Et regalem una subscripció a ‘El món d’ahir’

14.12.2018

El calendari d’Advent de Núvol (que us podeu descarregar aquí) inclou una recompensa singular. Si us feu subscriptors premium de Núvol (99€), us regalem una subscripció anual a la revista El món d’ahir, que dirigeix Toni Soler. Així, a banda de gaudsir de tots els avantatges de ser subscriptor de Núvol, tindràs els pròxims 4 números d’aquesta revista. Isaaac Cos ens parla aquí d’El món d’ahir.

 

 

Els tòpics més famosos d’Horaci, el gran poeta llatí, feien referència al temps. És clar, tempus fugit o carpe diem. Aquestes divises poètiques ja prefiguraven la importància que els pensadors occidentals havien de donar al temps. Ara, si volem quedar bé, hauríem d’esmentar La recerca del temps perdut, de Marcel Proust o Ser i temps, de Martin Heidegger, per esmentar la culminació del concepte de temporalitat, al cap de vint segles.

La història ho engloba tot i és impossible fugir-ne. Ara bé, no tot hi queda registrat. La història, sobretot, pertany als que l’escriuen, als seus autors. Aquesta idea orwelliana és el principi fundacional de El món d’ahir. Es tracta d’una revista d’història amb noms propis que recull articles d’escriptors, periodistes o historiadors de renom. Aquesta és la veritable proposta de valor del projecte: que, gràcies a aquestes rúbriques destacades, el lector es fixi tant amb el que es diu, com amb qui ho diu. Per això, a la portada hi figuren els noms dels autors que hi col·laboren. Tota una declaració d’intencions.

Una de les claus de l’èxit és la direcció de Toni Soler i Jordi Sellas, al capdavant de l’equip de Minoria Absoluta. La revista es publica trimestralment des de desembre de 2016. Cada número consta d’unes 200 pàgines amb una maquetació espectacular. Els editors de la revista juguen amb totes les possibilitats gràfiques per treure el màxim rendiment de cada pàgina i convertir la lectura en una experiència sensorial: diferents tipografies, pàgines de colors, estampats, fotografies, il·lustracions… un valor afegit que guanya molta força en l’era digital, doncs, avui dia, la lectura en paper ha de poder oferir alguna cosa més que abans.

Encara hi ha un altre motiu pel qual El món d’ahir hauria d’estar a les nostres capçaleres: les ingerències de la política. En un clima de tensió com el que estem vivint en els darrers anys, sembla que tot s’hi val. Dins aquest context, els representants polítics acostumen servir-se de la història a conveniència, com si aquesta fos quelcom anònim, sense autors i, per tant, poguessin apropiar-se’n per tergiversar-la en funció de les seves necessitats. Davant la demagògia, El món d’ahir ens recorda que la història l’escriuen persones amb noms i cognoms i que, això, precisament, fa que sigui una matèria tan rica en matisos i tan apassionant.