Ets capaç d’anomenar 5 dones artistes?

6.03.2019

Pablo Picasso, Francisco de Goya, Miguel de Cervantes, Diego Velázquez, Antonio Machado. Molt probablement coneixes els noms d’aquests cinc artistes. En canvi, series capaç de mencionar el nom de cinc dones artistes? És més, podries mencionar-ne més enllà d’una?

L’artista Olga Sacharoff | Foto: Museu d’Art de Girona

Conscient de la invisibilització de les dones en el camp de les arts, el març del 2016 el National Museum of Women in the Arts, l’únic dedicat exclusivament a celebrar els assoliments de les dones en les arts visuals, interpretatives i literàries, va llençar una campanya dirigida a prendre consciència d’aquest fet. A través de les xarxes socials, desafiava a la gent a anomenar cinc dones artistes utilitzant el hashtag #5WomenArtists.

El resultat va ser que la majoria de la gent no podia. Des d’aleshores cada mes de març llancen el mateix repte, i enguany han fet un pas més enllà, convidant a les institucions culturals a emprendre accions destinades a promoure l’equitat de gènere. Quelcom que fent un ràpid repàs a les xifres, resulta evident que és molt necessari.

Segons un informe de l’Associació de Dones en les Arts Visuals, en deu grans centres d’art de Barcelona, durant el període 2011-2015, només va haver-hi un 14% d’exposicions individuals de dones artistes. I malgrat que el 2016 per primera vegada El Museo del Prado va dedicar una exposició monogràfica a una dona, aquell mateix any només 7 dels 1120 quadres exposats al museu pertanyien a dones. Pel que fa al camp de les lletres, des de la seva creació el 1901, només han guanyat el premi Nobel de Literatura 14 dones enfront de 100 homes. I de fet, el lliurament del premi el passat 2018 no va tenir lloc a causa d’un escàndol d’assetjament i abusos sexuals entorn de l’Acadèmia.

Aquestes són només algunes de les dades que haurien de fer-nos posar les mans al cap i dur-nos a fer alguna cosa al respecte, però malgrat que fins ara hem parlat de xifres, també podem parlar de fets que les il·lustren. Sense anar més enllà, Joanne Rowling, l’autora de la famosa saga Harry Potter, va revelar en una entrevista a la CNN que si signa sota les inicials J. K. Rowling ocultant el nom que revela la seva condició de dona, és perquè així li van suggerir els seus editors.

Com ella, durant segles, sovint les artistes han hagut d’amagar-se rere màscares per ocultar la seva condició de dona per evitar les represàlies, i episodis com aquest posen en evidència que encara avui dia n’hi ha que s’hi veuen obligades. Si bé és cert que al llarg del temps l’ús del pseudònim ha estat una pràctica comuna tant entre homes com entre dones, en el cas d’elles existeix un component que sovint les ha empès a utilitzar-lo que no es dona en el cas dels homes: el seu sexe. Mentre que elles freqüentment s’han vist forçades a ocultar la seva veritable identitat pel simple fet de ser dones, resulta difícil imaginar a un home veient-se forçat a utilitzar un pseudònim solament pel fet de ser-ho.

En aquest sentit, hi ha molts tipus de conflictes amb els quals s’han topat les dones artistes en relació a la seva autoritat social i la seva autoria artística, així com molts tipus de solucions que s’han vist empeses a prendre per a resoldre’ls. Hi ha casos de dones a qui un home els ha usurpat l’obra, de dones a qui encara avui dia no se’ls reconeix la seva creació, d’altres que han estat criticades, posades en dubte o infravalorades, i moltes altres que han hagut d’ocultar-se rere l’anonimat o sota pseudònims femenins, sexualment equívocs, ambigus, o directament, masculins. Aquest últim és un fet particularment cridaner, ja que s’ha donat en molts casos.

A Catalunya trobem l’exemple de l’escriptora Caterina Albert, que va decidir signar sota el pseudònim de Víctor Català després de l’escàndol que va suscitar que signés sota el seu veritable nom un text com La infanticida, considerat ‘massa agosarat’ per ser escrit per una dona. A l’Estat Espanyol, trobem els casos de Cecilia Böhl, de pseudònim Fernán Caballero i Concepción Arenal, de pseudònim Fernando; i a escala internacional trobem a l’escriptora francesa Amantine Aurore Lucile Dupin, de pseudònim George Sand; a l’escriptora anglesa Mary Anne Evans, de pseudònim George Eliot; a l’escriptora danesa Karen Christentze Dinesen, de pseudònim Isak Dinesen; a la pintora nord-americana Grace Hartigan, de pseudònim George Hartigan o a l’escriptora nord-americana Alice Bradley Sheldon, de pseudònim James Tiptree, Jr.

Queda patent, doncs, que són molts els problemes amb què les dones s’han trobat al llarg de la història pel fet de ser dones i artistes en un món d’homes. Però malgrat haver aconseguit ser artistes a pesar de totes les dificultats, encara avui no se’ns parla d’elles. Segons una anàlisi del 2014, la presència de les dones en els manuals de l’ESO és només del 12,8%. I la cosa no millora massa en l’àmbit universitari, ja que segons un informe publicat el 2017 per la Xarxa Vives, la transversalització de la perspectiva de gènere en les assignatures dels programes de graus i postgraus universitaris és baix i només el 17% dels graus incorporen assignatures específiques sobre matèria de gènere, la major part de les quals són optatives. Aquí rau doncs, la raó per la qual la major part de la gent no coneix dones artistes.

En el món de les arts visuals, a Catalunya trobem noms com Lluïsa VidalMaria Girona, Olga Sacharoff, Remedios Varo Ángeles Santos, entre d’altres. Ja només per les injustícies que han hagut de suportar, i tenint en compte que des de l’àmbit acadèmic no es fa suficient per donar-nos-les a conèixer, valdria la pena que cadascú fes l’esforç, almenys, de retenir cinc noms de dones creadores, tinguin pseudònim o no: Caterina Albert (Víctor Català), Cecilia Böhl (Fernán Caballero), Grace Hartigan (George Hartigan),  Mary Anne Evans (George Eliot) i Sidonie-Gabrielle Colette; per exemple.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Excel.lent article.
    Molt interessant aquest projecte que dones, des de diferents entitats han dut a terme, valorant positivament els resultats. Aquest és el camí.
    Quan s’apropa el 8 de març, de sobte comença molt de soroll i em temo que al final és per gairebé res.
    Crec més en la feina del dia a dia que en tot el “soroll” del dia 8. Amb això no vull pas dir que no s’hagi d’aprofitar aquest dia per reivindicar els drets de la dona i les desigualtats que encara pateix, aquí i arreu.
    Però personalment sóc més de laboratori que del soroll.

  2. 1.Dora Maar,
    2.Jaqueline Lambda,
    3.Camile Claudel,
    4.Tamara de Lempicka,
    5.Leonora Carrington,
    6.Frida Kalho,
    7.Remedios Varo,
    8.Opus Nigrum.
    pintoras y escultora geniales.