Estat Islàmic: la nova Hollywood

3.10.2016

Amb el naixement de la fotografia, els seus precursors no devien ni de bon tros vaticinar què passaria dècades després. La transformació de l’ars fotogràfica és indiscutible. En els darrers anys ha virat en una nova direcció, ha agafat un impuls vertiginós i ha aterrat en un cul de sac. Un punt de no retorn on la imatge s’ha convertit en una moneda de canvi, un estri amb múltiples i immesurables efectes.

Dead Troops Talk (1992), Jeff Wall

Dead Troops Talk (1992), Jeff Wall

La instrumentalització dels documents audiovisuals va ser un dels molts temes tractats per Xavier Antich i Imma Merino, de la Universitat de Girona i Nicolás Sánchez (Universitat de València). La taula rodona anomenada Des del sofà de casa. La representació visual i recepció de l’horror dels altres, moderada per Lluïsa Faxedas, va tenir lloc el divendres 30 de setembre en el marc del Col·loqui Internacional Walter Benjamin. Els ponents hi van desplegar una anàlisi sobre quin paper juga la fotografia en el context contemporani.

La transmissió d’imatges és, segons Nicolás Sánchez, una norma imperant a les societats dels nostres temps. Existeix un veritable consumisme, una gana depredadora que provoca la reproducció massiva de material audiovisual a la xarxa. Aquesta reiteració icònica, remarca el professor Sánchez, “té una conseqüència: la pèrdua de la singularitat d’aquestes obres”. També hi ha una devaluació pel que fa a l’autenticitat i l’originalitat. El Daesh crea i decora, literalment, un escenari macabre. Els equips de comunicació d’aquesta organització esdevenen una superproductora que cuida tot tipus de detall, per tal d’estendre la por i transmetre el terror de la manera més professional possible. Res es deixa en mans de l’atzar, i saben que així aconseguiran l’objectiu de difondre massivament el seu missatge. Són conscients del crucial paper que té la maquinària audiovisual.

Les imatges requereixen d’un codi d’interpretació. Són artefactes que segueixen un patró social i que poden ser desxifrats de forma més o menys fructuosa, constatava, Plàcid Garcia-Planas, president del Memorial Democràtic, que també va participar a la taula. Estan regides per un cànon que facilita o normalitza la seva lectura. Tot depèn de l’enfocament, de la perspectiva.

Imma Merino no exagera quan afirma que ens trobem en una fase de narcotització, d’anestèsia general de la consciència, on els agents de la violència actuen campants. D’altra banda, Xavier Antich anunciava que, mentre a l’extermini nazi s’ocultaven les proves d’un assassinat en massa, ara es filma absolutament la totalitat de la perversió. Com bé va denunciar Lanzmann, Auschwitz no existeix sinó en ruïnes; en l’actualitat una gravació d’un dictador linxat és indispensable. Paradoxalment, el que abans s’amagava, ara es mostra.

Membres d'Estat Islàmic | Font: El Temps

Membres d’Estat Islàmic | Font: El Temps

Així, les imatges avui en dia no tenen una funcionalitat determinada i establerta. Les diferents cultures que reben vídeos i fotos dels conflictes d’arreu món s’han anat immunitzant a la violència, el terror i la mort. La cuirassa del segle XXI. Una de les fotografies més cotitzades de la història és Dead Troops Talk (1992), de temàtica bèl·lica i subhastada en una desorbitada xifra; el mal es banalitza i cau en un estat d’arbitrarietat confosa. Les imatges provinents de les guerres, doncs, són un recurs per provocar por, odi o altres sentiments adversos. Això, a la mentalitat occidental, alerta Merino, pot causar un estat de morbositat preocupant. El tres ponents van coincidir, sobretot, en un punt: la sensibilitat moral i política ha començat a defallir en els darrers anys. I això és un autèntic perill.

Després de dues hores de dissertació, els conferenciants van convidar el públic a participar en el debat. La taula rodona es va celebrar en el marc de l’última edició del Col·loqui Internacional Walter Benjamin, que s’ha dut a terme amb una especial dedicació al 80è aniversari de la Guerra Civil espanyola. No ha faltat la ruta a peu de Banyuls a Portbou o la cerimònia d’homenatge al lloc de sepultura d’un dels filòsofs alemanys més importants del segle XX.