Ets de lletres o de ciències?

31.10.2017

Per trencar aquest fals dilema i amb el convenciment d’haver obert la porta de comunicació entre la cultura humanística i la cultura científica, aquest mes d’octubre s’han celebrat les jornades Interacció 17, amb tres-cents inscrits. Organitzat per Cultura de la Diputació de Barcelona, aquest fòrum va donar veu a més de 50 ponents que, durant tres dies, van transmetre un missatge unànime: ciència i cultura són el mateix i l’una possibilita l’altra. Ja us vam avançar alguna cosa amb aquesta crònica de la ponència de Jorge Wagensberg. 

Il·lustració de Peter Beatty

Aquesta edició d’Interacció destaca no només per haver estat la primera en què es reconcilien aquestes dues branques del coneixement, sinó per la posada en marxa de la plataforma Barcelona Science Corner, que ha de donar continuïtat a aquesta connexió restablerta. Presentada pel diputat de Cultura, Juanjo Puigcorbé, aquest portal web impulsat per la Diputació de Barcelona vehicularà de manera permanent la informació i el debat relacionat amb la cultura científica. Puigcorbé també ha avançat que les jornades dedicaran l’edició de 2018, al binomi cultura i educació, i el 2019, que abordarà la dualitat tradició i innovació.

Entre els temes tractats destaquen les aplicacions de la ciència a la vida quotidiana i la seva divulgació, la ciència ciutadana amb la participació de la ciutadania a través de les noves tecnologies o el nou model d’equipaments culturals com biblioteques i museus de ciència i la seva relació amb l’entorn a pobles i ciutats.

Les jornades han comptat amb les intervencions de més de cinquanta representats tant de l’àmbit de la ciència com de la cultura com ara Jorge Wagensberg, Lluís Torner, Javier Martín Vide, Diana Escobar, Juan Insua, Eugenia Balcells o Vicenç Altaió, entre d’altres.

En la seva conferència, el físic i pensador, Jorge Wagensberg, ha recomanat l’enriquiment de l’experiència cultural a partir de l’adopció de mètodes científics i ha demanat que el investigadors regalin comprensió als artistes, i que aquests regalin intuïció als investigadors. L’exdirector del CosmoCaixa ha recordat que els moments de màxima creativitat han estat possibles gràcies al treball conjunt de científics i artistes, i com “mentre ciència i art són dues maneres complementàries d’interpretar el món, la tecnologia serveix per canviar-lo”. Per a Wagensberg les noves idees venen de l’observació i de forçar el cervell al canvi, per exemple, viatjant, i ha afirmat que el viatge és un mètode per capturar idees, “ja moltes grans idees comencen observant el món quan es viatja”. Podeu ampliar informació sobre la ponència de Wagensberg en aquesta crònica de Carla Mallol publicada a Núvol.

La conferència inaugural ha estat a càrrec del físic i Premi Nacional de Recerca, Lluís Torner, amb el títol “Per què considerem que la ciència és cultura?”. Torner ha declarat que “la ciència és part integrant de la civilització occidental moderna i un valor central per a la presa de decisions dels ciutadans”. Per a Torner les dades serveixen al ciutadà per tenir opinió i cal divulgar les implicacions de la ciència en la societat més que la ciència mateixa.

Diàleg entre ciència i cultura

La primera jornada d’Interacció 17 va servir per presentar els quatres eixos del programa i que es van presentar per cadascun dels seus coordinadors en una taula rodona moderada pel coordinador de continguts de les jornades, Eduard Miralles. D’aquesta manera, la divulgadora científica i directora de La mandarina de Newton, Irene Lapuente va presentar l’eix centrat en la divulgació de la cultura científica i tecnològica. Lapuente va declarar que preferia parlar de gestió cultural científica més que divulgació científica.

El doctor en Física i professor associat al departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona, Josep Perelló, va presentar el segon eix centrat en el diàleg entre la cultura cientificotecnològica i la cultura artisticohumanística. Perelló ha reclamat sempre un espai comú per a la recerca científica i la creació artística. Perelló és un científic que predica amb l’exemple. Com sabeu els lectors de Núvol, va participar en la performance inaugural de Fira Tàrrega. També us recomanem de llegir un article interessant de Josep Perelló sobre Ciència ciutadana a la revista Barcelona Metròpolis.

El tercer eix va ser presentat pel filòsof i periodista, Josep Ramoneda, i havia d’abordar les relacions entre sostenibilitat, ètica i coneixement. En les sessions d’aquest àmbit es van tractar les qüestions ètiques i morals vinculades a les descobertes científiques i les invencions tecnològiques.

Finalment, la gestora cultural Gemma Sendra, directora de la Fundació Catalunya Cultura, va presentar en la seva intervenció el quart eix, dedicat al paper de la ciència en la construcció de la ciutat. Sendra va proposar que davant dels canvis accelerats que vivim la cultura adopti la voluntat d’exploració pròpia de la ciència.

© Femke de Jong

Ciència i participació ciutadana

Rosa Ferré, cap d’exposicions del CCCB, va presentar el projecte Espai Beta, orientat a dissenyar mostres que donin eines per explicar com incideixen les tecnologies en la vida quotidiana. Ferré va posar com a exemple l’exposició dedicada al Big Bang Data i la seva adaptació itinerant “Immersos en les dades”, produïda l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona i que actualment es pot veure a Manresa.

També impulsat per la Diputació de Barcelona, es va presentar el programa BiblioLab, de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) concebut com una evolució del model de biblioteca, motivat pel canvi d’hàbits dels usuaris. Des de la XBM, Esther Omella, va explicar que el programa s’inspira en els laboratoris ciutadans, i permet obrir les biblioteques a la innovació i la generació de coneixement, sense renunciar a la seva essència. En aquesta línia també es va presentar l’evolució de la biblioteca de Viladecans cap a l’especialització en la divulgació científica i tecnològica i es va exposar el projecte de la futura biblioteca de Can Ginestar, impulsada amb un procés participatiu. Podeu trobar més informació sobre el BiblioLab en aquest article de Gerard Mur a Núvol. 

Basat també en la participació ciutadana, el divulgador científic, Fermín Serrano, va donar a conèixer el model de ciència ciutadana que proposa el projecte Ibercivis, amb accions ciutadanes que utilitzen la ciència i tecnologia per mesurar aspectes relacionats amb la qualitat de vida a les ciutats, com ara la puresa de l’aigua o la contaminació odorífera a les ciutats. Sense abandonar l’àmbit urbà, des de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) Diana Escolar va presentar les accions dels dos programes impulsats arran de la celebració de l’Any de la Ciència a la capital catalana: la Festa de la Ciència al Parc de la Ciutadella i el programa EscolaLab, de difusió dels centres de recerca a les escoles de la ciutat. Escolar també va presentar els resultats dels dos darrers projectes innovadors de l’ICUB: Ciència ciutadant als barris i l’Oficina de Ciència Ciutadana.

Aquesta edició d’Interacció també va reservar un espai per als artistes que han fet experiències de simbiosi entre arts i humanitats, i ciència i tecnologia. El membre fundador del grup teatral La Fura dels Baus, Pep Gatell, va donar la interpretació que es fa d’aquest procés en la creació dels espectacles de la companyia, mentre que Santi Vilanova de l’estudi Playmodes va explicar la base de les seves creacions audiovisuals que barregen l’art, el so i la llum amb les matemàtiques, la física, i la cinemàtica.

La taula rodona Ciència i construcció de la ciutat i la presentació de les experiències reeixides del Museu del Gas (Sabadell) i del Museu de les Matemàtiques de Catalunya (Cornellà de Llobregat) va ser dues de les propostes de la sessió de tarda d’Interacció 17 que han evidenciat les implicacions pràctiques de la cultura científica a la vida quotidiana.

Així, l’economista i professora de la Universitat de Barcelona (UB) Elisabeth Viladecans va afirmar que, des d’una perspectiva científica i “amb eines cada cop més sofisticades, podem fer recerca en economia urbana amb l’objectiu de resoldre problemes i avaluar les polítiques públiques”. El professor de geografia i climatologia de la UB Javier Martín Vide, per la seva banda, va detallar que les anàlisis científiques han evidenciat que a ciutats com Barcelona “conflueixen els fenòmens de l’escalfament global i de les illes de calor”, que fins ara no es percebien com a problemes de salut pública, i això ha permès desplegar “polítiques que afavoreixin l’augment d’infraestructures verdes i el transport sostenible”. La investigadora del Consell Superior d’Investigacions Científiques Carme Torras va exposar com “la robòtica està esdevenint un fet social”, fent-se present en el “debat ètic sobre l’empatia, addició o control que poden generar els robots”, o les aproximacions de la ficció audiovisual i literària al fenomen robòtic. Si voleu ampliar informació sobre aquest aspecte, podeu llegir aquesta entrevista a Carme Torras publicada a Barcelona Metròpolis. Per últim, la geògrafa i investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona Melissa García va posar sobre la taula temes com “la gentrificació i la gentrificació verda” que sense una perspectiva científica no serien avaluables.

Dues experiències de museu científic ben diferents entre si van ser exposades per Eva Buch, directora de Cultura i patrimoni del Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa, i Pau Senra, promotor del Museu de les Matemàtiques de Catalunya. Buch va justificar que una empresa privada productora de gas i electricitat tingui un museu perquè “no hi ha avenç cultural ni artístic sense avenç tecnològic” i que el Museu del Gas és una forma de parlar “d’energia i d’I+D” al públic escolar i la ciutadania. Senra va demanar que es deixi de diferenciar ciència i cultura, ja que tot és coneixement, i, en aquest sentit, també va reconèixer que els més joves són el públic a qui més atrau el Museu de les Matemàtiques, ”un museu que vol tenir presència al territori, amb moltes activitats i exposicions itinerants” i que gaudeix d’un èxit que ha sorprès fins i tot l’associació que l’impulsa.

Museus interactius i responsabilitat social

El paper dels museus en la divulgació científica va centrar una de les darreres taule rodones. Els ponents van deixar clar que en ple segle XXI s’aposta per l’interactivitat i la participació, i amb una forta càrrega de responsabilitat social. Així ho va expressar Lluís Noguera, director del CosmoCaixa, que va posar com a exemple l’obligació moral que tenen els museus de ciències per explicar el canvi climàtic davant l’afany negacionista del president dels Estats Units. En la mateixa línia es va expressar la directora del Museu Blau de les Ciències de Barcelona, Anna Omedes, per qui els museus de ciències del futur del futur han de ser generadors de continguts, amb responsabilitat social, inclusius i oberts al barri i la ciutat. El director del Museu de la Ciència i la tècnica de Terrassa, Jaume Perarnau, va destacar que les principals missions dels museus tècnics són explorar, analitzar i sobretot, qüestionar els avenços tècnics i científics, per oferir criteris als visitants.

També es va celebrar una taula rodona per debatre el pes de la ciència i la cultura al territori, en la qual van participar Ramon Pascual, impulsor del Sincrotró ALBA, Mateo Valero, director del superordinador Mare Nostrum, i l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz. Pascual va exposar que tot i que no hi ha res més global que la ciència, per al territori són de vital importància els pols cientificotècnics perquè generen molt dinamisme i creativitat. Valero, en el seu torn de paraula, va detallar la diversitat de temes en què està treballant el superordinador, que van des de la mobilitat als festivals musicals, passant per la mobilitat i el medi ambient. L’alcalde Ruiz va exposar l’aposta del seu municipi per trencar la distància entre la ciutadania i els avenços científics, fent de carrers, parcs i biblioteques espais de coneixement.

La cloenda de les jornades va anar a càrrec del coordinador de continguts d’Interacció 17, Eduard Miralles, i de la cap del Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la diputació de Barcelona, Laia Gargallo, que van emplaçar els assistents a l’edició de 2018, dedicada al binomi cultura i educació, i del 2019, que abordarà la dualitat tradició i innovació.

Tota la informació que han generat les jornades estarà publicada properament a la comunitat virtual i al canal de You Tube d’Interacció.