Estimeu les abelles

Una tensió especial sobrevolava avui la Fundació Joan Miró. S’inaugurava una exposició nova, Beehave, de la qual ningú sabia què esperar. “Hola”, “Hola”, se saludaven dues periodistes, “és d’abelles…”, apuntava una amb un toc d’escepticisme a la veu. Per acabar de rematar-ho tot, era el primer cop que el nou director de la Fundació, Marko Daniel, presentava una mostra, i la comissaria Martina Millà s’emocionava repetidament en l’explicació inicial.

Quina màgia negra estan aplicant les abelles a la Fundació Miró? L’exposició Beehave aborda l’actual crisi de supervivència d’aquests animals i altres insectes pol·linitzadors, alhora que examina l’estat de l’apicultura urbana a Barcelona tot fent servir el llenguatge obert i modern dels artistes. El títol del projecte l’ha aportat l’artista participant Luis Bisbe, i és un joc de paraules amb els mots anglesos bee (abella) i behave (comportar-se).

“Estem tan acostumats a ser els senyors de l’univers!”, diu Martina Millà, comissària de la mostra, “Hem d’aprendre de la col·lectivitat de les abelles i suplir la manca d’educació que tenim envers altres espècies”. De fet, a l’antic Egipte i l’antiga Grècia ja es parlava d’elles, tal com demostren alguns documents. Aquesta espècie ens ha proporcionat simbologies i metàfores. Marko Daniel posa d’exemple filòsofs que n’han parlat, com Aristòtil o Karl Marx, o escriptors com Camilo José Cela i la seva La colmena. “Fins i tot l’Alcorà té un capítol dedicat a l’abella, que té una dimensió sagrada”, relata Millà, “Quan descobreixes el món de les abelles no pots no estimar-les”.

A partir de la primera sala cal que tinguem clar que tots tenim ales i ratlles grogues i negres. Per entendre les abelles, la Fundació Miró ens converteix en elles. I com ho fa? Canviant l’escala de les coses. A través de la instal·lació immersiva Relacions mutualistes de l’artista mexicà Jerónimo Hagerman, el visitant es veu reduït a la mida d’un insecte. Allà hi trobem una mena de cascs plens de flors, unes esferes de dimensió suficient com perquè hi càpiga un cap. El públic ha de posar-s’hi dins i experimentar les olors i altres sensacions que tenen les abelles quan pol·linitzen.

Aquest és el primer d’un total de sis espais. En el quart hi trobem una altra obra remarcable titulada Eixams i produïda pels articles catalans Xavi Manzanares i Àlex Muñoz. Han dissenyat unes plaques que vibren i que estan connectades a un rusc que hi ha instal·lat a l’exterior del museu. El visitant s’ha d’estirar i sentir la vida d’una colònia en temps real d’una forma similar a com la perceben les abelles que l’habiten, gràcies també a uns auriculars que transmeten el so adequat.

Manzanares i Muñoz expliquen que la gent els fa comentaris de tota mena un cop han interactuat amb l’obra. “S’aconsegueix fer un viatge interior motivat pel sentit auditiu i visual”, diu Muñoz, “molta gent fins i tot ha comparat aquesta sensació amb la que tens quan prens substàncies”. Una servidora ha de confessar que ha sortit d’allà amb l’estómac regirat –en el bon sentit-, com si el so i el moviment haguessin incidit directament en el cos. Si hi aneu, proveu-ho i sobretot no us salteu la sala, que pot passar desapercebuda. La trobareu darrere l’obra de l’artista Philip Wiegard, dos dibuixos de grans dimensions fets de forma col·laborativa.

En total, la mostra la vertebren vint-i-quatre artistes tant locals com internacionals, i combina l’exposició d’art contemporani en qüestió junt amb un programa d’art públic que abraça tota la ciutat de Barcelona durant els mesos de març a juny, coincidint amb la primavera, el període de màxima activitat del cicle natural de les abelles.

A part d’això, l’exposició consta de dues publicacions. Un primer llibret que en recull el marc teòric, i un segon que documenta l’exposició i les intervencions artístiques a la ciutat. La primera publicació, Escrits apícoles, inclou textos de Marko Daniel, Martina Millà, Xavier Theros, Domenix Leo, Anna Febrero, Jordi Bosch i Jaume Cambra, i és un doble llibre, perquè està escrit en vermell pels humans –les abelles no poden veure el color vermell- i alhora compta amb dibuixos fets en tinta invisible, que els ulls d’aquests animals sí que poden distingir.

El nou director de la Fundació, Marko Daniel, vincula Beehave amb “la tradició de la institució de programar exposicions que situen l’art en el centre dels diàlegs contemporanis i conviden el públic a participar en la reflexió i el debat sobre temes urgents”. De fet, recorda que la mostra combina art, ciència, medi ambient i factors socials, i reivindica que avui en dia tots els àmbits de la vida estan relacionats d’una manera o altra, i que l’art és una manera d’analitzar, fer-nos preguntes i “veure amb una claredat diferent” el món en què ens trobem. Beehave també posa en relleu, doncs, la importància de l’art contemporani en la vida moderna. Com diu el nou director, “l’art no és només un tema pels artistes, i la ciutat no és un només un lloc per a humans”.

El Dia Internacional dels Museus i la Nit dels Museus a la Fundació Miró

Divendres 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, la Fundació Joan Miró obre les seves portes gratuïtament de 10.00h a 20.00h i ofereix la possibilitat de visitar les exposicions en curs: L’Odissea, de Bárbara Sánchez Barroso, a l’Espai 13, Itō Shinsui. Tradició i modernitat, i Beehave, que esgota els seus darrers dies a les sales d’exhibició amb noves accions a càrrec de Gemma Draper, Alfonso Borragán i Ulla Taipale i amb un acte a la Fundació.

En el marc de la Nit dels Museus, el dissabte 19 de maig de 2018, l’accés a la Fundació és també gratuït entre les 19.00 h i la 1.00 h, amb propostes que inclouen visites guiades i un taller participatiu sobre arquitectura. En aquest sentit, el mateix dissabte al matí, la Fundació Joan Miró s’adhereix a la Setmana d’Arquitectura de Barcelona, amb una conversa tot passejant per l’edifici de Sert, un taller per imaginar una ciutat més verda i un altre de dibuix a l’entorn dels diversos espais del museu.