les empremtes dactilars, com els que barren el pas als migrants: “Aquesta obra mostra unes línies d’aïllament i frontera però alhora juga també amb una identitat fràgil”, ens suggereix la comissària.

L'obra 'Chaplet' de Mircea Cantor.

L’obra ‘Chaplet’ de Mircea Cantor | Foto: Ester Roig

D’altres artistes com Marcel Broodthaers, Pere Noguera o Nigel Henderson, en canvi, parteixen del mapa per explicar com d’aleatori és el món dels mapes, ja que, segons la seva conveniència, poden arribar a mostrar països més grans del que realment són. Són interessants, per exemple, els treballs de Pere Noguera, que a Mapa d’Espanya a través dels trencats del fang assecat denuncia la falsedat de les convencions de les línies dels mapes i de les fronteres.

Un altre tipus de conflicte és el de les relacions laborals i del món del treball, representat a l’exposició per artistes com Andreas Siekman, Octavi Comeron, Adrian Melis, Allan Sekula, Andreas Siekmann o Agustí Parejo School, entre d’altres. Tots aquests treballs ens diuen una cosa: que a vegades una imatge val més que mil paraules.