Escriptura i exploració

22.03.2018

Miquel de Palol i Pep Coll han conversat amb la periodista Eva Vázquez al Festival MOT a Girona. Pep Coll és autor de Dos taüts negres i dos de blancs, i més recentment Al mateix riu d’Heràclit. Miquel de Palol ha publicat Què! Estampes d’un dependent filòsof.

Pep Coll al Festival MOT de Girona | Foto de Martí Albesa

Just començar, Eva Vázquez va fer una petita introducció de ambdós autors: Miquel de Palol és cosmopolita, ple d’energia intel·lectual, interessat en el món urbà, modern i futurible, mentre que, per altra banda, Pep Coll destaca més per ser un personatge rural, tancat, aïllat i envoltat d’una solitud que transmet a les seves novel·les, les quals representen el món on viu. La combinació és, sens dubte, curiosa i única. Qualsevol podria pensar què tenen aquests dos autors en comú. Si bé poden ser dues persones ben diferents, per aquest festival hi havia un tema que els unia: la literatura encarnada, o el que és el mateix, la literatura a partir de l’experiència viscuda.

“L’art és exploració” va assegurar Miquel de Palol “perquè res mai apareix del no-res”. L’exploració és la paraula clau per entendre la unió entre aquests dos escriptors. Eva Vázquez ho va saber conduir molt bé, posant el tema de la violència contemporània sobre la taula. Tant a la novel·la de Pep Coll com a la de Miquel de Palol, la violència es podria traduir com exploració. Un busca respostes als fets ocorreguts a prop del seu poble setanta anys enrere, investiga, pregunta i es respon a la següent pregunta: què és capaç de fer una persona després de matar a algú? L’altre prova d’imaginar-se els sentiments del seu personatge que ha trobat un motiu per viure: matar el seu veí. Ambdós autors volen explicar una història al món actual prenent com a model allò que han vist, sentit, llegit i experimentat.

“Si vols fer una novel·la primer t’has d’informar molt bé del protagonista” va afirmar Pep Coll “el que tu vols fer és donar-li vida a aquella persona, vols insuflar-li sang perquè deixi de ser carn morta”. No importa quin tipus de personatge facis, el punt clau és saber modelar el material que utilitzes; ja poden ser personatges incòmodes, escabrosos i misògins, com el protagonista de la novel·la Què! Estampes d’un dependent filòsof o personatges més humans i innocents com els de la novel·la Dos taüts negres i dos de blancs; el més important és saber encarnar tot allò que conté la novel·la amb material humà, material amb el qual tothom es pugui sentir identificat.

Miquel de Palol al festival MOT de Girona | Foto de Martí Albesa

Miquel de Palol va dir una frase molt bonica: “Una novel·la és la creació d’un món fet de paraules”, frase que Pep Coll va complementar amb una altra: “A vegades el sol fet de trobar un món diferent al quotidià ja val la pena”. La novel·la s’ha de poder palpar i sentir, i em sembla que ambdós autors aconsegueixen que els lectors ho sentin i ho gaudeixin.

Ni la pluja, ni el fred, ni el mal temps van aconseguir que la gent s’ho repensés. La sala va quedar plena de gom a gom i hi destacava un ambient acollidor, amigable i despreocupat. Si encara no has assistit al MOT, tens l’oportunitat de poder-ho fer a la ciutat d’Olot. El festival s’acabarà aquest 24 de març.

Podeu consultar el programa d’Olot al web del Festival MOT