Eusebi Güell, patrici de la Renaixença

13.07.2018

Mecenes, polític, empresari i cap d’una de les famílies més influents i poderoses de la Catalunya de la Renaixença, Eusebi Güell i Bacigalupi (1846-1918) és un dels personatges més polièdrics i complets de la Barcelona de finals del vuit-cents i inicis del vint, aquella ciutat que tot just s’obria a la modernitat, a la qual ell contribuí. Per reivindicar la seva figura, el Palau Güell i la Diputació de Barcelona han organitzat l’esdeveniment més important del centenari Güell, una exposició monogràfica que pretén homenatjar la vida, obra i llegat d’aquest personatge.

El Palau Güell de Barcelona, una joia de Gaudí al carrer Nou de la Rambla | Foto: Diputació de Barcelona

Comissariada per Raquel Lacuesta i Xavier González, comencen per trencar el tòpic que diu que Eusebi Güell fou el gran mecenes de Gaudí: no era així, sinó que era un client, però potser el millor que va poder tenir mai l’arquitecte, encarregant-li alguns dels projectes més importants de la seva carrera com el Palau, el Park Güell, la Cripta i la Colònia Güell, per anomenar-ne alguns. Gaudí no va ser l’únic que va comptar amb el suport de Güell. La fila d’arquitectes, pintors i escultors és llarga i variada, des d’Oriol Mestres a Domenech i Montaner, i des de Ramon Casas a Ricard Canals, passant per Miquel Blay o els germans Vallmitjana.

Però com demostra l’exposició, Eusebi Güell fou més que un dels principals promotors del modernisme en tots els seus vessants -que ja és molt dir- sinó també un gran empresari, economista i polític. Conscient de la seva posició privilegiada dins l’elit burgesa, va desenvolupar un seguit d’activitats i empreses que van consolidar la fortuna familiar i li van proporcionar una posició destacada en la societat. Amic d’Alfons XIII i la família reial, el rei li va concedir el comtat de Güell, i l’Eusebi el va rebre al Palau junt amb les infantes durant l’Exposició Universal del 1888, quan aquest encara no estava acabat. La seva relació amb la política també fou rellevant: actiu durant el temps de la restauració borbònica, adherit al catalanisme conservador i monàrquic, membre de la Unió Regionalista i la posterior Lliga, va ser fins i tot proposat com alcalde el 1899, càrrec que rebutjà.

Però no tot van ser glòries i encerts en la vida d’Eusebi, i potser el fracàs més sonat fou el Park Güell. Sí, per molt que ens pugui sorprendre, el parc encarregat a Gaudí fou un  fracàs en majúscules per a Güell, que el va pensar com a ciutat jardí d’aires anglesos per a l’estiueig de la burgesia. Tot i que ell va deixar de residir al Palau Güell per instal·lar-se al Park i així fer de reclam, la burgesia va preferir quedar-se a l’Eixample que no pas pujar fins al parc, que llavors semblava massa allunyat de la ciutat. L’empresari va morir allí el 1918.

La firma d’Eusebi Güell | Foto: Diputació de Barcelona

L’exposició s’inicia amb l’extraordinari arbre genealògic dels Güell, que compta amb la presència de les nissagues més importants del moment, com els Girona o els Ferrer-Vidal. A partir d’aquí es despleguen les diferents illes que conformen el personatge: els seus negocis, la seva època de regidor i diputat, la vinculació amb la Lliga i amb la família reial, el seu compromís social i el mecenatge, i potser la més frívola de totes: la seva vida social i pública.

La mostra es pot visitar fins al 20 d’abril del 2019 i està acompanyada de visites guiades per a tots els públics, així com d’un cicle de conferències que se celebrarà a l’octubre. Al visitar-la us trobareu cara a cara amb un dels personatges que va forjar la nova Barcelona, veient el que va significar per a la ciutat i les arts la família Güell.