Evgeny Morozov: “Potser és l’hora de desprivatitzar Facebook i Google”

29.01.2014

Evgeny Morozov és la bèstia negra de Silicon Valley. Convidat a la Biennal  ‘Ciutat oberta’, aquest activista s’ha imposat una missió: alertar-nos de l’impacte perniciós que la tecnologia pot tenir en la salut de la democràcia. Dilluns 15 d’octubre obre el cicle de Converses a La Pedrera. 

Evgeny Morozov, un dels crítics del ciberoptimisme, és autor de ‘The Net Delusion’ i ‘To save everything click here’

Segons Morozov, les grans empreses TIC ens han volgut fer creure que el canvi de paradigma que estem vivint és eminentment tecnològic, però obvien que és també polític.  L’Internet de les coses serà aviat una realitat que ens farà la vida més fàcil, però que també obligarà els ciutadans a aprendre unes noves normes de conducta. “Se’ns presenta la tecnologia com una via de generar innovació, però en realitat és una manera de generar nous hàbits en el ciutadà, que ha de ser reformat per adaptar-se a uns canvis. En lloc de regular les empreses i els polítics, el ciutadà s’ha de doblegar a unes noves normes que al capdavall podrien beneficiar només quatre grans empreses”, afirmava Morozov l’any 2014 en la conferència d’obertura al cicle ‘Ciutat oberta’ al CCCB.

Al hype per les apps i la revolució digital, Morozov ha respost amb dos llibres (‘The Net Delusion’ i ‘To Save Everything Click Here’) que han tingut molt ressò i que són una crida a una certa desobediència civil. “Els ciutadans hem de resistir-nos al concepte de smart city, que en el fons promou una agenda ideològica orientada a maximitzar l’eficiència per damunt de valors com la convivència o la llibertat dels individus. Un foraster que arriba a una ciutat no té per què integrar-se immediatament en un circuit de sensors que l’obliguin a geolocalitzar-se i identificar-se”. Morozov ve a dir que una ciutat pot ser perfectament oberta i acollidora sense que això obligui el visitant a identificar-se a cada cantonada. Aquesta concepció implicaria perdre alguns valors que han definit les ciutats des de sempre, com ara la llibertat i un cert desordre que val la pena preservar.

El que es troba en crisi és el mateix concepte de participació, en risc de ser pervertit per un imperatiu tecnològic, que obliga ciutadans i sensors a sincronitzar-se. La democràcia implica per si mateixa una participació. Mitjançant el dret de vot fem saber a la comunitat el que volem. En el cas de les noves tecnologies, el ciutadà revela qui és en el mateix acte de participar. Contínuament aporta dades sobre els seus hàbits i comportaments que eventualment podran ser costumitzats per convertir-lo en un consumidor o, en el pitjor dels casos en un ciutadà suspecte davant la policia o una companyia d’assegurances. La participació, doncs, és una arma de doble tall. El nostre vot és secret, però a les xarxes socials esplaiem la nostra intimitat sense cap garantia de privacitat.

Morozov, nascut a Bielorússia i per tant sensible als totalitarismes, alerta que podríem passar imperceptiblement de l’estat totalitari a l’smart city, un espai urbà cosit de censors hipervigilants. Morozov apunta que per trobar el primer cas d’ús de bases de dades per controlar la població ens hauríem de remuntar a finals dels anys 60. Aleshores ja es van fer experiments que havien detectar en quins llocs es podrien produir disturbis. “Ara, però, gràcies a la proliferació de sensors, la policia aviat podrà predir i fins i tot avortar les protestes just en el moment en què són convocades”. Al final, la desobediència civil serà impracticable, conclou Morozov, que explica que el govern ucraïnès ha intentat intimidar els dissidents amb SMS als mòbils. Un ciutadà amb un historial transgressor no podrà sobreviure en segons quins entorns urbans.

La cartografia digital permet detectar també allò que no volem veure. Morozov exposa un exemple esfereïdor. A San Francisco, les elits de Silicon Valley s’han plantejat fins i tot una app perversa, que permetria circular pels carrers de la ciutat sense haver-se de trobar en cap moment un homeless. Amb l’ajuda d’una google glass, connectada a una xarxa de censors, podríem estalviar-nos la desagradable topada amb algú que ens estengués la mà per demanar caritat.

Morozov denuncia així una tecnologia orientada a la supressió de conflictes, que no deixa espai la manifestació del desordre o la dissidència. Els serveis secrets americans segueixen els facebooks dels adolescents de l’Aràbia Saudita amb l’esperança de detectar, mitjançant la gestió de grans quantitats de dades, quins joves tenen el perfil més perillós i així neutralitzar els futurs terroristes a temps.

Smart cities

L’smart city s’ha plantejat com un marc inevitable, denuncia Morozov, que no demana pas tornar a l’edat analògica sinó canviar la lògica amb què ens estem rendint a les grans empreses TIC. Ara mateix l’agenda de les smart cities no fomenta l’obertura sinó el profit de grans empreses com Microsoft o Cisco, que sobre infrastructures TIC pagades amb diner públic instal·len els seus programes i capten dades que s’escapen al control dels ciutadans. En lloc de sucumbir a la lògica del benefici i l’eficència, els governs de les ciutats haurien de posar aquestes infraestructures al servei dels ciutadans. Morozov ha arribat a plantejar la necessitat de nacionalitzar facebook o google, empreses que han venut grans quantitats d’informació als serveis secrets americans, tal com ha denunciat Edward Snowden. Google o facebook han emmagatzemat grans quantitats d’informació que ens pertanyen a tots, i no seria un disbarat desprivatitzar-les, com es va fer en el seu moment amb l’aigua o la llum.

Morozov lamenta que de resultes de tot això, la nostra imaginació política es va fent més estreta, en lloc d’obrir-se. El ciutadà s’ha de sentir responsable del que fa i viure d’acord amb uns valors compartits.

Morozov posa l’exemple de la ciutat de Vancouver, una de les urbs amb més gossos per càpita on pràcticament no veus cap cagada pel carrer, perquè els ciutadans tenen el decòrum i la disciplina de recollir els excrements dels seus animals. “L’aproximació de Silicon Valley a aquest miracle seria col·locar sensors i crear una app que et donés incentius, punts i premis cada vegada que recollissis la caca del teu gos, i penalitzacions en cas de negligència. Per què? Doncs perquè a Silicon Valley les solucions consisteixen en vendre’t tecnologia”, deia Morozov fent una mica de caricatura. “Això suposa introduir incentius de mercat en àrees en què la gent es movia per convicció i civisme. Darrera d’aquest afany de deixar-se regular per la tecnologia, hi ha també la premissa que la nostra convivència es podria autoregular gràcies a la sincronia tecnològica, amb la mateixa ‘eficàcia’ amb què fins fa poc s’autoregulaven els mercats. Ja hem vist, però, on ens ha portat aquesta falsa il·lusió”.

El risc no s’evita només amb prediccions fonamentades únicament en dades. La vida urbana ha de tenir marge pel desordre i la imaginació. L’smart city no es pot erigir sobre un imperatiu tecnològic, sinó en base a un projecte que hem de crear entre tots, pensant en el bé comú i no en el benefici de les grans empreses de Silicon Valley.

En definitiva, com a ciutadans, no podem rendir-nos a la lògica amb què ens fan ballar els algoritmes d’un software predictiu. És urgent un canvi de mentalitat per tal d’introduir la dimensió política en totes aquestes transformacions que ens són presentades com a tecnològiques però que en realitat són polítiques i s’han d’integrar en l’acció ciutadana.

 

 

DEBAT // Ciutat oberta (I). Conferència inaugural a càrrec d’Evgeny Morozov (VO En trad Ca) from CCCB on Vimeo.

Et pots descarregar la revista Núvol dedicada a la Biennal Ciutat Oberta aquí.

Respon a Víctor Ranera Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Retroenllaç: Morozov: afilant la crítica a Internet | SobrePantalles