Estel Solé i Àngels Bassas, dues dones del Renaixement

Conversem amb les autores sobre feminitat, prejudicis i la influència de la interpretació en la seva escriptura.

Núria Juanico

Núria Juanico

Cap de la secció Punt de Llibre

L’Estel Solé i l’Àngels Bassas no només comparteixen la faceta d’actrius. Totes dues s’han capbussat, amb pocs dies de diferència, al món literari. Solé ha debutat en el camp de la narrativa amb Si no puc volar (Rosa dels Vents, 2016) i Bassas ho ha fet amb Dóna’t (Edicions 62, 2016), que va quedar finalista al premi Josep Pla.

Àngels Bassas conversa amb l'Estel Solé

Es tracta de dues històries molt diferents, però que conflueixen en alguns punts i que sorgeixen de la necessitat d’expressar vivències. Les seves protagonistes són dones que aguanten malgrat tots els alts i baixos i que viuen a flor de pell. En les dues novel·les, les dones parlen obertament de la seva sexualitat i de totes aquelles emocions que les sacsegen. Conversem amb les autores sobre feminitat, prejudicis, la influència de la interpretació en la seva escriptura i la seva capacitat per treballar en diferents disciplines, com ho feien els artistes del Renaixement.

“Estic molt sorpresa, aquests dies, de les reaccions que estan suscitant els fragments sobre sexualitat. A la gent li sorprèn molt que una dona parli obertament, sense pudor del seu desig i d’allò que l’excita“, subratlla Bassas, que amb la seva protagonista ha volgut “retre un homenatge a la gent que aguanta“. Ho ha fet a través d’una actriu, la Maria, que s’ha d’enfrontar a les incerteses, les rivalitats i les frustracions del món de la interpretació. Mentre lluita per sobreviure professionalment, la dona viu una relació apassionada, intensa i desfermada amb un desconegut.

Si bé la història de Solé no té res a veure en termes d’argument, ella també destaca amb sorpresa algunes actituds de la societat que segueixen la mateixa línia. “Sembla que hem avançat, però aleshores rasques i t’adones que no hem fet tants passos endavant“, lamenta Solé. En una de les escenes de la novel·la, un grup d’amics conversen sobre masturbació i elles debaten si es treuen les calces o no. “Hi ha gent que m’ha dit: Ostres, que sorprenent que en un grup les dones parlin sobre això”, explica Solé. En el seu cas, la protagonista és una dona de gairebé 40 anys amb una vida caòtica i marcada pels seus problemes d’infertilitat.

De forma més o menys evident, la dramatúrgia ha deixat una empremta a totes dues obres. “Hi ha molta cosa del meu ofici. Els protagonistes són actors, tècnics, regidors. Volia parlar també de l’engranatge que no veus, d’allò que hi ha al darrere de l’escenari”, defensa Bassas. Solé, en canvi, ha optat per fer una picada d’ullet al teatre amb una escena en què la protagonista i els seus amics van al Club Capitol a veure Animals de companyia. En aquest sentit, Solé volia parlar “de com el teatre és mirall de les nostres vides i com una història pot condicionar decisions que prenem en sortir”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació